Santrafel, a divendres díhuit de juliol de 2025.
Puix senyor, això va anar i era que un servidor de vostés era un enamorat d'aquell mur de tapial que tancava el Batà de Muro. No per les seues característiques històriques que no sé jo, sinó perquè s'esdevingué el llenç sobre el qual l'artista alzirenc Toni Espinar, desenvolupà, amb el seu alt art, un homenatge impressionant als autors i autores de les nostres lletres pròpies. Aquell treball, delicat com pocs dels que es podien trobar, humanitzava i posava en contacte un bon grapat dels nostres patums literaris amb la realitat actual. Una obra eixerida i múltiplement reconeguda que acabà per terra...
Deixarem estar aquell per què perquè hi havia massa política pel mig i, ves per on, molta alegria entre certes persones que més enllà del valor del poc tapial que s'hi conservà, consideraren més aviat altres assumptes a l'hora de fer bugada.
Hui he tornat a aquell parc que realment m'ha sorprés, per la poca qualitat arbrària conservada o afegida sobretot, perquè les modernors duen això i allò i ja el temps s'encarregarà de posar a cadascú l'etiqueta corresponent... He tornat. Punt. I ho he fet perquè he sabut per les xarxes que mestre Toni Espinar no només ha enllestit de nou aquell gran treball sinó que, a més d'amillorar-lo, ha ampliat la nòmina d'escriptores i escriptors. Ausades quin goig...
Després d'aparcar allí on bonament, i sota una bona solanada bastant inclement malgrat el matí que encara era. M'he apropat al mur del fons del jardí per trobar-me amb, ja és cosa gran, el meu a-do-rat Ramon Llull en primer lloc, per seguir saludant autors, autors, autora, autors, de l'ençà fins l'ara... I en el tercer pany de paret, m'he trobat el mateix pintor tot enllestint, quines coses, la imatge d'un autor murer...
Abans d'arribar-hi, m'he pogut complaure amb la delicadesa de les imatges, amb el traç tan característic del cavaller Espinar, que ha creat una formulació tan reconeixible com abundosa. Crec, i em perdonareu l'atreviment, que és un dels autors de l'ahui més influents dins el modern món cultural de supervivència que vivim, sent dels atrevits, imaginatius, conscienciats, simbòlics... Quin art el seu. No em canse mai de descobrir-lo per racons i façanes, i sempre, sempre, aconsegueix o bé sorprendre'm o bé impressionar-me... I més encara si les crítiques que rep són tan divertides com les veïnals que he arribat a escoltar a peu d'alguna obra seua, a Cocentaina per exemple...
En aquesta ocasió, tenia jo forta avarícia per conéixer el refet i aprendre de la novetat, tanta figura novençana com contaven que hi ha, que passa de la cinquantena d'autors i autores...
I no, en absolut m'ha decebut l'aposta per tan calorat passeig... Quins detalls al voltant dels autors. Quins autors entre altres autors. Molt bona tria, que sospite la mà del Sergi Silvestre, a qui tant m'admire també... Si diria que queda molt millor el conjunt en aquest tres panys de mur del fons del jardí abans frondós...
Enamoren les figures grans, els menuts que s'alcen de l'anècdota i conten tantes històries de les que només pots tindre coneixement si veritablement coneixes... I quan te les explicaran, això serà tot un descobriment per qui d'interés en tinga... És un ver luxe, i com acabaré diguent-li al senyor Espinar, si abans ja era un referent aquest tan ample mural, estic segur que, a poc que s'hi posara l'Ajuntament o qui s'afille la responsabilitat d'explicar el que allí hi ha, per la seua mateixa potencialitat tan variada com positiva, acabarà sent no només un referent de país, sinó un pol d'atracció ben atractiu. Un lloc de pelegrinatge!
Algunes de les "velles" imatges ara represes amb una major força i bellesa si cap, varen passar a ser icòniques del tot, com aquesta de la monja borda reial Elionor Manuel de Villena... Què no és, a més de la nostra primera escriptora formal, la lluitadora primera, i incansable, contra la missogínia dels Jaume Roig i tota la cort i societat? Doncs ací que la tens fent un signe modern amb les mans... I així és com ja apareixia en la seua pàgina wiquipèdica del mur batànic caigut... Vols més càrrega simbòlica? Mira a qui té darrere, i als costats, i...
Que amb tanta fotografia com hi ha de sant Joan Fuster, per dir-te'n un dels de fa no res, hi haja una imatge del Batà vell il·lustrant la seua vida enciclopèdica més consultada... I tens aquelles imatges a llibres escolars, a... A tants indrets interessants que el referent ara només pot més que redreçar-se i, enriquit, i si és ben usat, ves a saber on podrà arribar... Això que et deia, a lloc de culte veritable. Cívic, popular, agradós... Ho té tot... Ausades la classe de literatura que pots espolsar-te només desembarcar alguna autobusada institutal...
I la tria encara em sorprén... No recorde jo Santàngel, l'amo dels diners, no... I m'encanta com apareix mossén Fenollar de Penàguila, amb el seu escaquer... Quin art per a triar i conjugar històries, xe! I per a aprofitar racons! Em quede amb el detall caldesià del Roís de Corella que no s'estimen a Muro per ser nebot de qui era, clar... Que a eixe joc, també es pot jugar!
Mira sinó, un autor del meu poble i tot, el pobre dominic que tan poc va durar...
I més detallets... Entre els dels immediats en la geografia, també els gran, i també nostres... Perquè Guimerà i Oller bé que nostres són...
I la gent de tan prop, com el metge escriptor beneixamut Pastor Aicart, que mereix, puc assegurar-t'ho una major coneixença pública. Amb aquest impagable homenatge, la tindrà de ben segur...
I els filòlegs també... Que si posem el pare Fullana de Benimarfull, cal referir també mestre Fabra, i ací que està... Ai Fullana, li conte a l'autor l'anècdota ontinyentina del "fulano de tal, de profesión mozárabe" i fem un riure...
I encara segueixen els autors ja abans representats... Que si Carles Salvador, Sánchis Guarner, amb la Sibil·la a la vora mentre escriu a la màquina... Quin art, mare!
I el sant Valor i Vives, retratat amb el corb i la rabosa rondallaris, i amb una bruixa que, no sé el perquè, em sembla que té molt de Mala Fortuna, i uns queixalets també...
I encara un nou pany de paret a l'altra vora d'un nou edifici que espere que vulguen fer funcionar com a centre d'interpretació perquè la cosa s'ho mereix de totes... I arriba l'alcoià Joan Valls... i Fuster equipcronitzat, i l'Estellés pimentonaire... Tot encara entre tanques, que l'obra no està enllestida...
Mira l'Ovidi menjat per la fera ferotge, tanta fera ferotge com envolta la seua memòria ara mateix, pobret meu, i encara a l'espera de l'últim treball de l'autor...
I entre el filferrat de les tanques, arriben les novetats que ja havia intuït a les xarxes, el senyor Ramon Pelejero allí al vent... Fixa't en la mà, perquè...
I la senyora Bonet, i desseguida la senyora Víctor Català... Bot temporal? Així els trobadors-joglars els tenim juntets...
I com sospitava, donya Anna Maria Ibars Ibars, valenciana-fontfiguerenca (i per tant cabuda) i deniera per excel·lència...
I tantes i tants d'altres que haureu d'anar descobrint quan hi acudiu punxats per tot això que vos dic i vos mostre, no?
La senyora Rodoreda descolomitzada, la senyora Maria Beneyto amb una expressió genial...
I allí a l'anar acabant, l'autor com pinta...
Ostres, però si la senyora Riera és tal i com la vaig coneixer, redell... Quin luxe, l'art del senyor Espinar...
No sé jo si tothom i totdon estarà d'acord en la tria dels homenatges moderns. Alguns dels que vaig veient m'esmussen un poc, però no puc discutir el criteri exacte perquè no el conec... Home, trobe a faltar al tio Paco Muñoz, per exemple... Però com que crec que a Paco, Muro li deu un homenatge diferent... Sergi, Carrasca, deixa-ho estar que està tot molt ben fet...
I per fi puc conéixer al senyor Espinar... Què no ens tirem dues hores parlant a la solana? Quede admirat perquè és just com me l'imaginava, per l'obra que li seguisc de fa tants anys. L'obra no pot enganyar com pot fer-ho la paraula, que ho tinc clar. I sí, amable, despert, ràpid, conscient, centrat, clar, evident... Quin goig de coneixença i de conversa...
Mira com va la cosa que li demane que faça postureig i me'l retrate amb Isabel-Clara Simó per enviar-li ràpidament la foto al tio Paco Muñoz, que li és amic i sé que s'emocionarà amb la visió de la seua estimada amiga...
I el mateix li demane per enviar-li a Ina Martí i a Enric Murillo la imatge de la seua tan treballada com estimada Maria Ibars... I és que som com som i no hi ha volta de fulla...
Al parc, hi ha instal·lats espills que deformen concavaconvexament les imatges... Ací em pega per retratar un capperavall interessant... Quants voldrien encara que aquest mirall-miratge fos veritat. Parlem de la cultureta, la Cultura, la política cultural, els uts i els ets del món que ens envolta i que ens fereix, de la necessitat de fer i seguir fent malgrat el món i justament per redreçar-lo en la mesura que l'art li pot ser medicament...
M'ha fascinat la seua forma de treball, que he pogut observar de manera directa i immediata. Quina seguretat en el traç li ha donat tant d'any d'experiència. L'art de carrer m'atrau perquè potser és el més d'ara mateix, el més accessible pel gran public d'un redós menut de món. Un món sencer gràcies a les xarxes...
I admirat que me'n vaig, que la calda em té vençut... Provaré de tornar la propera setmana per veure acabat tot el procés. De moment, heus ací un tast prou ample com per a fer-te les dents llargues. A veure si t'animes i t'apropes al Batà, un racó de món que és necessari del tot si és que, en el cert, t'estimes allò més nostre. L'art més essencial teixit des del terral...
Comentaris