De nou a la Vespra del Corpus de Cocentaina...
Cocentaina, a vint-i-u de juny de 2025. Dia del Solstici d'Estiu i Vespra del Corpus.
Tal i com vaig fer l'any passat, he tornat a la Vespra del Corpus de Cocentaina. Una festa tranquila, senzilla, com m'abellia viure hui. Ha sigut la primera vegada en un mes que isc del meu roglet, per culpa dels marejos aquells que et comentava... I necessitava un lloc proper, apartat de la quotidianitat ofegadora, per provar-me. I la prova ha estat molt encertada. Aquesta senzillesa del tan poc i tan boniquet...
Les Vespres del Corpus ja no són el que van ser. És més, ja no són. Fora del gran espectacle que ofereixen els Gegants i Cabets d'Ontinyent en la seua eixida anunciadora i tot allò que es fa a València i amb minvances maltractadores (pobres Roques meues, en quin oblit estan caient..., i a trossos!), ja no trobaràs res de bo arreu del territori... Xàtiva ja no vespreja, i premia els teatrers dels Autes que ja no es teatralitzen... I Morella em queda massa lluny per viure aquella meravellosa Degolla... Algun dia...
Per això torne a la casa meua que també és Cocentaina, ara que ja sé que hi ha cinc alimares, fogueretes com les de la Marededeu tot i conformant una creu. I una traca i una actuació de grup de danses. Em val. I m'omple... La conversa amb uns i altres, l'anar retratant, la llibreteta on anote les idees que venen i que tan sovint acaben en versos, la tanta calor, la poca gent... Hui ho necessitava de veres.
Demà ja vorem, si em sent fort on aniré per reviure o descobrir. Però sempre benviure..., això sempre!, que és Corpus i em dec eixe estrem de pau personal que es diu benestar. Altres, li diuen felicitat...
I avant, que encara hi ha molt de camí que reprendre...
Comentaris