Santrafel, a diumenge vint-i-dos de juny de 2025. Diada del Corpus.
I en tornar d'Elche de la Sierra, i sabedor que, des de l'any passat, a la noble vila de Iecla han canviat la proccessó per fer-la matinal, a la castellana que solem dir, doncs, i per què no entrar a veure-la...? Si el més difícil, que no ho ha estat tant, serà aparcar...!
Punt a favor: mai no m'han defraudat les tantes vegades com m'he apropat a veure les processons de la Setmana Santa, especialment la de Pasqua de Ressurecció, que ausades que és interessant. Doncs el Corpus pot ser-ho... S'anuncien dues bandes de cornetes i tambors, la banda de música, els baiards amb els patrons de les parròquies..., a saber: Sant Joan, Sant Josep, el Diví Nen Jesús i la Immaculada Concepció, que és famosa patrona de la ciutat... I una Custòdia de campanetes. Serà cosa de viure-ho, no?
La primera sorpresa que em trobe... Un ball de cintes! No el coneixia jo... No m'espere a veure'l ballar, però em sorprén que hi haja quatre pals, quatre balls? Un darrere de l'altre... Però me'n puge més amunt, que s'escolta l'inici de la desfilada, així la veig sencera. Ja ho recomposaré tot després en el meu enteniment. El primer, sempre va primer, perquè, en cas contrari, interpretar sense interprets...
Passen les figures patronals, passen les associacions catòliques i festives adients, i desseguida arriben les tantes danses de vetes... I no, no és que siguen distintes. Sembla que la desfilada de xiquetes i xiquets combregants és curta, perquè molts d'ells també ballen la dansa de trenar i destrenar més clàssica...
No la veig dansar. No sé on s'hi dansa. A partir d'on estic jo fent fotos i aprenent, hi ha una multitud agombolada justament en la part ombrada del carrer. La solana està absolutament buida i no em sorprén. Fa una calor que derreteix els llambordins mateixos... Quan passen els dolçainers, molt ben abillats al costums d'aquesta terra, deixen anar quatre bufits tudellaires i em sona la dansa tòpica capitalina valenciana... No m'atrevisc a moure'm del lloc... Quan passe la vessant religiosa estricta i protagonista, tiraré a córrer i no ho amague. Tinc por de marejar-me.
Va tot inusitadament ràpid, i segurament és per la història de la calda que cau... Però no deixa ni per un moment de ser tot ben solemnial i elegant. Primer arriben el tintinàbul i l'ombrel·la, els símbols físics visibles que obren la desfilada basilical...
Bandera purissimera a la manera gremial. Fanas dels bons, bons i lluïts...
I desseguida, i entre l'encens que no troba fàcil pujada enlaire per la mateixa bonior de l'ambient, arriba la Custòdia...
Efectivament, hi ha elegància en les formes. La banda sona ben sonada una marxa ja de costum, i tot va perdent-se carrer i gent ellà... Jo seguisc tement conseqüències en la meua salut i tire cap el cotxe. No m'imagine com em costarà eixir de la ciutat..., no! Tot tallat per una prova esportiva i el guiador electrònic que em du a indrets insospitats per camins terribles, però quanta bellesa inesperada arribe a conéixer...
És bo això de deixar-se dur, de vegades, per la intuïció i sense presses...
Serà en altra ocasió, això del ball...
I mentre me'n vaig, encara em trobe amb un d'aquells altarets tradicionals de carrer que tant m'agraden, i molt ben parat, a la vora del recorregut... És Corpus i no cal estar-se'n de res!!!!
Comentaris