Però com he pogut llegir-me aquest llibre...?

 

Santrafel, a diumenge quatre de maig de 2025.

Acabe de llegir-me un llibre excel·lent. I com que cal subratllar-ne l'excel·lència, subratlle el mot.

Encara no sé per què me l'he llegit, i tinc molt clar que no te l'aconselle. 

Es tracta d'un encàrrec fet des del Vaticà a l'escriptor Javier Cercas tot aprofitant la visita del papa Bergoglio a Mongòlia. Ací mateix, a la vora... Per més que l'autor ens assegure que no pretén en absolut blanquejar la figura papal, bon negoci ha fet la Santa Seu amb la comanda d'aquesta obra... No hi ha res de més intel·ligent per assentar en la bancada del bé a un ésser humà que s'acaba que literaturitzar-lo! Aboques un poc de l'allò que, en el Judici Final, pesarà poc en el negatiu a la balança santmiqueliana (quatre cosetes entre les que figura la càrrega de deixar venuts certs companys a la dictadura argentina...), i li afiges vora cinc-centes pàgines de lloança absoluta i admirativa sense voler lloar ni admirar, quin vell truc... I res, que ja tens la roba papal més refulgent i immaculada que amb cap altre detergent possible... 

Això sí, el text està molt ben escrit, molt. Ben dossificat i amb una construcció interessant basat en entrevistes a tot un seguit d'advocats defensors i a algun que altre pintoresc fiscal del dimoni que només alça que pols i remolí, que d'ací no passa pólvora mullada de rei..., i clar, l'experiència directa d'un senyor Cercas allí entre la Rússia i la Xina, on l'Església no pot i no pot, que resulta absolutament previsible i fada, amb tanta reiteració... No em convertiré, no em convertiré. Jo ateu...! I en resum, acaba concloent que no hi ha millor església que la perifèrica, l'evangelitzadora... Per arribar a tal altar major, igual no feia falta semblant pelegrinatge! Això sí, cal felicitar-lo, entre d'altres motius dins del seu art, pel recurs maternal que explota fins l'esgotament més rebregat; i que acaba sent reeixit del tot perquè el fa pal de paller i conclussió. Perquè, ho he dit i no t'ho creuràs, és un bon llibre. Qui l'ha pagat bé sabia on invertia els quartos. Qui no ho sabia era jo, que l'hauria d'haver llegit gràtis. Pagar per tanta propaganda? Però i com de bé m'ho he passat amb la lectura??? Barat m'ha eixit!

Obvietats, totes! I crítiques a considerar, bastants; totes disoltes en la tan gastada justificatòria de la multiplicitat eclesial i la voluntat de canvi papal perquè tot seguisca igual, amb creixences... Em quede amb les seguides referèncvies a la "inculturització" (adaptar-se a la cultura del país) que l'Església pretén en els nous àmbits d'expansió quan, a casa nostra, ens ha intentat de sempre desculturitzar per imposar-nos-en una altra..., i el seu garrot!;  i també amb la constant martirització no expositiva del clericalisme (el rector com a senyor amo armat de fuet de set puntes), tan abundant a l'Europa que un servidor no coneix altra Església que la de l'ací mane jo i l'exclussió.... Eixa veritable ecclesia dels seus tants pecats no és entrevistada. I així, em trobe jo que no puc creure'm ni un sol mot del cacarejat progrés, ni de cap avenç que no siga en la forma d'expressió postural i proselitista de l'elit monàrquica absoluta en la bimil·lenària institució perquè, a cada proposta autoral, el perseguit per ateu, roig, llegit, homosexual i valencià lector té unes quantes cicatrius que mostrar-li a l'ateu, anticlerical, laicista militant, racionalista i impiu autor. El llibre, més que no una blastoestimulina eficaç per l'ànima, m'ha estat un nou repunt en les meues tesis lliurepensadores i gatescaldades.... Això sí, si n'he aprés!, si n'he recordat!, si n'he anotat...! Tant que he pogut cosir nous pedaços en la meua vella cuirassa per tal de repel·lir els atacs de la jerarquia eclesial pobletana o, millor, dels seus adlàters trepadors, sempre més papistes que no el papa mateix... Potser el sant, quan més lluny, més miracles faça. Però a casa...

Potser el més interessant és el moment de la lectura; que el llibre m'ha arribat a les mans, de la Fira de Sant Jordi de Zamora estant, quasi res..., just en el moment de la mort terrenal del personatge literari que retrata aquesta obra. I l'havia d'acabar, coses de la caducitat de l'instant, mentre durara la Seu Vacant... Que en no-res comença el nou cónclave que triarà el successor reial d'aquest manat de bones intencions públiques que ha aconseguit fer-se un lloc en l'estima dels qui encara pensen, com jo, que la cosa seua (que no nostra), pot canviar. Tot apunta que no i que tampoc... Foc d'encenalls tot plegat? "Parole, parole, parole"...? 

Doncs bé, heus ací un volumot que pesarà no en la balança aquella santmiquèlica que et deia, que aquestes coses ves a saber... Però segur que serà un bon totxo maònic que serà tingut en compte entre l'hagiografia que durà el papa Francesc, "Francisco" fins i tot pels "valencianistes", a la santedat. I amén.