Espies, balleu...!

  

Santrafel, a dilluns dotze de maig de 2025. L'endemà dels Espies...

M'agradaria, alguna vegada en la vida, poder mirar pel foradet del temps per veure i gaudir de com era aquella processó penitencial i votiva còmica, una burla i escarni absolut pels participants que ho feien com a penitència pública i que, usant una de les melodies festives més escampades del país, per més que només en una part infinitament repetida i, per tant, soferta, s'aturaven a cada poc per fer burla cap a la Mahoma que darrere avançava... Ausades quina entrada en la vila del Mal en tot el seu esplendor... 

Però somniatruites com soc, i impossibilitat (de moment) per aconseguir aquest tipus de màgies, m'entretinc amb la riquesa actual del derivat del bell costum. No té ab-so-lu-ta-ment res a veure amb allò que fou i ningú de llavors podria ni haver sospitat en què hauria acabat aquell tuacte. Ara, la cosa és indescriptible, i me l'estime fondament. Quina gràcia... 

Està la porta de l'Església tancada? Doncs, aleshores, que torne a entrar el Mal, ara que és tan atractiu i atractor... Que passe el seguici ballador de la Mahoma, tant d'espia vestit, mai no disfressat, d'una comicitat que, a la fi, és només una ganyota cap a la vida mateixa.

Però deixa't de sermons, tio Sergi... Que el que volem és vore les fotos que, com abans, cada any penjaves... Sí, val, però deixeu-me agrair-vos el vostre somriure, la conversa, eixes cares que feu d'alegria sanitosa...

I disculpeu-me els qui vos trobareu i els qui no. Resulta que hi havia tan poca llum i anàveu tan de pressa, com a cagalló per sèquia i, damunt, es va fer quina hora... Que m'ha tocat rebutjar massa fotos i totes eixen "mogudes"... He, he, he (com si m'haguera equivocat d'acte i de dia). A l'any que ve, tot fotos mode nocturn i en blanc i negre. I tampoc res de flaix, que això encara crema més...! 

Voràs...