El luxe de visita del Raval de Vila-real a la Sagueta Nova de Biar...

 

Santrafel, a diumenge vint-i-cinc del cinc del dos mil vint-i-cinc...

No acostume, en absolut, a acudir als intercanvis diputacionals o generalitzadors de grups, bandes i altres organitzacions organitzades de cultura subvencional. Sempre em són un cau reproductiu de males pràctiques de l'avorrida cultureta. Ara per tu, ara per mi i els dos amb la butxaqueta plena tot oferint un espectacle que no té res a veure amb la realitat, ni la que vol representar-se ni la que va ser. Bombos mutus, que diria el clàssic. Egos perjudicials per a la salut d'allò que es diu defendre. Però sempre, sempre, hi ha excepcions.

I aquesta n'és una d'elles, de les excepcions. Dos grups de solatge i solvència que s'uneixen per mostrar una manera mateixa d'entendre el folclor tot apartant-ho de la maleïda folclorada. I me n'alegre molt que hagen pujat al tan brut com denostat carro aquest de la tornavisita, perquè sé que ans de seure per a fer camí, han netejat el cadiram i, amb les sàrries plenes de bon fer, ni s'embrutaran ni regalaran falsia. Les coses com foren, potser un excés de conservadurisme en algun aspecte que sempre m'agrada discutir, però amb una coherència innegable en el cada dia i cada empresa empesa: ser el més fidels possible a sí mateixos i la seua tasca d'anys, i del tot infidels al costum postural tant d'ara, l'espectacle buit basat en fets més que irreals...

I ací que em tens, més marejat que l'all-i-oli, per veure si trec l'entrellat a un programa atractivíssim però llastat d'avantmà per la tria de l'indret, amb unes sonoritats ben lamentables (quan disposarà l'estimat Biar d'un auditori estimable?), i disposat com estic des de fa tant de temps a alimentar-me de proteïna per un costat i de bellesa per l'altre, que tot això em maté viu, i dispost també a no suportar ni una ofensa més de la cultureta dominant...

Heus ací el programa. A priori també desigual, però que no ho serà, perquè el trobe just i ben endreçat. I ambdós grups els veig amb una qualitat real i positiva, cadascú en la seua per més que eixa seua vaja tan en paral·lel i agermane realment les muntanyes del nord i del sud d'una manera que, si s'entén el que s'explica, pot arribar a generar més preguntes interessants que no respostes fàcilment convincents. Mestratge absolut que necessita urgentment d'un alumnat ametent que pretenga aprendre.

I jo n'he gaudit fins que les pròpies poques forces m'han aconsellat tocar el dos... El resultat que he aplaudit, magnífic. I quin tresor de fotos i vídeos he pogut extreure, i d'idees per a crear, que és el que ara mateix més m'atreu de passades i sonalles i cants i recitatius... 

La meua felicitació als dos grups perquè sí, açò sí que paga la pena del desplaçament. Per més que quan m'ha defraudat a mi Biar i la gent biaruda que estima el que treballa?

M'han faltat, però les paraules. Eixe contacte humà de conversa i salutació que m'aclareix els tants dubtes i em fa entendre tantíssimes coses que, per sort meua, cada vegada més ignore... En refer-me del tot, no deixaré perdre cap oportunitat. Perquè és al sarau de després que més pots aprendre si, com jo, estàs obert a eixa curiositat sobre el reinterpretatiu d'un secular cada vegada més, com ho diria?, millor no dir-ho. Més que res perquè aquesta gent sap per on navega, i navegar...