Abel, adéu xiquet..., i salut, homenot!
Divendres trenta de maig de 2025.
En hores tan baixes per a un servidor, m'arriba una alegria que em rebota, i rebrosta, llunyana... El meu estimat nebot Abel arriba hui a la seua majoria d'edat!
Dihuit anys que acompleix el complit homenot com s'ha fet... I tants anys com duc eixe orgull gens disimulat d'admirar-me el seu anar anant sempre cap amunt, com ha florit entre un nombre excessiu d'obstacles com li ha tocat anar sortejant, i sempre, sempre amb un somriure confiat al cor dels llavis. I amb un tal esforç que no feia tanta falta, ho sé, però que li vindrà d'allò més bé dins la violenta vida adulta que ara davant ell s'enceta. Per què això de la falta? Perquè ha estat excessiu el treball, o així jo ho valore, pel que fa a la seua tantíssima i múltiple capacitat... Fet per fet, bé li vindrà eixe mode d'entendre el que es fa, eixe pa que es dona, perquè d'aquesta manera se li ha quedat més de lacedemoni lluitador, lluny de qualsevol estereotip, que no de l'atenenc estereotipat que ofega la seua generació. Ell sí que està preparat per a la vida moderna aqueixa que diguem amb un toc de menyspreu poregós..., i espere i desitge que puga enfrontar-se a tant embat i oratge com el seu desig d'anar més lluny, eixa curiositat seua, o eixa necessitat encara d'avenç cap a nous horitzonts imaginats, faran que trobe. Eixe esperit de decisió i personalitat abassegadora l'ha de dur allà on voldrà, enllà sempre del rebregat "on el deixen" que a tants ha ancorat, al coll, al fons d'aquesta mar de l'ací mateix, i jo mateix entre ells...
Bon aniversari, estimat nebot, i trellat... Ah, i per favor, no et deixes malvar com tants exemples vius et toquen!, ja veus, consells de gat escarmentat que ara et regale, que no tinc més jo ja per regalar... I no et faces esclau de les espectatives de ningú. Ni tant sols de les teues...! Vola i, mentre voles —mentre provaràs de tocar el sol i et veuràs estampant-te, quasi, sobre el terra tira amunt—, ves disfrutant del vol...
Comentaris