"Que vinga, que vinga, que vinga la llum...". El dia de l'apagada de Sant Vicent!

 Santrafel, a dimarts vint-i-nou d'abril de 2025.

A les deu i mitja de la nit va tornar la llum. Es van escoltar immediatament els crits de les veïnes. Inevitablement, eixiren a comentar-s'ho a l'escala i, amb el que criden quan parlen entre elles, va assabentar-se'n tota l'escala. Jo em vaig alegrar per elles. Era dia que, en apagar-se el tot plegat, començàvem a escoltar tot allò que realment ens envolta, com en els primers dies de la cruel pandèmia... Anar-se'n la llum i pillar-me a mi en postura curiosa, i elles ja hi eren comentant-se la jugada... S'havien passat tota la vesprada així, xarrant a crits, elles i els treballadors del magatzem que hi ha a la planta baixa i que a la porta del mateix posaven a prova l'aïllament del meu finestral amb tanta catilinària xerramecoide com van soltant, i tot ho escolte...

Quan encara funcionen les xarxes, m'arriba el missatge d'un amic diguent-me que la cosa és greu i que ja arriba a tota Espanya i Portugal, l'apagada..., i que se'n deslliuren les illes... Jo espere que siga cert i que la gent tinga trellat i no vaja escampant tanta mentida com les xarxes acostumen. Em pregunta una veïna per whatsapp si jo tinc llum, i no, és clar que no... I em crida la meua germana soltant-me que el meu nebot va fent broma que la culpa és de Tramp... Li demane que li diga que no haver-lo votat, que jo vaig fer-ho per Putin. Ves a saber si nosaltres fem broma, si no hauran fet broma amb tots nosaltres...

No m'esvere. No em preocupa la situació ni gens ni mica. He desenvolupat una tranquil·litat social bastant resilient, ja em coneixes... Després de tot el que m'ha tocat passar, no n'he tingut cap altra. Però porte mesos pensant, i he dit sovint, que si vols destruir un país hui en dia, no cal cap guerra. Tal i com estem d'avesats a la vida moderna, post-traumàtica pandèmica cal insistir, lleva-li la llum uns dies... Ei, que tinc llibres! Mentre dure la vida dura, sempre puc trobar-hi recer. Bona migdiada, que me la meresc i la meua cama dreta tan dolguda també, i au, a seguir llegint què diu el senyor Cercas sobre el papa Bergoglio, que es repeteix com l'all-i-oli i ja em comença a tindre fregidet amb el recurs de la repetició justificativa que li vol preguntar sobre la resurrecció de la carn per contar-li-ho a sa mare... "Que vinga, que vinga, que vinga la llum...".

El problema vindrà no quan m'avorrisca del Cercas, que és prompte, sinó quan es faça de nit... Problema meu no, clar... Tota la gent que s'haurà quedat atrapada als ascensors haurà estat treta prompte. Els dels trens sí que tindran molt de comboi... I que no els passe res als conductors que, com jo, apuren al màxim el dipòsit de benzina, perquè com necessiten repostar... Jo, de repós muscular a casa, no és que necessite anar a cap lloc... Com s'ho hauran apanyat a Biar el primer dia de les festes? Demà preguntaré...

Per a mi, la nit, serà tot un goig. Com va a preocupar-me la llum en una casa que disposa de tanta lluminària a piles, que per ella sola fa que cada Nadal resplendisca tot... 

Doncs res, a anar situant estratègicament llumenetes per si segueix aquest desficaci... I de sobte recorde que tinc l'arradiet a piles! El cerque i només puc escoltar A Punt, i això per damunt del meu cadàver, i Radio Nacional de España. 

Trie aquesta darrera i acabe prompte fins els mateixos collons de tanta importància autoreferencial com s'hi dona la seua voluntat de servei públic, que si dia de transistors retraient a tota hora que no ens feu cas i ara que ens necessiteu... Declaracions vergonyants del "líder de l'oposició" trufades amb comentaris d'experts en escopetes de fira i entrevistes estúpides a pijos que se n'han eixit del seu Airbnb i ara que no han trobat taxi i han perdut el vol a l'aeroport no trobaran pessebre on passar la nit mentre jo pense en la tanta gent que, a casa, no pot usar l'oxigen que necessita per respirar... El primer que aboque quan torna la llum és la mateixa ràdio... 

No trigarà a tornar. En anar fent-se de nit, veig que ja hi ha llum a Santa Anna. 

Si l'ermita en té, nosaltres no trigarem... Ja és fosc i no s'encén la lluminària fastidiosa de l'aparcament de baix de casa, però el Bonavista, el col·legi, ja té llums encesos per fora... Tornarà prompte, però veurem les xarxes quan funcionen i l'ordinador si tardarà a autoregular-se. Demà serà... El que diguem una amiga, la que m'ha preguntat aquest matí, i jo "problemes del primer món"... 

Mentrestant, i a mesura que el capvespre va apagant-se, respire fort de la impressió: des de ma casa mateix, com de boniques es veuen les estrelles...