L'Angelet de la Corda. Un nou gest, un mateix cel...

 

Santrafel, a vint d'abril de 2025. Diumenge de Pasqua Florida.

De bon matí, he pujat al Benicadell, he netejat els nuvols que s'hi havien enganxat i he posat el sol. Després, m'he dirigit a la plaça Major d'Alfarrasí per comprovar que tot està bé i que el món segueix girant com pertoca. En acabant, després de xarrar, feliç, amb els uns i els altres i de veure que seguim sans i bons, me n'he tornat cap a casa. Em sent cansat. És com si haguera tancat la pesant coberta d'un llibre enorme en acabar-lo...

Seré sincer, potser massa i tot, i això m'és perillós. Vaig pensar, vaig tindre dins meu eixe sentiment amarg que no em retrec, però que mai no oblidaré, ara fa un any, que potser se m'estava fugint tot de les mans... Fou ben trist per a les meues entranyes el vol de l'Angelet de l'any passat. No es va endur cap malvestat sinó la mentida. I vaig quedar absolutament nu, tan simbòlic com soc, davant la meua pròpia veritat. 

Un any després, dos tumors menys, a falta de tres quarts d'estòmac, una depressió profunda i cinquanta-huit quilos que he anat fonent, he tornat a l'Angelet. I aquesta vegada m'ho he pres tot com un fi de cicle... És curiós com un acte tan volàtil com aquest d'Alfarrasí és de les poques coses intenses que encara em lliguen a una comarca les gents de la qual ja em solen ser passat en el seu quefer, i no guarde esperança alguna en el seu anar fent. L'Angelet, però, encara el tinc com a baula de netedat que m'aferma a una essència efervescent que abans trobava en tanta causa i ara no. Molts anys puga seguir sent tant autèntica. Tan realment seua. Vaig saber l'any de pandèmia que l'amor que la gent sent per l'acte és tal i com el meu, sincer de veritat, però callat. És el que tenen les coses tan grans però menudetes, que sempre caben en la butxaca de darrere del cor. Jo, de tant en tant vull seguir ficant la mà a dins per veure si, en estar, seguirà ajudant-me a caminar... I seguirem. Potser em cal, una vegada deixades tantes toxicitats humanes, fer també un canvi d'aires, d'armari, de velocitat. Qui sap si, com m'he vingut advertint darrerament, serà la darrera visita conscient... Hui m'han preguntat quants anys porte acudint-hi a aquesta cita matinera pasqual. He mentit en dir que uns trenta-cinc anys perquè de ben segur que en són més. Potser ara... Ahir m'estava a les Castelles, demà m'estaré a Lleó. Però enmig hui tenia eixe desig signat, ineludible, de ser present a Alfarrasí. Per donar-li les gràcies a l'Angelet i, ja que estem, demanar-li que em faça el darrer favor d'endur-se tota la negativitat que sobre mi s'aboca... Que se l'enduga i, en espolsar la enlaire, el vent la disperse en l'oblit... I com que no sé si m'ha sentit, li ho he escrit en vers —si li n'hauré escrit jo de versos...—, en quedar-me amb la plaça buida del tot, però no sol. Que hi havia amb qui conversar enguany, i conversa... 

Doncs res, que un any més a les espatles, i com tots, un any ben especial... Bona cosa de trons, però després de l'entrada de l'Angelet al balcó. Aitana Carreres Toledano és el nom de la xiqueta que ha encarnat l'esperit angèlic enguany; ho ha fet molt bé, amb aquella cara seriosa que dius que és por però que saps que és en veritat responsabilitat per fer-ho be, l'àngel... Vol de coloms ràpid i confetis que han fallat, que han eixit de segó, ja veus tu amb la il·lusió dels qui s'hi sumen... Tot amb un inici ràpid i un agraït desenvolupament lent, com pertoca. Molta gent a plaça, però no tanta, i els núvols que se n'han eixit del corralet on els havia guardat i han anat tornant refredant la matinada...

I fins ací la croniqueta de l'enguany estrany, però bell... Ara toca penjar les fotos i, finalment, el poema acabadet de fer... 

Salut i que l'Angelet vos s'haja endut tots els mals, amb la Quaresma i la Passió també, que en elles cabem nosaltres i la vida que portem... Ara és moment per a la Pasqua. Que siga bella com el vol fins l'any proper, o bé quan siga... 

I gràcies per llegir-me, i per mantenir aquesta meravella de cas com un cabàs que és l'Angelet entre el món festiu mediterrani...