El nostre cartell de la Setmana Santa de 2025

 

Santrafel, a Primer d’abril de 2025.

 

Diu l’amic Juanjo Alcaide, i com que parlem tan sovint de cartellística té l’oportunitat d’insistir bastant en el tema, que un cartell festiu no assoleix l’objectiu si cal explicar-lo massa.

Portem molts anys fent, els dos, com solen fer en altres latituds festives, cartells propis, per a ús personal, com anunci de dues festes anuals, la Setmana Santa i el Corpus. Vista la placidesa tòpica de les formes usades arreu, i la fam que hem tingut i encara conservem de crear bellesa des de la saó reflexiva, des del meu simbolisme i el seu tant d’art, des de l’atreviment també, i plenament conscient que un cartell ha de quedar gravat en la memòria cordial, mes que siga a través del calfred, vam anar tirant idees senzilles. Poc a poc hem tocat tant de pal simbòlic, tanta forma distinta, que hem creat un seguit d’imatges que poden ser valorades, com a mínim, d’inquietants, i per supost molestes. El món segueix dins el seu barroquisme gastat, etern peix pudent que es mossega la cua, pel que fa a aquest camp d’expressió. Nosaltres, amb uns punts que repetim constantment per més dissimulats que s’hi troben, hem bastit un cert estil conjunt que, mentre puguem, intentarà despertar l’abeltit amb el tant de cada dia i de sempre.

El tro d’enguany és fort!, i de ben segur que no et deixarà indiferent. Per raons personals meues, fa tres anys que, amb el beneplàcit còmplice del senyor Alcaide, estem centrant el nostre focus en distints personatges relacionats amb les commemoracions passionals valencianes. La Vella Quaresma nua, d’esquenes, ens fou tot un repte, conceptual i artístic. L’any passat mateix, donàrem importància a Judes, la figura literària-creencial, encarnada inhumanalment en tants coneguts que voldríem no conèixer, a qui vaig poder dedicar tot un seguit de poemes... Enguany és el torn de reprendre la figura de Maria Magdalena. Dic reprendre perquè ja dedicàrem un cartell a la figura processional que apareix en el Silenci d’Ontinyent i que jo mateix vaig dibuixar. Allò fou l’any 18, i no han succeït coses des de llavors, no... En principi, he estat apartat del tot de les celebracions setmana-santeres, cosa que agraïsc de cor perquè m’ha mostrat, a nivell de tatuatge fondo, com és el món dels fariseus. Juanjo no ha estat tornat a convocar per torna, que és així com funciona el món de qui ara et treu profit i, quan no, allí que t’aboca, a l’ample... Això ha facilitat la llibertat creativa més absoluta, que només troba com a frontera el respecte. No voldrem mai ofendre, però sí commoure, encara que siga a través d’una descàrrega elèctrica potent que et trega per uns moments l’alè mental i, si tens Fe, et replanteges de sobte, i amb una velocitat inesperada, allò que tens establert com a lloc segur... Davant el que no t’esperaries.

I així és que et presentem el nostre cartell propi per a la Setmana Santa de 2025. 

Du com a títol “Noli me tangere” de l’Evangeli de Joan (20,17), les paraules primeres que Jesús ressuscitat digué a Maria de Magdala quan, aquesta, se li va apropar en plena albada pasqual... “No em toques”... Un deixa’m anar que, ara mateix, tant i tant necessita la societat davant la que ens està caient al damunt i per totes bandes. El vel del temple s’ha trencat al cartell i el caos és present en el conjunt d’horitzons que podem abastar. La mort, les morts, ens envolten però, còmodes com som i ens fem viure, no les veiem. I si tenim a les envistes els veritables problemes, n’exagerem les llàgrimes en una exaltació del postureig que espanta.

Potser el que t’haja frapat més és el tema dels llavis passats en cremallera de la nostra Magdalena... Quantes veus, especialment femenines, han estat acallades des del principi dels temps fins un ara encara espantós? Què diria aquesta dona si tingués el cremallat despassat? I ací, si vols, pots remetre’t a la figura original magdelènica, tant la noble tractada en el costumari castellà com la penitent de la tradició occitànico-catalana que els valencians hem heretat i recreat, que ací tens les dues juntes... Ha de callar la gnòssica Magdalena deixeble directa i íntima d’un Jesús que convingué callar i tergiversar per constituir l’entitat que durant segles ha minoritzat l’altra, el diferent, la divergent, el rebel que necessitava respirar aire, la inadaptada al dogma i al fuet, el llibertari... 

Qui tanca la boca de la nostra Magdalena? Qui l’ha tancada? Només foren fariseus? Els deixebles que després serien eclessia i encara inquisició? Les congèneres femenines mateixes? Una societat que, en ser històrica i boirosa, dissimula pecats i, en autoabsoldre’s, no assumeix culpes i prova a mantenir les inèrcies in saecula?

Esperem que siga del teu grat i que ortigue de valent les pells sensibles dels de sempre, dels del mai i el no. Grat ens seria. Senyal que encara cavalca el nervi pel cos social... Fixa’t, per favor en els tatuatges, marca de la casa, que volen dir més del que diuen...

I aquesta dona senzilla, amb aparença mediterrània oriental, que igual pot remetre a víctima de l’adés i de l’ara, comença a caminar...

Hem partejat un cartell feminista? Possiblement no, o no era aquesta la intenció, que si ho és, benvingut siga... El que intentem, i des de l’entranya, és un cartell humanista. I ausades la de causes bones per l’avenç de tothom que eixa idea inclou...