Un retrat més que curiós de Jaume I...!!!!

 Santrafel, a diumenge dos de febrer de 2025. La Candelària.

Aniversari del naixement de Jaume I el Conqueridor.

L'últim viatge que vaig realitzar, aquest agost passat, vaig estar-me uns dies a Palència. Diuen que és ben habitual el que em va passar... De no saber-ne res, de desconeixer-la, vaig passar a estimar-mela. Ausades que vaig disfrutar d'aquells indrets i que em succeiren coses d'aquelles que, si les contares, no ho creuria cap persona amb un mínim de seny. Però ahi estan i preferisc no dir-les...

Per això, et diré i no, amagant-te molts coms i perquès, què va succeir-me una vegada vaig arribar-hi a aquell hotel mormó, i vaig tirar a fer camí cap als barris vells... No era hora d'entrar a la catedral, que m'havien venut com a magnífica, i a fe que ho era, així que la meua intuïció, és un dir, va aconsellar-me que m'entaforara a l'església gòtica de San Francisco... Sí, si dus llegint-me temps, t'he parlat d'ella perquè és on vaig trobar la capella aquella el sostre de la qual tot eren calaveres...!!!

Deixem-les, però, a un costat. Que el que et diré et sorprendrà més encara...

Una església ben antiga, del segle XII, però reformada amb renaixements i barrocs que la desllueixen després de diversos incendis. Amb un passat històric al·lucinant com a temple d'un potentíssim convent franciscà que fou residència reial i seu de les Corts de Castella de 1286 i de 1313, i d'un concili presidit, ja és casualitat, pel cardenal Pero Martínez de Luna, sí, el Papa Luna peniscolà a qui uns bons moments de comboi xalat li dec... 

Bé, recomposa't, Sergi, i al que vas... Que m'arribe a l'avantsala de la sagristia, la Capilla de los Sarmiento, i em trobe un sepulcre ben lluït al bell mig... És el senyor don Tello de Castilla... I qui és aquest senyor? Ho llig i em quede pasmat... El germà de dos dels personatges històrics que més m'han tocat el voraviu de l'interés des de ben menut... El rei en Pedro el Justiciero, el Cruel pels seus enemics... Sí, aquell que mantingué guerra amb el nostre Pere el del Punyalet i que està tan relacionat amb la llegenda de Sant Miquel d'Ontinyent... Sí, però no venia per ací la història... L'altre germà, el tercer, era el rei Enrique el de las Mercedes, el primer Trastàmara castellà culpable del fratricidi del Pedro, allà en el Campo de Montiel que algun dia m'agradaria visitar, després que el cavaller Bertrand du Guesclín diguera allò del "Ni quito ni pongo rey, pero ayudo a mi señor...". I xas!, a rei post, rei que menja bollos... Imagina't el solatge d'aquelles estances...

Doncs bé. Al fons de la sala, hi havia sis quadres... M'acoste, no sé el perquè però sí, al cinqué..., i em quede esquallat, allí mateix. 

Aturat i bocabadat a mesura que anava llegint sobre qui era aquell monarca retratat... 

Era Jaume I! "Rey de Aragón, de Valêçia...", que abans de morir, deixà la corona i prengué l'hàbit de sant Francesc... Sí, eren una galeria d'imatges de reis relacionats amb l'orde franciscana... Jaume I a una església palentina? Si em pessigues no ho sent i si em punxes... 

A vore que repasse mentalment, vaig dir-me en refer-me... Jaume I, després de mort Al Àzraq el 5 de maig de 1276, va seguir lluitant però es va posar malalt, que la batalla de Llutxent la duria endavant ja el rei en Pere el Gran... Quan estava a Alzira, el rei abdicà en els fills i prengué hàbit, sí, però no franciscà... El volia morir com a monjo del Cister, i va remoure motí perquè el dugueren a Santa Maria de Poblet! Ves a saber si arribaria viu a València, vinga presses... Allí que me'l sebolliren, en la nova catedral, poc després del 27 de juliol. El 1278, el desenterraren per dur-lo a Poblet, on s'hi estigué fins a la desamortització del XIX i tota aquella història que fa que me'l recontrasoterraren amb dos caps en no saber quin... Bo, no te'n vages per les branques, home... Franciscà Jaume I, el que em faltava per llegir i contemplar... Com els agradava als tonsurats aquests, aquells i de tots els temps, tirar l'aigua de la sèquia cap el seu hortet, que de ben segur que algun benefici els portaria fer de l'orde pròpia de frares un cistercenc reial... I com que Aragó queda tan llunyà, qui va a... 

Ja m'imagine jo, a més, la facècia, tot i muntant-me la pel·lícula... A vore, majestat emèrit, fra Jaume. Ja sabem que es mor, però estiga's quiet que eixirà mogut en el retrato. Alce un poc més el ceptre ara que se'n puja vosté entre núvols, prou perquè s'hi veja el cordó de sant Francesc del seu hàbit d'una orde que ja existeix ara que vosté morirà, però de frares i que no té ni el pòsit, la tradició, la noblesa ni el poder ni la categoria del Císter a què vosté pertany, com a monjo, per quatre dies mal contats... 

No ho he pogut trobar, perquè no he vist cap referència a aquesta col·lecció pictòrica ni, soc sincer, me n'he preocupat massa atés el calvari vital que poc temps després de tornar d'aquell mirífic viatge m'ha tocat passar. Però hui, aniversari número 817 de l'alt Rei en Jaume, l'únic dels nostres que encara tothom coneix, i perquè és el pare de la pàtria, que si no... Doncs això, que m'abellia treure'l en dansa i donar-te'l a conéixer. Perquè a veure quan un algú torna a fixar-se en aquella vella, arnada i noble imatge...