Adeu, papaPaco...

4/27/2025

Adeu, papaPaco...

Santrafel, a vint-i-set d'abril de 2025. Mare de Déu de Montserrat

i Diumenge in Albis o de Quasimodo.

Anit li ho deia clar al tio Paco... Xe, hem soterrat el papa perifèric, el Barça ha guanyat la Copa monàrquica i nosaltres de sarau. No s'ha quedat mal el dia, vitat...? I Paco va riure's, amb eixe deix d'ironia que fa quan sap que, darrere de la sorna, en la conversa, hi ha moltes raons...

Durant la vesprada, vaig veure a sa casa imatges del soterrament papal, en estar tot el dia de retorn amb el cotxe, res no havia sabut... És més, vaig assabentar-me de la mort de l'únic pontífex màxim que em podia respectar d'alguna manera des que va morir Joan Pau, el primer (clar...), en aparcar el cotxe a Arévalo. No esperava massa d'aquella ciutat i va encisar-me... Però fou baixar del vehicle i tenia un missatge de Juanjo comunicant-me que, no m'ho creuria, havia faltat el senyor Bergoglio... Va tocar-me el voraviu. Ja no vaig ser el mateix en dos o tres dies, la qual cosa ajudà de totes a que la visita a Arévalo em fou profitosa, amb tanta bellesa com vaig trobar-me de colp, i que l'arribada i el primer contacte a Zamora em fou també més íntima i bonica. No sé, és com quan veus que, irremeiablement, el desgavell de món que tenim encara va a pitjor perquè algun referent positiu cal... I si falla un dels poquíssims humans que semblava fer-ho més enllà del postureig...

Però postureig feia, en el fons. Molt bé tot en el tu a tu immediat, però en les formes bones, la bona intenció de pregar per tu i tu prega per mi, en el reconeixement que estem en un món de pecadors i que no coneix església de sants, en l'apropament a les rodalies i als discriminat, l'home s'ha guanyat el planeta sencer. Ausades el tornaveu mediàtic que ha gaudit des del seu paper. Però en el fons, què ha fet..? Fem l'acudit de l'argentí que parla i parla mentre se li crema "el asado"? No podem jutjar-lo ara, dic mentre xarre amb Paco, perquè això necessitarà de temps per seure, i tot dependrà de qui vinga, si manté o desmantella... De moment, obrir les finestres a eixa mena de postureig ja és en si un bon senyal perquè ha entrat un poquet de vent en el reclòs oclusiu de tan superba estança. Si entre trumps, melonis, netaniahus, mileis i tutti quanti volen dur la sèquia del món al seu hortet tancat, algú ha volgut esbandir la Jerusalem Celest per dir que tothom cap, per més que siga mentida i la veritat s'entossudisca a confirmar que, en el dia a dia, qui té la clau tanca a qui no li sembla messell, aprofitable o llepalquecalga... Doncs això, benvinguda haja estat la ventada que ha regolfat la cambra marmòria abans d'esbandir-se del tot sense refrescar massa l'ambient.

Té, però, mèrit l'home més enllà de les "parole, parole..." i el seu posat de tarannà de iaio astut president d'una multinacional de l'opinió i el sentiment i, per tant, del poder més efectiu. Veníem d'un papa emperador absolutista i reaccionari a més no poder que li deixà un panorama nefast a un intel·lectual que s'ha mostrat l'exemple més palmari d'inutilitat manifesta i que acabà fent esclatar-ho tot, a nivell històric, amb la seua dimissió. Si el papa Francesc ha reconduït la situació des de la seua manera mercadera d'expulsar els mercaders del temple, apropant al rusc les tantes abelles disperses amb la complaença mediàtica, i sent insultat de valent pels ultramuntans més recalcitrants, pren oximoron, doncs servei cumplit. Soterrament senzill segons qui conta però populista a més no poder segons el que veus, i ara a triar un altre.. Que si el conclave, si el pèndol, si... Això seran ja tot figues d'un altre paner.

Vaig quedar-me meravellat amb l'església de Santa María d'Arévalo. Quin àbsis més atraient, amb el Pantocràtor aquell, els símbols dels Evangelis... I allí, assegut, va vindre'm escriure aquest poema. Vaig haver d'eixir-me'n fora. I assegut a un banc de pedra d'una de les places més extraordinàries que mai he pensat, vaig acabar-me'l. Després, vaig adreçar-me a l'església de San Martín, la de la torre musulmana amb els taulers d'escacs famosos, i vaig passar per veure una exposició que va encisar-me, "¿Cuántos ángeles caben en la punta de un alfiler?", pregunta capciosa per un títol provocador. Discussió bizantina. Papal... I va agradar-me aquesta obra de l'artista no binari Bárbara Sánchez-Kane, de Mèxic, molt...