A un concert bocairentí que m'obre la Setmana Santa...

Santrafel, a 12 d'abril de 2025. Dissabte de Llàtzer...

Necessitava escoltar, m'ho demanava el cos, música setmana-santera en directe. Vaig preguntar i van aconsellar-me uns quants concerts als voltants de casa, o un poc més lluny, en aquest dissabte de pluja promesa que, com a prometença que era, ha estat escassa. Finalment, m'he decidit per acudir al més proper i no per mandra, que ausades que és esforç accedir a l'església de l'Assumpció de Bocairent, tan bonica com inhòspitament freda per una tan poca hospitalària vesprada de primavera abrilenca.

El vell conegut Nou Orfeó, a qui fa tants anys que no he pogut escoltar, i el cor de cambra "A Capella", que desconec del tot, acompanyen la Societat Musical Vila de Bocairent. El programa que presenten és un bon alicient per fer-hi camí i escoltar i gaudir. 

Arribe amb temps. Em plau no perdre l'esma. En seure, comence a ratllar versos, se'm cauen de la butxaca. S'hi apropa el director de tot plegat, l'admirat mestre Sarrió Nadal, i tinc ocasió de saludar-lo. Oblide en la conversa felicitar-lo pel premi recent aconseguit a la samorana Toro per una nova marxa processional. Temps hi haurà, espere, prompte. Voldria oir-la. M'agrada molt aquesta modalitat musical festiva. Llàstima que siga tan escassa en concert... 

Comença el tuacte. Em sorprén l'eco del recinte. No el recordava i això que ausades que he assistit a concerts en aquesta església. Ressona a humit, però m'agrada. Té un to tenebrenc el reverberament i això, n'estic segur, que ajudarà la massa coral. La banda, però, caldrà que s'esforce molt més, i s'esforça i assoleix arribar neta. Bona mà té el seu mestre, ferma i àgil en demanar moviment del sonor, del cordial.

S'enceta la processó assentada amb la "Macarena" de Cebrián, tan clàssica com ajustadora de motius, sentits i maneres. S'adiu rotundament a les formes de la banda. Una obra que sap el que diu i juga bé amb les formes de la mossarabia tinguda com a clàssic nacional andalús. Després va el "Mektub" de l'ínclit San Miguel Urcelay. Fa uns dies t'escrivia sobre aquesta peça ara que alcança i commemora els seus cents anys. Sona entre el fred i m'aclapa, perquè té la virtud de remetre a altres instants, i d'inspirar-ne més encara... M'emociona.

S'estrena una marxa novella, de l'agullentí Josep Maria Bru Casanova, ací present i ben aplaudit pel públic que omple el llarg temple. S'anomena "Maria" i és tot un homenatge que no es deixa entabanar i que trempa a partir dels goigs aquells que tant ens estimem del sant Vicent agullentí. Sona. Sona amb bon vent. M'agradaria oir-la, però, al carrer si sent pragmàtic acompanyament devocional, pot brillar més... 

I desseguida l'altar major que s'omple de gent i més gent, i el públic de pantalles mobilitzades i en l'alçada... 

Els dos cors s'hi sumen per entonar un Rèquiem que em resulta lluminós més que no terrible, encara que en té de bastant de dosi espaventable.. Mai, però s'enfosqueix ni entra en tenebra: el de Gabriel Fauré. És ben distret i avança bé, mai no remuda intensitats ni gira enterc. Sarrió Nadal el porta convenientment i amb seguretat i resulta tot plegat d'allò més agraït; ben allunyat del dol me'l sent, més prop del dubte del què fem i com partim... Bon joc de cartes i retria satisfeta. Em ben sorprén el to tan fosc del Baríton solista, Quique Peidró, i m'ha plagut la Soprano solista també, Charo Martos.  Han encertat el pas i, amb goig, ens han resolt en més redó la solemnial vesprada. Aplaudisc.

Marxe agraït, tant com carpit, després d'un fora de programa en processó cantada que no esperava, la "Callejuela de la O" de Pérez Garrido-Paco Lola, amb aquell ja famós solo de trompeta envalentonat, i entonada la peça a veu, amb lletra i manera que desconeixia i que descolocat em deixa, i tort... Això sí, em dona una idea de treball futura i tot...; de poesia parle, perquè la música i jo...! Què tal si intente...

Objectiu acomplit. Set calmada i ara a esperar que pot donar de si aquesta Setmana Santa... He tornat a Bocairent després de tant de temps i tot s'està al seu lloc, massa turista i això que diu que plou. Si tot va com espere, em serà enguany aquest temps de molta música i molt de vers...