Ja estan els Nanos del Raval de Cocentaina del 25 en dansa...!

 

Santrafel, a diumenge vint-i-tres de març de 2025. Tercer de Quaresma.

Segueix sent una meravellosa pensada això de reunir la gent que s'estima la tradició dels Nanos del Raval, la forma socarrada de celebrar la Mitjan Quaresma el proper dimecres, per preparar-ne bona cosa... Ja que al Raval hi ha cada vegada més poca gent, doncs res, convocat queda el personal i qui vulga fer-se'n, allà que troba tot el neccessari... Així, quan passejarem pels estimadíssims carrers, podrem gaudir d'un bell grapat de monots crítics amb tot i tots!

Com que enguany no plou, i el vent només ha fet que dur en dansa les banderetes festives de paper, ha représ la iniciativa el seu lloc natural, la part escalinada del carrer de la Trinitat, el carrer Gitanos per a tots nosaltres! I quina animació! Hui si que era veritat la idea aquesta del ves sense res i endus-te un Nano. Ausades la de materials que hi havia de cartrons, teles, perruques, bijuteria, pintures, sabates... Fins i tot podies dir la teua crítica i te la passaven a net en un tres i no res! Esplèndid! Jo mateix m'he sorprés d'allò que els tants constructors suggerien, i ja voràs com posaran els Nanos de volta i mitja a l'Ajuntament, com s'ha fet sempre... Però sé que pel Rovira i la seua recontrap... consulta lingüística i el aMazón de la dana, bufarà bon ventorro... 

Tot el procés, pots trobar-lo en aquest reportatget, que només pretén agrair els Nanos la seua existència. Ha estat un plaer absolut que s'hi centre en ells el meu retorn a la Cocentaina festiva després dels mesos tan dolents que he passat. Només espere, i amb candeletes, que arribe el moment que, dimecres, quan puga deslliurar-me del claustre que tinc a l'institut, puga descobrir aquests Nanos i els que el veïnat posarà a la porta de casa i les seues crítiques... Un encís íntim que sé que molts compartim...

Si tot aquest tuacte i joc aprofiten per mantenir viva la tradició, moltes gràcies caldrà donar a qui possibilita i a qui hi participa. El món canvia i la festa s'hi adapta. És l'única possibilitat de supervivència, atés com van les coses... I a més, amb la dansada, la festa queda arredonida del tot... Qui sap si en el moment anual de repensar-la igual s'afig la comensalitat pública, el menjar i beure, que li falta perquè la joia siga completa...

Res, anem a passejar per allò que ha estat el matí lluminós en que tants i tants Nanos han sigut reparats, restaurats, operats, se'ls ha fet un "lifting", han estat vestits i revestits o bé han nascut a un món còmic i crític d'antiguitat marcada i d'esperit trencador...

Nanos d'anys passats que, desliura'ts de crítiques velles, ara seran refets i, com no, en rebran de ben noves i actuals...

Ausades si s'ha treballat hui al quiròfan de Nanos. I amb un fum d'especialistes diversos... Traumatòlegs, podòlegs, viscerlòlegs... 

Perruques noves, ulls de mussol, barrets a joc... Hem vist ja els Nanos al carrer. L'alegria ja està ací mateix, a la vora... 

I la que he muntat... Va i se m'ocorre dir que aquest Nano pèl-roig s'assemblava a ma tia Milagro la Ministra... Com se m'ocorre?

Ei, que se'ls fa la manicura i tot, que han d'estar ben lluïts en el seu dia...

M'agrada creure'm, innocent de mi, que el Raval és vida...

I que en el fons, tots som Nanos també...

Com he sentit dir hui, la de feina que du salvar la vida d'un Nano... I paga la pena, això puc assegurar-ho. I ausades que hem fet acudits sobre el quiròfan ditxós...

Recotracollinsos, quina samarreta mexicano-socarrada més al·lucinant...

El cabet a la faena, el reporter entrevistant a la regidora del ram...

Espaiet i amb bona lletra és com la crítica més apreta...

Com responga el Nano, tire jo a córrer, Gabriel...

Estampes, per a mi, precioses... 

I ja estan assajant, per un costat un nivell bàsic introductori per qui vulga aprendre la dansa, i per l'altre, un altre de més avançat. Tot previst...

I ací tens un vídeo que he tret de la gent del Mal Passet fent sonar les "Seguidilles de Cocentaina" que s'acaben de recuperar a partir del que va escriure el famós Just Sansalvador l'any 1924 en la seua missió de recerca. Diuen que li la va entonar la famosa Sinforosa que ara és capgrós socarrat... A mi m'ha fet gràcia no adonar-me'n que era la peça recuperada, de tan familiar com m'ha sonat en oir-la... Si he començat a cantar-la immediatament! "Tots els de Cocentaina van a l'Alcúdia...".

Au, del carrer Gitanos a la Verònica per l'Almàssera de la Senyoria, camí de la plaça de Sant Isidre, on es farà la treta de la dansa...

I enguany, com que la festa del Barri de Sant Hipòlit ha passat ja els 50 anys, els veïns han tingut l'honor de fer la treta de la dansada. Una preciositat. Ací la teniu sencereta...

I vinga a rodar per carrers estrets i costeruts. Quina preciositat veure festa i saber-se vida... 

Que si la pujada de Sant Isidre, el carrer Brisanda, el carrer Pelesa o de Sant Antoni... 

I vinga de gent a dansar. Que dansant, s'espanta més mal que el qui canta...

I res, tot a punt perquè el proper dimecres, la Mitjan Quaresma, s'acomplisca la tradició... I ací tens com ha quedat la cosa aquella de ser jo un bocut... Ai mare!

I encara he tingut temps, entre converses, fotografies, rialles i tanta altra cosa ben alegre, de ratllar un poemeta senzill i rialler en homenatge a tota aquesta gent que fa bategar els meus Nanos...

Gràcies...