Pel sant prepuci de nostre senyor...!

1/01/2025

Pel sant prepuci de nostre senyor...!

Figuretes de betlem amb l'escena de la circumcissió de l'empresa "Corchos Gómez".

Santrafel, a dimecres primer de gener de 2025. Ninou o Capdany.

Això mateix, que comencem any nou!, la fi veja'm, que solia dir-se.

Ara que fins i tot les paraules van enllaunades i amb el poc lèxic que tenim hi ha prou als nostres ulls cecs d'incultura, aquesta expressió amb què titule el meu primer textet d'aquest nou temps, idèntic per a mi a l'anterior com a part d'un procés que no sé on em durà... Doncs això, que me'n vaig del regle; l'expressió pot arribar a entendre's com a blasfema. Sobretot si sabeu què és el prepuci encara. No? Deixa que t'ho expliquen dos genis...

Jo ho cridava perquè hui, dia de Capdany o Ninou, ha estat el tradicional per commemorar el descapollament de Jesucrist en complir-se la huitava del seu naixement, tal i com marcava la tradició judaica. Què Jesús no era jueu? Els qui en saben d'aquestes coses sempre han dit que això de circumcidar el Fill de Déu pels cristians obeïa a un pla que, fet a posteriori cal suposar, a més de respectar la llei hebraïca per tal que fora acceptat en aquesta comunitat, mostraria que era de "carn humana", que seguia el precepte de Déu i, per tant, esdevenia el tuacte un exemple perfecte de la virtut d'obeir...

I ho recull sant Lluc recull al seu Evangeli: "Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l’infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare". (Lluc 2, 21). Perquè clar, el moment de la circumcisió era el que oficialitzava el nom del nadó llavors, una cosa com els tradicionals bateigs catòlics. Lluc mateix conta la que es muntà poc abans quan circumcidaren el cosí Joan (Lluc 1, 59-66) i com que volien posar-li el nom de son pare, Zacaries, i la mare, Elísabet, s'hi negà perquè volia posar-li Joan, sent que seria el primer de la família i això no xocava molt, el Mohel o sacerdot circumcidador, ausades la parauleta, passà com de la..., la mare, sí, i li preguntà el pare. I el pare Zacaries estava mut per ordre divina per haver dit açò i allò... Sort que va escriure el mateix que la dona havia dit, i es va acabar la discussió.

Giovanni Bellini

No, la festa ja no s'hi celebra formalment... Excepte en els llocs on tenia tradició, que segueixen la commemoració com ho fan a tants altres llocs amb santets i efemèrides que l'Església no pot acceptar per raons que semblen òbvies fora de tot xovinisme romàntic. "Llegendes pies" en diuen... I no ens cal extranyar-nos, que al nostre àmbit immediat, santa Bàrbara, tant el seu llegendari com la mateixa santa, ho són... El prepuci de Jesús, t'ho imagines? I mira que ha tingut defensors aquesta idea adoratriua! Els darrers, els Jesuïtes, que la tenien com a festa grossa atenent al seu propi nom imposat en tal acte. I durant la reforma barroca, la història va ser motiu de burla pels reformistes. I entre tanta cosa dins l'olla del caldo, va fer bollir disputes teològiques ben greus... Quan va ressuscitar Jesucrist, va fer-ho "sencer" o seguia faltant-li un trosset de pell del... Atenció! Alto!, que la cosa no és cap broma, perquè la interpretació de les respostes pot arribar a ser llarga i peluda. Que en aquest llenguatge teosòfic tot té el seu què. Mira si la cosa és greu que els qui defenien l'existència d'aquesta festa, argumentaven que fou aquella la primer sang vessada pel redemptor que després netejaria amb ella els pecats del món i que...

Problema gran: l'existència mateixa del prepuci. Segons el llegendari, i l'Evangeli siri-àrab de la infantesa de Jesús, la matrona que atengué Maria es guardà la pellorfa en una gerra d'alabastre amb nards. Ves per on, li la passà a un fill perfumista que tenia. Com que el tinc per casa, t'ho passe a la nostra llengua comuna: li va dir, al fill, "tin molt de compte de no vendre a ningú aquesta fiola d'ungüent de nard, per més que t'oferisquen per ella fins a trescents denaris. I aquesta és aquella fiola que comprà Maria, la pecadora, i que derramà sobre el cap i els peus de Nostre Senyor Jesucrist, eixugant-los després amb els seus propis cabells". (ES-AI V.I)

Francisco de Zurbarán.

Aquest text uneix de manera més que sorprenent, quines casualitats i caramboles, aquesta documentació narrativa tan vella amb la també arcana llegenda que explica que acabara el prepuci en mans de Maria Magdalena, i ja saps bé la relació que se li suposa amb... Siga com vulga i, pels segles, acabà la pelleta en mans del mateix Carlemany!, i, a partir d'aquest, s'hi justifica no sols la tradició de l'existència física de la reliquia, sinó catorze d'elles. Catorze sants prepucis!!!!

Ei, i alguns amb fama de miraculosos, com els de Charroux, Calcata i Coulombs, i amb cada historiat al seu voltant que et deixa tes, o arrupit, segons qui te la conta o on la lliges... Però d'això ja parlarem que hi ha temps i m'agradaria a mi llegir-ne més. Perquè de veure'n, ja és impossible que s'han perdut tots..., per a benefici eclesial. De vegades els toca torejar cada element de la pròpia història davant les canviants exigències morals socials... Sort tingueren que amb el culte de la imposició del nom i la confusió general amb el tema de la Presentació en el Temple, el que s'hi celebra el dia de la Candelària, vaja, anà oblidant-se el tema. I per acabar la faena, el Papa sant Joan XXIII va estar atent i convertí el dia de hui en huitava del naixement i dia propi de Maria com a Mare de Déu, una bona capotada per a fer-ne oblit i curiositat de l'assumpte.

Dibuixos infantils per a pintar sobre la circumcissió de Jesús.

Parlant d'agradar. A mi, les historietes que més em toquen el voraviu són les de les aparicions místiques del prepuci sant... Sí, Santa Caterina de Siena diuen que digué que es casà contemplativament, el 1366, amb Jesucrist i que no diries quin fou l'anell de noces... I la beguina austríaca Agnes Blannbeikin, abans de 1315, encara anà més lluny; que el va sentir en la seua llengua, dolç, i per cent vegades...