Lluna de gener: la lluna de la muntanya...

 Santrafel, a dimarts catorze de gener de 2025.

M'alce matí, ahui. Fa molt de fred. Em pose a fer coses que, i no per mi, van eixint mal...

De sobte, m'escriu l'amiga Pepa. Va de metges i ha matinat. Em pregunta com cada dia que com em trobe i si fa molt de fred. Sí, estem sota zero... M'alce de la cadira per mirar la gelada que segur s'estendrà com a mant farinenc sobre l'enormitat de vehicles que proven de dormir al baix del davant de casa... Allí està, però també està la lluna... La lluna plena de gener famosa que se m'amaga, justament, per Sant Esteve. A punt està de besar les crestes d'allà on naix el barranc de la Vila... 

M'encisa.

Li ho dic a Pepa i li envie la foto... 

Ella em respon, i sé, abans que no m'escriga, què va a dir-me... 

I sí, em diu el poema d'Estellés que és cançó de Paco.

"La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!

És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara,
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!

Lluna de bosc i fageda,

la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara".

I jo me la mire amb una mirada franca, que ja sé que és un luxe innecessari, i que acabaran, mentre la mire, estacant-me un ganivet per l'espatla i robant-me la cartera i l'esperança. Però això ja ho intenten fer cada dia i sempre els acabe tenint, quina sort la meua, dins la butxaca en fer-se fosc...

La lluna em fa sentir-me ric d'alguna cosa que ja diré quan siga el moment benevolent, perquè cada paraula que dic, estellessianament, ha de ser més que una paraula...

Per què tindrà tanta fama aquesta lluna primera de l'any i l'hivern, la generenca? Els moderns instagràmics han optat per nomenar-la "Lluna del Llop", folclòrics americanoides tots ells... Però la nostra tradició en va plena de referències a aquesta lluna en particular. Si ens cenyim a la refranística, la cosa sorprén per l'abundància, però n'explica el sentit de la meravella... 

Hi ha una insistència en la seua claredat, la més nítida de l'any diuen, perquè com que se sol pensar que el fred fa més diàfana l'atmosfera... 

"Per a lluna clara, el mes de gener".

"La lluna de gener és la més clara de l'any".

 "La lluna de gener, la reina del cel és". 

"La lluna de gener, de parell no en té".

"La lluna del gener és la més clara de l'any, i mirar-la no fa dany".

Millor si la mirem amb confiança, que no ens passarà allò del poema de l'Estellés!

Després, hi ha les comparatives. Alguna basada en una lògica poètica de rondalla... 

"Pel gener mana la lluna, i pel juliol mana el sol".

Anem a acomparar ara la fortor de la calitja estiuenca amb la influència minsa de la lluna d'hivern? Sí, en el simbolisme... I la cosa continua amb els, teòricament opòsits... 

"Clara lluna és la d'agost, però la del gener és millor".

"De llunes la del gener, i la d'agost també".

"La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots".

Val, d'acord, però no havíem quedat que al gener l'atmosfera és més neta? I per eixa regla de tres, la d'agost no serà més densa? 

"La lluna d'agost clareja quan es fa fosc. Vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser".

Bé, les dites es recomposen amb aquesta. I tan clara com és, trenca la seguid dels animalets que hivernen. D'a xavo l'exageració...

"La lluna de gener fa eixir la formiga del formiguer".

I si la lluna és el senyal dels enamorats, la llumeneta, el mirall, el far... No serà especial aquesta genebrenca?

"Dels amors, sempre el darrer, i de llunes, la de gener".

"Lluna pel gener, l'amor primer".

Ja veus els tòpics extrems, l'alfa amorós i l'omega... El darrer amor serà el definitiu però el primer és l'inoblidable per pur. Com aquesta lluna... Però espai, que diuen també que l'amor i la lluna es pareixen, minven quan no creixen... Quin perill, la lluna per l'amor.

I si encara ens posem bons, com no tindrà virtuts màgiques, extraamoroses, aquesta lluna?

"La lluna del gener, set virtuts té".

"Lluna de gener, lluna raïmera".

Virtuts màgiques..., perquè ausades que falta per a la collita del raïm i ja veiem que la lluna de gener afavoreix les vinyes... 

"De la lluna de gener, el cinqué dia veuràs quin any tindràs".

 Aquest és, potser, el que trobe més interessant, perquè atorga la virtut a aquesta lluna d'endevinar tant l'oratge del futur (com les cabanyoles —o caniculars— d'agost o bé les de per santa Llúcia, o el mateix Dijous Sant...), sinó també fan d'ordalia personal. Així que atents tots al que ens passe el proper dia 18, l'endemà de Sant Antoni el Barbut...

I els oficis? Els de la mar temen aquesta lluna si no els és propícia...  

 "Lluna de gener girada, mar avalotada".

"Lluna de gener tombada, maror i marinada".

Bé, tornaré a terra, que tinc el cap a la Lluna i em quedaré, al pas que vaig, a la Lluna de València. Anem a seguir i a aprofitar el dia que, en certa manera, és a deixar-se anar i viure'l... "A l'hivern dia i solet, lluna i nit quan no fa fred"...