"De camí a Sant Esteve!". Conte breu ontinyentí...

 

Santrafel, a dijous vint-i-sis de desembre de 2024. Sant Esteve.

Com que hui celebrem el segon dia de Nadal i la jornada està dedicada al primer dels protomàrtirs cristians, el diaca Esteve, un servidor ha passat a net el conte que vaig escriure sobre la tradició ontinyentina d'on se'ns va l'animeta una vegada morim, ara farà vint-i-cinc anys si no en són més... Vinga a buscar aquelles fotos, a mirar-me els dibuixos, a...

Tan preocupat com estava jo si em tocava caminar fa quinze dies des de l'hospital de Xàtiva estant fent la pujada a l'única ermita del país petit dedicada a aquest tan estimat santet per saber dels plans divins allà per les costeres tan dures de Vallada fins arribar pel Campello a la Balarma... Si total, com faria jo en el conte, encara voldria pujar-me'n més alt per la serra, sempre unit a la terra i mirant-me el cel blau com mantell estimat i poc més... 

Doncs això, gràcies, Estevet, per l'ajut, i a seguir, en poder, caminar. 

Promet pujar a saludar-te desseguida que puga..