Santrafel, a diumenge, deu de novembre de 2024.
Ahir, dissabte nou de novembre, una manifestació celebrada a una dolguda ciutat de València, congregà unes cent trenta mil ànimes que demanaven la dimissió del Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana. La causa és el cúmul d'acusacions que sobre ell planen per la mala gestió davant els aiguats del 29 d'octubre a les comarques del nord de la província de València i que, ara mateix, a més d'incomptables danys materials, sumen ja més de dos-cents vint morts.
No vaig poder assistir a aquesta manifestació per raons de salut i de logística personal, però m'hi sume a la petició de dimissió de cor i amb ganes. Només he pogut que referir en les diverses xarxes socials i la premsa enxarxada cròniques i imatges d'una convocatòria que crec històrica. Perquè convocada per algunes entitats socials i sindicats, tots titlats de catalanistes per la dreta recalcitrant que no para de buscar excuses quan, realment, només hi havia uns quants, va aplegar un fotimer de sensibilitats diverses i molt sovint tan enfrontades que trobe impossible de reunir en altres condicions que les d'ara: de dol, de pena i de ràbia. Com molt bé, i amb un joc de paraules més enginyós que de costum, titulava un rotatiu madrileny aquest matí, una València desemparada cridava el seu ofec al món, atent com mai per l'espant que li ha suposat la magnitud d'una tragèdia tan evitable.
Em propose, ací, deixar memòria d'aquelles pancartes que he anat trobant a les fotografies que he contemplat, com a memorial d'aquesta indignació populosa. Els únics crits, escrits, que es demanaven en buscar-se el dol del silènci... I comence emprant-li a l'amic Kikelín el seu retrat caricaturesc del pal de paller del mal govern que ens maldirigeix, com fins i tot els "seus" reconeixen...
Done inici al recull amb el cartell de la convocatòria...
La primera de les pancartes deia, justament això mateix i prou: "Mazón dimissió". Fons roig, lletres blanques, llaç negre dolgut, i endavant...
En haver-hi tantes gents i de tants pensaments distints, les llengües es barrejaven i les ortografies anaven disolent-se... Les majúscules, però, dominaven l'ambient. Eren crits, he dit, les pancartes...
A El País, he pogut trobar "Sánchez, Mazón, cobardes, dimisión"... Les comes són meues per poder aclarir línies caigudes i justificades al centre... "Mazón asesino", "A prisión o al paredón", "Mazón, !Tu negligencia nos inunda!", "Mazón dimissió" sobre un raspall tacat amb fang... "Mazón, ni oblit ni perdó", "Mazón a la prisión" en unes pancartes amb forma de pantalla de mòbil emmarronada que indica l'alerta a la població el dimarts, vint-i-nou d'octubre, a les 20:11h..., quanta gent dius que ja havia mort en aquell moment? "Orgull de poble", perquè la gent està orgullosa de la seua gent... "La partidocracia mata, el pueblo salva !". "¡Salomé y Mazón, iros a Eurovisión", jugant amb el nom de la Consellera tan discutida, compartit amb aquella guanyadora valenciana eurovisiva, i la dèria cantatriu del President... I aigua a favor dels molins propis "Contra el capitalisme criminal, lluitem pel comunisme". Una pancarta amb un sol mot i flors blanques i negres apegades emociona: "Utiel".
Segueix el rastre: "Mazón comiendo y el pueblo muriendo". "Habeis encendido la mecha en la ciudad de la pólvora", "Solo el pueblo salva al pueblo"...
El Levante, periòdic tan discutit, du més vídeos, i publicitats, que no fotografies... Pausant, pausant, trobem "La incompetencia tiene consecuencias", "20:00. El agua por el cuello. Tu negligencia los ahogó", "Nuestras manos manchadas de barro, las tuyas manchadas de sangre", i alguna gullotina de cartró entre gents tacant amb senyals de fang el Palau de la Generalitat. "Per els que hui no poden estar". Bo... deixem el "Liante", que mentre escric, es dedica a parlar d'un empresari mort en la riuada, perquè, com sabem, en la mort no tots els morts som iguals...
A elDiario.es trobem també poca foto: davant la Porta dels Apòstols de la catedral, una pancarta blanca destaca ente la multitud: "Cuando acabemos con el fango, iremos a por los mandos". Impressiona... I destaquen entre el text algunes pancartes: “Estoy aquí por los que no pueden venir”, “Mazón a la Karcher”, “Mazón a la prisión”, “Plorant de ràbia”, “Sánchez y Mazón, ni olvido ni perdón”. “Valencia lives matter”, “Ayuda”...
Las Provincias, diari llorentià per excel·lència, reuneix un bon grapat de fotografies i lemes acartronats..."Mentiroso compulsivo", "Hierba mala muere si se arranca de raiz", "Quin empastre", "Hasta la figa de fang", "Malparit", "Assassins. Polítics i empresaris sou culpables", "La vostra torpesa, la nostra mort", "No nos mires, mán(r)chate", "La habeis cagado, el pueblo ha despertado", "Mazón, te pedimos dimisión y te mereces la prisión". "Nadie a salvo si Mazón está al mando", "Mazón, Malsón, Monzón, Mojón, da igual como se escriba... ¡A prisión!". "Art. 195 del Código Penal: Omisión de socorro". "Mazón, con tu alerta, ya había gente muerta". "Els nostres morts, el seu benefici". "Marc. Mi primo sigue jugando en el barro". "Sempre feu tard". "Mazón, que se siente ante tanta muerte". "Amazón li falla la logística", en joc de paraules ben clar amb el nom del president que ha de dimitir i l'empresa de distribució...
"Visca València lliure de fang i d'eixos merdes". "Es busca nou president". Exigim l'expulsió immediata de Mazón". "Somos los de abajo y vamos por los de arriba". "El cerdo come y el pueblo se descompone", eixe dinar... "Abandono y corrupción, desaparece tú, Mazón"... "De aquellos despilfarros, estos lodos". "El poble salva al poble d'eixos putos merdes". "el pueblo salva al pueblo. Pero a ver quién os salva a vosotros". "Precio 1 vida = 72.000 Euros/persona". "España son 4 amigos poniéndose las botas y, los demás, descalzos". "¿Cuantos muertos hay?". "Ante las catástrofes, la altura a la que hay que estar no es la del barro". "La dana arrasa y el gobierno fracasa". "La dana arrasa, Mazón en la terraza". "València bajo el agua y los responsables ¡¡Ausentes!!". "València plora". "Mazón, cap remordiment?". "Sánchez y Mazón, la misma mierda són". Quasi res...
Poca premsa més... Els diaris madrilenys de dreta, o no duen res o bé titulen contra l'esquerra valenciana de manera vomitiva, com ha fet l'ABC...
Per les xarxes trobem alguna consigna més... "Ni de izquierdas ni de derechas. Somos los del barro" que tant recorda a alguna parrafada feixista, sí... Ja t'he dit que tot hi cabia anit... "Mazón, tus muertos", que no saps si recorda les víctimes de la negligència o una maledicció calé... "Hasta el cuello, y a por ellos". "Habeis matado a mis hermanos". "Per les víctimes. Per València. Justícia!". "No estamos todos. Falta la gente que habeis ahogado". "Mi padre murió por vuestra incompetencia. Asesinos". "Voluntarios, sois los verdaderos héroes". "Cantes igual que governes"... ai la dèria cantadora... "La tempesta és perillosa, el capitalisme és mortal". "Són més perillosos per inútils que per corruptes", frase atribuïda a una política anomenada Oltra com a fosca premonició... "Si los de abajo se mueren, los de arriba se caen". "Explicale a los niños que papá no vuelve, que se fue a aparcar". "Mazón, ausente, más de doscientos cadáveres presentes". "Som la veu d'aquells que no podran parlar". "Mazón, nos debes la vida de mi primo". "Gràcies, agricultors, pels vostres tractors". "Vinc per tots els amics que continuen ajudant als pobles". "No són morts, són assassinats". "La ciudad destruida, y Mazón de comida". "Cuidar el territori és salvar vides". "Querían manos y llegamos personas". "Mazón, la teua prioritat no és el poble". "Esta es la voz del caos"...
Clar i net, ho han dit les valencianes i valencians. Per això, i sumant-me a una mateixa veu, el refrany que cada dia penge al meu blog, hui només podia ser una d'aquestes consignes. La que més m'ha motivat per la seua forma de dita tradicional, perquè una n'usa, la tergiversa i la deixa com a denúncia pel temps d'aquest temps de fangositat enganxosa, de manera tan senzilla com certa...
Comentaris