"Paraules (i afalacs) de beata, ungles de gata". Un vell articlet meu sobre la guerra firera entre Ontinyent i Albaida...

Santrafel, a dotze de novembre de 2024.

Ara farà vint-i-quatre anys, jo no sé d'on em treia el temps (o sí...), per escriure tanta cosa. Era l'any darrer del segle XX i vaig voler ratllar un article sobre la guerra, amb tot el sentit del mot, que visqueren Albaida i Ontinyent amb motiu de les seues fires i els interesos marquesals que donaren origen, si no havien existit ja abans —que també—, a eixes manies entre les dues poblacions que, ara, semblen llunyanes... Però que esclaten de tant en tant a qualsevol moment inesperat. Algun dia podrem xarrar-ne abastament sobre tan particular tema.

Doncs bé, sent la reratardor del 2000, van publicar-me a la revista "Almaig, estudis i documents", editada per l'entitat La Nostra Terra. Ara, aprofitant la proximitat de la fira ontinyentina i atenent a que sembla que mai no haja escrit jo res mai sobre el que és el poble que diuen "meu" i on més estranger em fan sentir, vull treure'l en dansa de nou, per si pot fer-te passar una estona agradable amb el seguit de curiositats que envolten, sobre tot, el cerimonial de les paus, amb un tot de sorpreses pels qui estimen de debò aquell poble perdut...