La meua col·lecció de "selfies" llegendària...

Santrafel, a dissabte tretze de juliol de 2024. Segona i darrera Nit del Drac.

Deia el Doctor Il·luminat, el beat Ramon Llull, que qui té prudència, elegeix el major bé i esquiva mal major... Per això m'ha semblat prudent no publicar hui cap fotografia que puga donar pistes als potencials espectadors de la Llegenda d'ahui d'alguna part de l'espectacle. Això ho deixarem per a demà... Sí, ja sé que anit unes mil cinc-centes persones, que es diu prompte, varen aplaudir l'obra, i que el gran secret, el nou Drac, ja ens ha deixat a tots corpresos... Però què li farem? La prudència, que parla amb home foll, diu Llull encara, i és cert, i també que amb ella veuràs els bens i els mals de prop i de lluny... Hui he optat per fer-vos partíceps del meu àlbum privat de "selfies"...

Els qui em sabeu, bé coneixeu aquesta dèria meua pels "selfies", i en l'assaig general i en la primera representació, ausades que me'n vaig fer... Amb tota aquella gent que es va deixar, i més si me n'haveren demanat... M'encanta guardar aquest record personal. El meu amic Juanjo se'n va un munt de riure perquè fa un temps, no hauria suportat veure'm en imatge, ja veus... Au, una entrada en que no falte en cap foto, i algunes d'elles atrevides, i amb un vídeo que, si el pilla la gent, encara se'ns farà viral... He, he, he... Qui cortesia dona, cortesia dobla, que repetia Llull..., és que Llull deia moltes coses, senyora! Doncs això, que moltes gràcies i que la funció de hui, la darrera, isca només la meitat de la meitat de bé que la d'anit. Quin goig poder jugar amb vosaltres...

Les primeres imatges, amb Jordi García Vilar, un visionari innegable, i coratjós, i collonut també... Quina força de voluntat la seua! Una gràcia d'aquelles de la vida tindre'l per amic. L'autor, l'ànima de la Llegenda...

I ací, el "Gremi Sant" (ens falta el cavall...). Al final de l'obra, i no és avançament capador, som nosaltres els qui guanyem... Sense cap mena de dubte. Ens desfem del problema del Drac (la baixada demogràfica ens la remplamplimfava, realment...) i guanyem un patró del que traurem negoci... espiritual!

Majestat, sou vós?

(Sí, ara ens inclinem davan vosté en senyal d'acatament i respecte, però manem nosaltres..., i la vostra senyora muller, so calçasses...).

I va sumant-se gent bonica al joc...

Que l'autor del nou Drac, per evitar que cap persona no el puga veure abans de la primera representació, ens vinga disfressat d'una mescla draconiana-pokemónica a l'assaig general, deixa clar el bon rotllo present i el desvergonyiment imperant. Felicitats per la passada, del millor d'aquests dies, i pel nou animaló, que és esplèndid...

A veure, quants de vosaltres vos heu fet mai una foto amb una princesa de veritat?

O dues... I no es preocupe vosté pel pentinat, senyorama, que hom no pot eixir sencer de la batalla amb un drac...

Amb la mare de l'Adrià. Farà ara deu anys de la partida del seu fill i el nostre amic, i encara el recordem... I quan arriba la Nit del Drac, se'ns fa un nyuc a la gola. Segur que tant Adrià com també Amparito ens envien força..., i no diré des d'allà on estiguen, perquè estan al nostre costat.