Li diré a la mar..., com vos estime quan la canteu i li canteu!

 

Ontinyent, a diumenge dihuit de febrer de 2024.

I he eixit...

I això m'és mèrit, perquè, darrerament, m'he fet com cal, molt i molt selectiu en la retria d'allò que em fa eixir de casa. I ausades que ahir per la vesprada se m'oferien possibilitats d'interés que em feien abandonar la lectura, la música, l'escriptura, el dibuix o el "dolce fer niente" entre les meues quatre mal comptades parets protectores cancarrasquianes... Però la crida al concert d'Ina Martí i Aitana Ferrer, amb Clara Dols al violoncel i sant Enric Murillo al teclat... "Mone" a Sueca que hi falta gent...! I sense cap mena de dubte ni recança, pilla quilòmetres i gaudeix de la dolça, molt dolça llum de vesprada quaresmenca com s'apaga...

A la vora de la mar és un dir... Un de tants altres... I diu la cançó que hi ha una donzella, però n'eren tres. I brodaven amb veu, gestos i precissió d'anys i experiències la bellesa de la música que el mariner del quartet ha anat enxarxant pels anys per elles, perquè deixen anar al món la bellesa en mocadors colorits que puguen ser-nos de profit animós, com d'encís, per a tots nosaltres, tot i fent-nos-els usar per, quan ens siga convenient, treure'ls de l'ànim i torcar-nos llàgrimes, vitorejar un instant, dir adeus...

Que hui en dia, —i tal i com fan anar el món i nosaltres deixem que ens facen—, algú s'hi dedique a musicar poesia, i a sonar-la, i a cantar-la... Ai del meu Blai...!, quin desvari sembla! I no serà perquè de poesia vella i novella, de seda d'aquella per drapar belleses, ens en falte, no. Que ja no només ens és sols blanca o bé vermella... Al que anava: que algú recorde el vell ofici del mateix brodar-la, és un acte si vols de resistència. Romàntic podràs dir-me encara, atenent la tanta circumstància que fa del vaixell mercader de sempre transatlantic turístic i, del moll on esperen fil, brodat i brodadora, draçana multisuperfície amb cafeteries franquiciades on adquirir amb gots falsament personalitzats moothies, lattes o crappuccinos recontraensucrats... 

Tampoc jo no voldria ser, en el meu somni mariner constant, dels qui s'asseuen al fons de la fosca i corcada taverna del mar, vell com m'he fet i sense cabell deixat anar. Ni posar-me a demanar ara absentes ni herberos rancials dels qui ni el nom sé. Que em ve bé eixe art, i m'alimenta, de mestre Murillo amb que m'he educat des de menut. Sempre a la represa de formes tradicionals d'allò que l'abstracció ens porta a dir "mediterrànies" perquè a la nostra mar és que reclama la imaginació que encara guardem, per dur-les a un ara plausible. Herberos, ratafies, pomades que puguen, per uns moments en el tràfec que duguem i ens fem dur, fer-nos desitjar oir tonades que a tall de vent, ens facen voleiar els mocadors sedosos i ornats de la nostra poesia.

En certa manera, l'espectacle vol fer-nos navegar amb la imaginació, però des de la costa. Més aviat, viatjar de port en port, com afegint-nos més parades i vidres de colors que admirar en el nostre clàssic viatjar cap a la Ítaca de cadascú, perquè mirem diverses mirades de la mar. Poc de vaixell ens farà marejar, perquè més aviat es tracta de desitjar el navili i l'oreig, la salabror i la brisa, el caminar per la platja i afonar les nostres petjades més encara en el record d'altres petjades que foren... Per si tinguérem poriua, només ens mullarem si així ho voldrem, els peus a la vora voreta de l'aigua, en un plec de la vora del mar... L'àmbit de tanta llum de la mar que se'ns faça lluna lluminosa i joc, sense posar-nos, com amb les fortes begudes que deia, en cap perill de naufragi. No. 

I clar, amb tals goles que canten i mans que interpreten, no ha d'importar el temporal que ignorem als qui oïm i que pot quedar-se només a bambolines. L'espectacle és bonic, tendre també, i des de la seua volguda senzillesa, que t'enxarxa des del primer moment, es fa bonastre i enamoradís, perquè la mar és calma i nosaltres, mare, sempre voldrem ser mariners de bona traça... I encara curt!, perquè ausades que tens ganes de seguir meravellant-te amb la candor de les pampallugues que les ones calmes ens reflexen. Quan has escoltat i tot sirenes, esperes més trobar i que el bon port tarde molt en arribar...

Així, anem passant camí tot resseguint un rosari celest de poetes elegits, una constel·lació de guiatge en la nocturnitat feta far per Enric Murillo...  Maria Ibars, Maria Josep Escrivà, Joan Fuster, Maria Beneyto, Jaume Vidal Alcover, Vicent Andrés Estellés, Enri Riola, Miquel Peris, Mireia Calafell, Rosa Leveroni, Miquel Martí i Pol, Caterina Albert i Paradís... I quan estava a mig brodar, m'escolte el nom, també... Perquè el viatge passa per Dénia i el Grau de Gandia, i per Suecà i València, Manacor, Burjassot, Tavernes de la Valldigna i Castelló i Barcelona i Roda de Ter i Girona..., però sembla ser que també per Ontinyent, on la mar només es veu si puges més amunt del tan preciós Santesteve... 

I jo, admirat que entre tant bell nom que tant per al mi que me'ls se i el nosaltres que els passa indiferent, també hi haja uns meus breus versos i se'm diga entre els grans. 

No diré de l'orgull emotiu que m'és ja no que canten, que sí i que també, versos que en un moment determinat vital m'eixiren. És que que el gran Enric Murillo haja tingut a bé posar-se a maginar sobre escrits tan poc ingents com són els meus... I aquesta cançó a més, que me la dugué un bon dia que vaig passar amb ell i amb Ina i en que m'ensenyaren que hi ha talaies precioses sobre les quals veure de més alt la mar, i per tant, poder mirar-ne'n més, d'onades, de blaus, d'horitzons... 

Que és un goig sencer trobar-se entre amics que no paren de donar des de la seua més fonda generositat i que, i això per a mi és ben estremidor, no demanen i, encara, reben amb un somrís, aquells collarets que ni de vidres són amb que molt poc a poc t'atreveixes a obsequiar-los...

Una vesprada memorable la d'aquest dèsset de febrer. Ben memorable. Guardaré les precioses i exagerades paraules d'Aitana i Ina per quan faça fred, perquè m'escalfen...

Tant de bo puguem, amb el somni només que siga, poder seguir i seguir mars.