Visca l'Ambaixadora Reial!

 

Alcoi, a dijous 4 de gener de 2024. Dia de les Burretes.

"_Aleshores, tio, estem vivint, en la seua mesura pròpia, un moment històric?"... 

I tant que sí, Abel, responc com puc bocabadat encara. Per per primera vegada en els cent anys que fa enguany aquest acte que tant estimem... —que tant estimem que no podem fartar-hi de cap de les maneres—, és una dona l'Ambaixadora. I com està fent-ho de rebé! Mira quina emoció tinc. No ho sabia i tinc les llàgrimes als ulls que...

S'han assecat desseguida, però, quan m'ha tocat girar-me a dir-li de quin mal s'ha de fotre ben fotuda la tòpica dona de darrere meu que comença a criticar en veu més que alta només perquè és dona qui actua. De veritat, per què em tocarà sempre corprovar que els pitjors masclistots que m'he trobat són dones. L'he posada recta i amb bones paraules... Abel assentia i em deia, després, que això no és res. Que si haguera vist a sa mare posar al seu lloc unes jovenetes que criticaven les dones festeres en l'Entrada de la ciutat dels ponts... Sí, m'ho crec de la meua germana. Ens hem criat en l'ambient del respecte festiu (recordeu la tia Mila?), i tu podràs pensar el que vulgues, però en una societat com aquesta, quan dius en veu alta el que penses sense que ningú t'ho haja demanat i et poses a criticar sense trellat i amb llengua viva la igualtat, el respecte i la decència social és perquè estàs fent propaganda. I clar, pots trobar-te, i cal que et trobes, algú que t'ature el carro i et diga que dos i dos fan vint-i-dos, justets. I arreando... Tu mateixa t'has buscat la meua resposta. I els del voltant encara han assentit... 

Hui, com que jo vaig d'aquella manera amb l'esquinç ditxós que m'ha tingut aturat tot el Nadal, henm estrenat nou lloc per estar-nos tota la llarga vesprada després que hàgem escoltat de lluny el pregó del Tio Piam... Des d'eixe moment, asseguts davant el Cantó Pinyó i a esperar-les totes... Com sempre, preciós... Paga la pena, de veritat vertadera, el malaveig aquest d'intentar aparcar a Alcoi... Una vegada l'encertes, el joc, ja pots fruir de valent amb la tanta cosa agradosa, tant de record d'infantesa... Que si el Tirisiti vivent, enguany amb torero conseller, que si els pastorets i pastoretes fent llenya pel fred amb guitarres de canya, sonalles i panderos, que si les dolçaines, la capella de vents, les percussions...

Els patges de les torxes... I els nostres estimadíssims i admirats patges que reparteixen el ban... Com pot pensar que amb tanta alegria com ens són volem fer-ne escarni... Ai, en aquest món de filiprim, on tanta pell transparentosa s'ofén pel tot el que jo no entenc, només em falta a mi la gent que fa apropiament cultural en denunciar apropiament cultural. Jo ja m'entenc. Tu vols entendre'm? Jutja'm com vulgues. Potser si ho fas és que ja tenies parada i escrita la sentència abans que jo no parlara i per raons que no venen al cas, però com que jo no burle, sinó que estime, em quedaré amb l'estima i tu amb allò que consideres. 

I arribem al moll del tuacte; amb text, preciós, de Tono Belda Antolí, biòleg, i la dicció i l'actuació de Pilar Almeria Serrano, directora teatral, Alcoi i la Mariola sencera saben ja que ses Majestats els Reis d'Orient ja arriben... Ho ha dit la molt alta emissària reial, l'Ambaixadora Reial... I s'ha dit també a Cocentaina, on el nostre amat castell llueix l'Estel Reial. I s'ha dit a Muro, que guarda l'estrella al barranc de la Quebrantada mariolenca. I s'ha repetit a Albaida, que hem vist la llum que encegava la Covalta. I s'ha dit a Ontinyent, on l'estimadíssim emissari Jacobo ja ha arribat i s'està al Palau de la Vila... 

Nosaltres, hem estat a Alcoi i hem escoltat amb tanta alegria la nova i tan dolça dicció... Heus ací el bell missatge...

Pot ser el món més bonic que el que entre tots fem rodar aquests dies?

I en tornar cap a casa, depressa perquè encara que hem acabat prompte, i enguany sense fret, Abel tenia assaig, que demà acompanyarà el seguici reial ontinyentí fent percusions al pas del gran rei Baltasar... En passar el viaducte, hem mirat com en somni cap el Preventori... La Mare Mariola acull ja el campament reial... Sé de bona tinta que a cert xiquet bocairentí hui li costarà molt dormir pensant que els reis ja travessen la serra camí del poble dels Cardadors... Una xiqueta de Beneixama escrivia corrent al carrer de Sant Nicolau l'última cosa que volia demanar als Reis i se li havia oblidat; ho ha posat justet davant del seu amable moltes gràcies i bon Nadal... Dubte si també dormirà. També em ve al cap altre xiquet molt estimat, que demà farà soroll com un boig amb els seus calderons, arrossegant-los pel terra costera amun i avall per tal que els Reis se'n recorden d'ell i de la gent d'un preciós poblet del Matarranya on s'està aquests dies, sense entendre encara massa d'aquesta il·lusió, però vivint-la plenament... Si veient Abel, grandot com és ja, i la il·lusió que té (cal anotar que ha vingut depressa de Madrid, on s'estava, per arribar ben a punt a la cita alcoiana...). I per a il·lusió, mira'm a mi, tan orgullós com devanit d'erigir-me en patge ajudant de l'única monarquia que accepte (a banda de la dels Gegants Meruts i els Cabets Orelluts...), perquè és la de trellat i veritable... 

Encara somie despert, jo...