Sant Antoni enllumenat per un rar cel...
Ontinyent, a dijous dihuit de gener de 2024.
El bucle de la vida torna a dur-me, inevitablement per l'atracció que el lloc i el fet en mi concentren, a l'ermita de Sant Antoni de Baix de Bocairent en el dia del sant de les barbes blanques i del porquet.
No em canse. Cada any la sorpresa se'm presenta i no, no compute en absolut com a encantament el que pel comú del general és el colp d'efecte: el raig de sol que entra pel forat fet ben a posta i que cada dèsset de gener, a les cinc de la vesprada en punt, llumena el rostre del sant com a exercici antic de convenciment de la veritat de la fe a través del meravellament del figaflor més crèdul. El meu estupor fascinat va per altre camí, que és doble; el de tantes constatacions com acabe fent amb la constància anual i el del punt de fuga de la quotidianitat misterial que em toca trobar sempre. Eixa sort que tinc...
I enguany m'ha arribat la sort inesperada que la llum no ha estat com mai. Almenys en comptar els mais de la meua permanent assistència al tuacte aquest.
L'amic Juanjo em diu que recorda un any que, també amb núvols ben grisos, succeí un cas semblant que jo ara repasse en la memòria de les fotografies anuals i no trobe, però que segurament sí però no com ahui, segur...
La cosa ha començat amb alegria. Església oberta, llum inesperadament (i joiosa) apagades, porta tancada, molta gent i pocs flaixos, els rectors tancant la finestra tot creant el millor ambient penombral possible, i l'ai de tots a l'espera que els tants nuvolots no ens deixaren sense el nostre innocent contentament i tal...
Va pujant el rogle del sol, intermitent, i ja està a l'alçada del ram de l'altar...
Què està passant?
Mirant-ho bé, és com si veiérem una projecció prou capgirada. I és això el que veiem, ben cert...
M'ho explica en poques paraules Juanjo, que per a això és fotògraf i sap bé d'aquestes coses dels trucs lumínics. Sergi, és un efecte de cambra obscura... I al·lucine.
Sí, allò que tècnicament es diu estenopeic... La projecció de llum a través d'un forat menut, en condicions com les de hui, amb més resol que no sol i llum ferma, més escassa, pot produir que es projecte sobre a paret, i del revés, la imatge de fora. Bé siguen les oliveres dels bancals de fora que hi ha fins el poble, bé els mateixos núvols de formes capcioses... El que siga, que no es concreta en l'indefinit del miratge, que per sort o bé infortuni, mai no pot ser nítid del tot, projecta una extranya gelosia, millor cel, que ens entronitza el bon santet i el seu porquet a major glòria.
Doncs sí. Així ha anat ahui la cosa. L'absència de llum, llum, no ha decebut ningú, que el Sol ha rebut de nou aquell sempre cordial aplaudiment que sempre he cregut, a més de completament innocent, hereu dels suposats crits antics confirmadors i proclamants de tal miracle, tan ben estudiat en la seua preparació barroca per afavorir convenciments. Esperem que, en les falaces interpretacions esoteristes de la nova era, no es vulga interpretar un tal efecte com a que Bocairent tindrà un any vint-i-quatré ben boirós; que gent hi ha i tenim ja per a tot..
Per la resta de coses, l'habitual. El passeig per totes les pintures per a veure el nivell de degradació a què ens du la falta dels diners adients per a una bona restauració (i ausades que s'hi esforcen els responsables en mantenir-ho tot de la millor manera possible, i en prosperar en un apariament d'obligat a poc a poc). La petició d'un o d'altre que, ja que jo en sé, que ves a saber què sabre, que n'explique uns cinc cèntims de bades, a la qual cosa sempre hi responc que sí perquè "mera" que venere el lloc i els seus tan rics paraments simbòlics... I res, a esperar que hi haja un any que ve per poder tornar a provar de veure molt més blanques encara, i amb ressalt, les barbes del sant dels animals de pota. A veure si deixen de marejar-me'l, tan amunt i avall com me'l remouen, i troben l'equilibri necessari perquè no li passe de rampaina el sol pels ulls com, a totes llums, li hauria succeït enguany!
Comentaris