I sense fer-se de rogar, m'arriba la Vella Quaresma. I ve llegint Estellés...

 

Ontinyent, a dimarts trenta de gener de 2024. Dia escolar de la Pau.

Porte diversos lustres, i també dècades, dibuixant cada any una Vella Quaresma diferent per tal d'acompanyar com cal, amb la tradicionalitat recuperada del vell calendari que és, el temps tan llarg d'antics patiments i de ganyotes ocultes..., o no tant d'amagades. Durant aquest temps, vaig comptar amb l'amable col·laboració de dues entitats diferents que realitzaren un munt de còpies en paper i que repartien voluntariosament pels centres educatius ontinyentins. El meu agraïment era palés, i ho segueix sent. Gràcies a eixa distribució, al temps en què els mitjans de comunicació local feien cas d'aquestes coses —i els de fora també— i a les xarxes internètiques, crec que hem procurat tota una generació que coneix la Vella Quaresma i se l'estima. Ella ha d'estar per damunt dels personalismes, històries i histèries, i si és possible, ha de seguir adornant finestres als nostres carrers i cremant la nit de Pasqua Florida en el cas de qui creu en el que representa o el darrer dia de classe si és que es juga amb ella als centres educatius i com a calendari de tradició només.

Dit això, i havent-me apartat ja de qualsevol entitat sociocultural (jo per mi i mi per elles), enguany tenia previst i estic fent ja un munt de Velles Quaresmes totalment apartades de l'estil infantil que m'havia imposat cada any, algunes d'elles de pujada adultesa. Treballe ara estils i maneres que em distreuen i em fan aprendre moltes coses que les meues mans no sabien que eren capaces de fer... I la setmana de la Cendra començaria a guardar-les en aquest diari meu obert als meus (i per dissort a d'altres no tant...).

Però vaig rebre fa poc una cridada d'un col·legi del meu poble. Si no els faria enguany una de les meues Velles Quaresmes... I res, que xerrant i veient, anà conformant-se una idea... Vinga, farem com hem fet i seguirem amb el joc, però perquè no em costa, sense demanar feixucs plàcems i xe, que m'abelleix i em reglota el fer-ho... I si la fem commemorant mestre Estellés? Ostres, i tant... I així vingué la cosa, que en un tres i no res tens a la Vella Quaresma cancarrasquiana llegint-te Estellés, amb un gran globus perquè els xiquets i xiquetes afigen algun vers que els agrade del gran poeta de Burjassot... I als peus... Dona, l'espardenya de veta és obligada..., però i què tal una de les pinces d'estendre la roba del poema "Els amants"? I una sabata de fallera, i un masclet a puntet de rebentar... I què tal la clau que obre tots els panys? Bé, sempre que no te n'oblides de la rosa de paper...

I com que a qui l'ha demanada li ha agradat, donada està ja per acabada i ara te la presente... I he fet també una versió per a l'Associació d'Estudis Tradicionals "Sagueta Nova" de Biar, amb qui col·labore fa tants anys des del respecte, la bona voluntat i l'interés per salvar els mobles de la cultura popular de ca nostra. Mira com són que, mentre jo estic escrivint açò, ja l'han escampada per tot el món...

Per cert, he fet que la Vella s'assemble molt a certa persona que es dedica a parlar molt i...