Un dia d'Innocents a Ibi...

 

Ontinyent, a divendres vint-i-nou de desembre de 2023.

Bon dia. Vaig proposar-me escriure a aquest dietari blau meu el què vulguera i quan vulguera, sense compromisos ni obligacions, i acomplint estic amb mi mateix. Per això vull que quede constància d'una alegria capdanyal. He tornat a l'Ibi dels Fadrins, Casats, Sonet, Dolçainers, Enfarinats, Oposició, Dolçainers, Tapats, Fotògrafs... Si és que no mai me n'havia anat. 

De tant en tant torne. Potser massa de tant en tant... Però volia acabar aquest anys dels meus cinquanta d'una manera aproximadament solemnial per a qui açò escriu i retrata: ser qui és. I què hi ha de més jo que trobar-me feliç sense aturada en mig dels actes que tant m'estime.

No faré ara cap explicació del ric patrimoni simbòlico-cultural de les Festes de Folls d'Ibi, el més ric del país perquè bé que han sabut mantenir i refer durant anys. Com que ja vaig escriure tot un llibre sobre el tema, qui vulga saber que estudie! Un servidor ben feliç de fer i desfer al seu antull amb allò que viu, mira i admira... En retrobar persones que s'han fet estimar, i en aprendre. Sempre aprendre..., (com, per exemple, a signar ben signades totes les fotos. Que ja em conec el percal i no estic per a més innocentades...).

Arribe com m'agrada, com fa el bon obrer que sempre arremulla el primer. I és que m'estime matinar i veure, com des del silenci, va armant-se tot el bon guirigall de la festa a mesura que va acudint al temps cada protagonista. Això enforteix el meu vincle amb allò que torne a viure, i m'aprofita també per recòrrer el territori de gràcia festiva estimat. M'espante, perquè sembla que l'obra de la seu, la de la plaça, no acabarà mai. I cosprove que de nou l'espai ritual és traslladat a una afora, immediata, això sí, i sospitosament pragmàtica, però del tot provisional, i lleja! Tan lleig tot, i tan provisional —però pràctic—, que m'olore que, en estrenar la plaça quan siga l'hora, i si estem vius, igual els la deixaran mirar però no tocar i es decretarà l'emigració obligatòria d'Enfarinats i Oposició.

El temps dirà. 

La Justícia Nova dels Enfarinats, però, sempre està preparada per a la revolta perquè són la revolta mateixa... 

I com sempre, hi ha més periodistes i fotògrafs que no participants en la festa quan és el matí, matí, de l'arribada de l'Ajuntament de Folls més foll que conec. En soc testimoni: vaig formar-ne part i sempre recordaré com vaig passar-ho de bé..., i de mal. Quan l'Alcalde va ordenar-me que llençara el carro ple de pirotècnia contra la furgona de la Legión Española, i no és broma, mentre pegaven foc a les caixes plenes de coets borratxos i...

Deixa't de batalletes, iaio Carrasca, i mira't com comença la carrera amb què, el més ràpid, serà proclamat alcalde. No m'extranya que tal i com fan les coses els elegants i espànyics Enfarinats, l'Oposició els acuse de corrupció generalitzada...

Moltes ganes tenia de fer aquesta foto. Dimitit per un dia (de manera efectiva) l'alcalde de la vila d'Ibi, i mentre estiga el sol fora, és l'Ajuntament de Folls, la Justícia Nova, qui s'erigeix en consistori oficial. És broma? No, puc assegurar-ho. No ho és...

I com bé m'ho passe fotografiant detalls? Seré jo el detall ix en la foto del fotògraf que fotografie?

La xàvega d'enxavegar multables, eina imprescindible en tota Festa de Folls que s'hi preue, i també en d'altres. A la meua comarca tenim tres dies de l'Eixabegó carnestoltencs i, ves per on, morocristians...

I no poden faltar les inauguracions, sempre crítiques amb el poder que s'acaba d'agranar. Enguany fins i tot tenen un rerefons realment important, per cert... L'excusa? Com que tant de funcionari i polític ajuntamental s'han posat malalts enguany i allí no hi havia qui s'aclarira, es nomena l'edifici de l'Ajuntament tercer centre de salut de la població i tot arreglat.

El flamant Alcalde de Folls amb les condecoracions i la tradicional vara carregada... Sembla talment la figureta del meu Betlem que el representa...

Serà per farina enguany... Qui vol un costaaaaal?

El senyor Alcalde accedeix a fer-se dos "selfies" amb mi. Un aquest abans de la batalla i l'altre ja el trobaràs pel després... El meu jersei era negre...

I deixem pas a la batalla. Només dir que van estar a punt de guanyar els opositors, que van acorralar la Justícia Nova aprofitant les mesures excessives d'una presó infrautilitzada. Sí, els ous i la farina a quantitats salvatges han fet migoblidar altres tradicions paral·leles. I el fet de la seguretat exagerada, segons la legalitat vigent, impedeix el llençament mesclat de pirotècnies. És el signe dels temps i cap on avança la societat aquesta. La visualització general festiva la converteix en ludomàquia promísqua pública i sucedani de cordada particular posterior. Dos actes molt diferents i d'interessant anàlisi...

Me'n torne a casa, que no en tinc altra, arrebossat amb  ou i farina que només forn em faltara... Cal posar a remull el Sergi, la roba, el cotxe, el... 

I per la vesprada me'n torne, tu!, que la Dansada sempre és molt bonica de veure i d'aplaudir...

I ho és perquè els vestits, l'estil i els participants s'ho valen.

Dansada de Casats, amb poques parelles de casats, amb els Fadrins darrere, una caterva de Tapats (quan fa no res estaven en real perill d'extinció), i un excés de professionals dels mitjans de comunicació pel mig, amb càmeres que perfectament podrien permetre'ls treballar des de fora del bell mig, amb resultats positius pel tothom... El pa de cada dia festiu de l'ahui. La vella escola que deia que un fotògraf s'havia de confondre amb el paisatge i no fer-se protagonista, ja s'ha perdut... Em comenta una amiga allí mateix que, si almenys es vestiren de dansadors, de tapats, amb brusó, amb... Deixa-ho estar, que encara et marmolaran a tu per dir..! A més, no estic jo lliure de pecat, que aquest matí m'he ficat enmig de tot... Sí, Sergi, em respon, però bé que t'has cobert de farina també... Si a la fi, tot és mescla i remescla...

Tant com m'agrada que tant els Enfarinats, hui, com els Tapats, hui i el dia 30, puguen ballar amb la parella que desitgen... 

I rebotons si enguany m'he fet de fer fotos a tal quantitat de Tapats. Quina tradició més bonica aquesta de les carasses i mucarasses dansadores...

Entre elles, dues que m'estime molt i que no va fer falta que em preguntaren el "Saps qui soc?", tot estrafent la veu, perquè massa sabia qui eren, no?

I el pernil dels Enfarinats al millor Tapat va anar per a... I de manera ben merescuda!

Aüixa que plou!

Danses, Follies, Jota... Vinga a ballar a la manera tan bella iberuda..

I entre els dansants, sempre és ben bonic trobar cares que, quan et troben, somriuen...

Amb el cansament que duc, ni pensar de quedar-me al Ball del Virrei. Serà en altra ocasió. Ara s'ha fet de nit i els Folls se'n tornen cap a casa. Jo també... Però que continue aquest món del revés hivernenc... Arnau, està bé que entrevistes l'entrevistador, però saps que si t'has tret públicament la carassa de Tapat no podràs eixir de nou el dia 30?