Setmana Santa 2022... Enguany cinc cartells!

 

La Vall d'Albaida, a divendres onze de març de 2022.

Sembla que tot corre amb pressa, i és així com entenem un món tan difícil com el que ens toca viure. Encara no li hem arrencat la segona cameta a la Vella Quaresma i ja se'ns fa tard per avisar de la Setmana Santa que esperem això, amb presses. Perquè després de la pandèmia, la represa du vents de mala maror, i en turbonada... Potser per això necessitem de fites, que no fars, per trobar-nos amb nosaltres mateixos.

Juanjo Alcaide i un servidor vàrem decidir allà per l'any 2016, després d'haver realitzat un bon grapat de treballs setmana-santers, sobretot relacionats amb la Confraria de la Soledat d'Ontinyent, allargassar a la commemoració passional el costum que ja teníem pel Corpus: confeccionar un cartell propi per a ús tant de Photofinish, l'estudi bocairentí de Juanjo, com per al meu blog, Can Carrasca - Animafesta. I així hem anat fent, i amb bon content, d'aquell omplidor... Perquè els cartells proposats han estat del grat del públic i s'han allunyat d'allò més corrent entre el món cartellístic passional. I ausades que no hem estalviat en sanguinolència... 

Enguany, l'inspiració ens ha dut a realitzar cinc cartells, a mena de les cinc llagues de Crist si vols que resseguim alguna interpretació simbòlica. Per què no? Si tots ells estan carregats de simbolisme, atés la malaltia crònica que pateix un servidor respecte a aquestes metàfores visuals i literàries... I per què cinc? Xe, i per què no? Si no li ho pregunteu a l'Ajuntament de València quan en fa mitja dotzena per tal d'anunciar les Falles, per què ens ho pregunteu a nosaltres? Vaja, perquè ens ha eixit d'aquesta manera l'aposta! Perquè nosaltres ho valem i la commemoració s'ho val... A més ja veuràs que el format és sempre el mateix... Un objecte passional i un fons que pot relacionar-se-li d'alguna manera, tot amb colors molt lluminosos que no puguen associar-se fàcilment a cap col·lectiu participant d'aquestes evocacions parafestives. I en comú, lletres blanques, data groga i una filigrana que canvia de color tot atorgant una personalitat classicista i espinosa... Tu mateix... I el millor és que cada element refereix un passatge bíblic i es relaciona amb algun element de la nostra pròpia cultura popular... Què pots esperar res de diferent d'un nosaltres tan definit?

Primer cartell: “Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la vesprada”. Marc 15, 33.

Fons blau elèctric sobre el qual s'alça rampant un dels claus de la crucifixió que allargassa la seua ombra des de les dotze fins a les tres de la vesprada, com si fos el gnòmon d'un rellotge de sol pedrenc... I efectivament, al fons hi trobem un rellotge, i ben estimat per un servidor, que el fotografià a Vila-roja de Termenés estant, allà on va ser cremat el darrer Perfièch càtar, Guilhèm Belibasta... Ausades si la cosa és símbol de tant més... Aquest rellotge, que ja vaig usar com a portadeta interior del meu poemari "Carrièra Trencavel" (2015), du escrit "Las que passoun tournoun pas mai". I això és cert...

Segon cartell: “Quan Jesús veié la seua mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: _Dona, ací tens el teu fill”. Joan 19, 26.

Ans del devallament cristiànic que acabà amb la imatge de la Pietat de la mare amb el fill mort a les faldes, acompanyada però tan sola, cal desenclavar amb tenalles el clau. I és així com s'acompleix, sobre un fons d'una albada intensa remesclada de capvespre lluminós, la profecia dels set punyals que travessaran el cor matern... Però hi ha esperança en el dol. La trobes?

Tercer cartell: “Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus”. Lluc 23, 34.

Un capítol, aquest dels daus, que es repeteix en tots els Evangelis com a part de la profecia... Nosaltres hem trobat, i hem dipositat sobre blau cel, uns daus de l'època romana. I com a fons hem jugat a instal·lar la lògica matemàtica d'un quadrat màgic ben conegut, el de l'esculptor Josep Maria Subirachs i Sitjar (que va faltar tal dia com hui del 2014) i que es troba esculpit a la Façana de la Passió de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona... I, ves per on, decora també la bossa que conté les trenta monedes que passeja el Judes processional del Silenci d'Ontinyent.

Quart cartell: “Hi anaren els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús”. Joan 19, 32.

Sobre un color gens usual al defora de la Setmana Santa (però tan comú al dins com ho és a la Primavera que amb ella esclata), hem dipositat una maça llarga, d'aquelles que bé podrien usar-se per destrossar els genolls dels condemnats a la creu, i que més aviat recorden les més recents maces dels fassos i matajueus que els xiquets usaven, sobretot, per colpejar tota fusta que se'ls posara per davant en el recorregut de la Salpassa i, també, quan l'Ofici de Tenebres de Dijous Sant (i en alguns llocs encara per celebrar a trompades la Resurrecció...). I l'hem volgut unir a la meua matraca de quatre braços, aquella que faig sonar sempre en la Nit dels Panderos d'Ontinyent... I que de lluny, ací, sembla unes Trebanelles sense maces que les puguen colpejar, mudes com volen tenir-me mut, censurat, els fariseus de sempre, ignorants que el jo-batzola mou com carranc d'engranatge...

Cinqué cartell: "i després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fora crucificat". Mateu, 27, 26.

L'aplec dels altres quatre sobre un pedregal gris, que és el món que vivim i commemorem, i sobre el qual tornem a dipositar esperança. I que conforma un gest de solidaritat que esperem que trobes... 

Aquest joc ens ha servit per tal de destacar elements totalment secundaris dins la simbologia riquíssima passional, per recordar-los i treure'ls a la llum del color amb què provem veure les coses. Esperem que siguen del teu grat...