.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"El món, en meravelles i jocs atrafegat,/ és petit i vermell i fresc com les maduixes".

Com les maduixes. Els Fruits Saborosos. Josep Carner i Puig-Oriol.

.

.
.
.

.

.

diumenge, 28 de febrer de 2021

El nostre cartell de la Setmana Santa de 2021

 


La Vall d'Albaida, a diumenge vint-i-huit de febrer de 2021. Centenari d'Antonio Ferrandis.


Treballar alguna idea amb Juanjo Alcaide és cosa genial. Amb ben poques persones he pogut tindre la sort de fer feina de manera tan còmoda com productiva, i divertida també... Això que sempre tinga erissada la vena creativa, i que les idees li ploguen, com també el fet que sàpia recollir i reinterpretar les idees d'un servidor, facilita molt tant la preparació de qualsevol treball com també fa que el procés siga més que amé... I encara puja la fam per treballar quan ens posem música d'aquella que després has de posar més música encara perquè se't borre de la ment la primera que havies posat, i així ad infinitum...

El cartell nostre de la Setmana Santa d'enguany ha eixit, així, de manera més que natural... L'any passat usàrem d'una foto que a ell li feia il·lusió emprar. Enguany, en preguntar-me si tenia alguna cosa coent-se al meu forn imaginatiu, vaig xarrar-li en poques paraules la idea que m'havia vingut i, si m'encante, me'l trobe fent fotos a la idea mateixa... En un no res, dos bons focus, fons blanc, càmara armada i vinga, dus la rosa de ferro aquella que...

I així, en un no res creatiu, tenim ací el cartell de 2021, Setmana Santa pandèmica de nou, però Setmana Santa encara...







Cal explicar-lo? És dur, veritat?

Diu Juanjo que mala cosa és quan cal que expliques un cartell...

La rosa vaig comprar-la fa uns anys, quan passejava amb la meua estimadíssima Pepa López pel mercat Renaixentista de Llombai. Vaig enamorar-me'n només veure-la, i amb mi que se'n va vindre... Per què no usar-la simbòlicament a tall de rebló salvatge tot imitant l'estacament de Jesucrist a la creu? La idea va vindre'm d'una foto espectacular del mateix Juanjo Alcaide, que reflecteix una dona amb una semblant ferida a la gola... Sense creu, afirmà Juanjo. Fons blanc perquè destaque la imatge. I sang... Acabaran dient-nos que si som sanguinolents, em soltà en referència a la tanta sang del cartell de l'any 20. No passa res, vaig respondre-li; no arribem ni a la meitat d'un quart de la de la pel·lícula de Mel Gibson, tranquil... 

I res, una tipografia senzillíssima i ja està, els nostres logos... Fins i tot es pot trobar una forma de creu si mires bé. Esperem que agrade. La flor oberta cap avall és esperança, sangonosa com la real que hui ens crivella. fèrrica, però esperança encara. I bellesa, malgrat tot... Un dolor que floreix, i que potser algun dia acabe donant fruit, no creus?






És la segona vegada que usem del meu braç per a un cartell... Acabarà demanant-me drets...

Cap comentari: