.


.

.

c

c

.

"No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.

Ara, m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema".

L'espai de mi. Miquel Martí i Pol.

.

.
.
.

.

.

divendres, 10 de juliol de 2020

Un conte breu sobre sant Cristòfol...





Sant Cristòfol. Catedral d'Ourense (estiu de 2019).




Ontinyent, a divendres deu de juliol de 2020. Sant Cristòfol.


He pensat que, per celebrar sant Cristòfol, el patró dels Geganters (m'hi considere encara), Conductors (ja que em passe la vida amunt i avall), de les banyades i les remullades populars (tan com m'agraden), de tantes fonts com m'engresquen (Cocentaina, Biar...) i, com no, el seu patronatge dels biaruts i les biarudes (entre els quals treballe), potser em seria interessant redactar un conte.
I com m'ha vingut al record aquella famosa història de la filla d'un president fester que escriví en un periòdic del meu poble i com a propi allò que del sant havia ja publicat l'amic Àlvar Monferrer, lletra per lletra, doncs mira, per si a mi em passara, que els coste un poc i que copien... D'ací el format que em permetreu...



Sant Cristòfol. Catedral de Toledo (primavera de 2014).


Sant Cristòfol. Catedral d'Àvila (estiu de 2019).


Sant Cristòfol. Església de la Virxe da Barca. Muxía (estiu de 2019).



Cap comentari: