El nostre cartell del Corpus de 2020

Ontinyent, a vint-i-tres de maig de 2020. Vespra de l'Ascensió.

Ací teniu el cartell de Corpus que editem Juanjo Alcaide, per Photofinish Estudio, i Sergi Gómez i Soler per als blogs i les diverses activitats de Can Carrasca... Edició de 2020. Per més que els carrers no acolliran la flor de les festes primaverals, la que obre l'estiu, a causa del virus coronat, nosaltres insistim en celebrar-la...

... i és per això que hem triat aquesta imatge tan bàsica i definitòria. 

Tot ball, tota representació festiva d'arrel comença pels peus, per les espardenyes, i va pujant... 

Peus quiets, espardenyes quietes, cansades, gastades, mirant-se, com quan són guardades, però obrint-se al bes del potser..., despentinades, crespes. Són les de qualsevol dels balls d'ací o d'allà i a tots ells representen, per més que, en la realitat, aquestes han viscut ocasions extraordinàries amb mi... Foren un regal i vaig estrenar-les a un correfoc de la Mercè de Barcelona, han recorregut massa pobles com per recordar-los a tots i, a Ontinyent, han ballat la Veta, han passejat amb els Cavallets, han sonat campanes, han sigut Cabets (no em vaig atrevir a usar-les amb els Gegants per si de cas en alguna d'aquelles) i m'acompanyen cada Dijous Sant en la processó del Silenci, i el Divendres en la del Sant Soterrament... i continuen vives i volen seguir fent-ho... 

Hem usat una imatge neta, clara... Juanjo les ha fotografiades en una postura estudiada, gens fútil ni trivial. I en la imatge, si et fixes, pots trobar-hi alguna cosa interessant. Des d'un principi volíem que, enguany, tot fos un homenatge a un altre cartell nostre, de farà ara quinze anys, que també anuncià un Corpus. Un cartell essencial i bàsic també. Que retractà, i molt, a tant d'hipòcrita...

La porra del Rei dels Cabets,
les clòsques dels Cabets,
la bola amb la Senyera que corona la Veta,
un dels arcs dels Arquets,
les espases dels Gegants Reis Cristià i Moro ...

Lletres, en el d'ara, també senzilles, plenes i buides, llum i foscor, que no enganyen... I poc més... A no, espera... Una referència literària de les que m'agraden a mi, i que hem usat més aviat en cartells com els de la Setmana Santa i altres treballs relacionats amb aquesta commemoració passional... Dues estrofes que Juanjo volia en or, i jo encantat de daurar-les... Un fragment, mínim també, d'una llarguíssima cançó ontinyentina relacionada amb el Corpus i que es troba estesa a tota la Vall d'Albaida, per la Mariola i de Nord a Sud de la terra dels Valencians i més enllà encara..., "Allà baix en el riu mare tot són roses i clavells, per enramar la capella del Santíssim Sagrament... ", la recordes? Segur que va lligada a records bonics... Perquè el nostre Corpus és preciós. Va ser creat justament per a ser-ho... 

Si saps lligar-te bé les vetes de la imatge en posar-te les espardenyes, entendràs el perquè del vers i de la necessitat d'aquest autohomenatge...

Esperem que, com a mínim, desperte la teua curiositat. 

No oblides que, per a nosaltres, tot té sentit, un. 

O dos, o tres...