.


.

.

c

c

.

"e mon pits flach lo passi de Rams canta".

LXII. Ausiàs Marc.

.

.
.
.

Cartell de la Setmana Santa 2020. Photofinish i Can Carrasca - Animafesta. Obra de Juanjo Alcaide García i de Sergi Gómez i Soler

.

.
.
.

dissabte, 14 de març de 2020

El nostre cartell de la Setmana Santa de 2020




Ontinyent, a dissabte 14 de març de 2020. 

En condicions d'habitualitat, hui arrencaríem el tercer peuet de la Vella, i seria la vespra dels Ídus de Març, quan planten les falles i la Setmana Santa comença a apuntar-se a un horitzó que prompte serà immediat. I en fer-se foc la ninotassa migquaresmal, ja regnaria per l'esfera que ja clama primavera la commemoració passional.

Però res és com caldria. 

I malgrat que tot tornarà, no res pot ser igual.

El cartell que Juanjo Alcaide i un servidor preparem cada any s'enfronta de cara a eixa i a tantes altres realitats. No podia ser enguany com cada any una estampeta. Ara mateix, estem ben orgullosos del què ens ha eixit. Tot un cant d'intencions creencials que vol treure a qui el mira del seu reducte de confort per fer-li patent tota la hipocresia del món. Perquè potser en mirar-lo ens dolga la nostra pròpia hipocresia...

És un Crist que ressuscita. Et molesta? Du camisa blanca, i és blanca perquè ha tornat. Està malferit més no sagna. Qui sagna és la creu que li penja d'un coll que no veus ni pots veure. Ell l'agafa del puny. Ens agafa. I sagnem. La que sagna és la societat, és la comunitat, l'ecclessia. Ell s'inclina davant nosaltres i no ho veus. Mentres, sagnes. Pobres de nosaltres, pobre de tu. Ens sosté entre la sang... 

En mostrar-lo a dues persones de fonda religiositat varen commoures. Ambdues van interpretar tot allò que nosaltres volíem dir. Vàrem aconseguir allò que pensem que cal d'un cartell: que qui el veja l'entenga sense massa explicat. I es commoga.

Potser enguany no hi haja processons ni actes públics de recordança, rememoració ni penitència. Però la Setmana Santa no pot suspendre's. Cada dia tindrà els carismes que propis li són pels qui la voldran viure. Per això el nostre goig. Aquesta cartell no és per l'habitualitat que ja llegíem de carrereta i és només per aquelles i aquells que obriran els seus ulls. És per a moments com els d'ara. Si està de Déu, ressuscitarem com a individus i, esperem, també com a societat, sacsejada com està sent per tal que desperte...