Però hi hagué el cos d'alguna de les "onze mil verges" a Ontinyent?

Imatge ben coneguda de l'Església de l'Assumpció d'Ontinyent abans de la Guerra Civil. Al fons, als costats de l'altar renaixentista, hi ha els dos altars de les relíquies.

Ontinyent, a dilluns vint-i-u d'octubre de 2019. Santa Úrsula.

Que no se'm passe, que no se'm passe, i al final, tots els anys se me'n va santa Úrsula al cel, una de les meues santetes preferides... I cada any estic per publicar per ací unes cosetes curioses que des de ben xicotet em tenen capficat i acabe deixant-ho per a l'any que vindrà, i això no pot seguir així... Hui que puc (és un dir, hui que m'ho impose perquè tot el bé està bé...!) ho acomplisc...

Quan era menut, no puc precissar-te ara l'edat, un dels colps més forts que vaig tenir en el meu procés de meravellament personal per tot allò que era el meu àmbit immediat, va ser trobar un text que citava les relíquies que guardava l'església de l'Assumpció del meu poble. No podia creure'm que havérem arribat a guardar tres dels cossos de les famosíssimes "Onze Mil Verges" que acompanyaven santa Úrsula en el seu martiri... Més que res perquè encara creïa que allò de les relíquies dels santetes era cert i desconeixia la manipulació històrica i la compra-venda absoluta d'aquelles mercaderies en temps pretèrits. Potser va ser també l'inici del meu habitual recel amb l'Església i la seua trajectòria icònica-devocional. Fins aquell moment, tot era cerimònia brillant. Des d'allí, tot seria ficar els meus sentits per no deixar-me enredrar amb el discurs preciosista, tan ben construït i lluent, com els ostensoris i reliquiaris, però sovint buit de contingut... Onze mil verges? Si les hi hagué alguna vegada es preguntà Jardiel Poncela i tot... Pel que m'explicaren, fou una exageració, de les onze que diuen les cròniques, la bona voluntat exagerada i desacomplexada dels difusors de la Fe multiplicà la bestialitat dels pobres Huns, ja de per si molt bèsties. I que això no calia que em posara nerviós, que de mentides pietoses me'n trobaria bastantes. Mira allò que conten de les donzelles de Lleida que repoblaren València amb Jaume I, ja veus que no és una cosa religiosa, però la creació dels estats funciona de manera semblant. No cregues que en foren 300, no...

Bé, anem amb el cabet a la faena. Què és allò que volia deixar per escrit a aquesta llibreta blava dels meus quefers i delers? Justament el preciós llistat de relíquies que fins la Guerra Civil del 36-39 es guardaven en dos altarets laterals a la capçalera de l'església de l'Assumpció, la seu de la Plebania ontinyentina... Ho ha publicat diversa gent, i és recurrent el tema des que l'Ajuntament ontinyentí mateix ordenà fer inventari de les existents a dia 22 de novembre de 1890. Copie, traduint i comentant, el llistat que reflectí el senyor Antonio Llora Tortosa en el seu magnífic llibre "Ontinyent y su historia", on podeu consultar-lo en la forma original.

Ara mateix tot és passat oblidat. Aquell espai ha estat embellit amb la presència del mai prou poderat, per bell i poderós, Apostolat de José Segrelles...

La relíquia tinguda com a principal era la "Santa Espina" de Jesucrist, "que, por haber tocado el Cuerpo de Nuestro Señor Jesucristo, tiene los mismos honores que la Vera Cruz", diu el text.

Seguien cinc reliquiaris amb bustos representatius de cinc sants: 

    - Una canella de sant Eutimi bisbe i martir.

    - El cap de sant Victorí màrtir.

    - Restes de santa Exilarata.

    - Restes de santa Còrdula.

    - Restes de santa Úrsula.

El cap d'un dels quaranta màrtirs de Sebast "que perecieron en un estanque de agua helada a donde los arrojaron desnudos"

I no podia faltar, per més que a Ontinyent tingué poc predicament l'home, un pedaç de l'hàbit de sant Vicent Ferrer i Miquel.

No es nomena el fragment de Lignum Crucis que sabem que s'hi guardava, potser tindria un estatus especial dins del sistema devocional parroquial.

Els Quaranta Màrtirs de Sebast.

Arqueta Primera:

- Canella de sant Antíoc, lector i màrtir.

- Dents i ossos de sant Silvià màrtir.

- Ossos de santa Anela i les seues companyes màrtirs.

- Una costella de santa Marta.

Arqueta Segona:

- Ossos de santa Maria i les seues companyes màrtirs.

- Un os de sant Fortunat màrtir.

- Uns ossos de sant Sebastià i els seus companys màrtirs.

Arqueta Tercera:

- Un os de sant Lluís bisbe i màrtir.

- Un os de sant Genís, bisbe i màrtir.

- Un os de sant Egidi, bisbe i màrtir, i el clau amb què va ser martiritzat.

- Un os de sant Romanià, màrtir.

- Un os de sant Víctor, màrtir "y segundo de este nombre".

Arqueta Quarta:

- Un os de sant Epifani màrtir.

- Un os de santa Cristina màrtir.

- Un os de sant Víctor màrtir "y segundo de este nombre".

Arqueta Cinquena:

- Un os de santa Romaniana màrtir.

- Un os de santa Rústica màrtir.

- Un os de sant Màrius màrtir.

Arqueta Sisena:

- Un os de sant Joan màrtir.

- Una costella de santa Valèria màrtir.

- Un os de sant Tiburci bisbe i màrtir.

Arqueta Setena:

- Una canella de sant Fabià màrtir.

- Un os de sant Ceneri màrtir.

- Un os i la mandíbula, amb quatre dents, de santa Isabel màrtir.

- Un os de sant Teodor màrtir.

Arqueta Huitena:

- Un os de santa Hipòlita màrtir.

- Uns ossos de sant Fèlix màrtir.

- Uns ossos de sant Antíoc màrtir.

- Uns ossos de santa Justa màrtir.

- Uns ossos de sant Exiciós prevere i màrtir.

Arqueta Novena:

- El cap de sant Bertomeu màrtir.

- El clau que va travessar el cap de sant Lluc màrtir.

- Un os de sant Arteri màrtir.

- Un os de sant Rústic màrtir.

Arqueta desena:

- El cos de sant Just màrtir.

- Una arqueta de nacre amb els cossos de sant Epifani, santa Innocència, santa Exilarata i sant Andreu.

"Y otras muchas reliquias por clasificar y ordenar".

Done gràcies que aquesta mostra de carnisseria martirial exposada a devoció pública no va suposar-me més que el tràngol d'entendre'l, i no desenvolupà en mi ni el rebuig de la lògica ni la passió devocional. Supose perquè tot era dit, com la llegenda de l'existència dels cossos de les onze mil verges (reduït en la realitat a la presència òssia de les caporales Úrsula i Còrdula), o escrit, i mai no viscut. No vaig ni tant sols arribar a conéixer més que els Apòstols segrellescos, i mai, mai, no he trobat cap resta devocional (goigs, estampes, memòria viva...) de cap del llistat de tants sonors noms de sants, alguns d'ells no repetit en els tants llistats que he repassat al llarg dels anys... I no és fet extrany comptant que la mateixa seguida parroquiana ha fet que la parròquia mateixa haja oblidat devocions abans tan arrelades, i encara amb presència gojística i campanera, com la de la Mare de Déu de Gràcia, absolutament eclipsada per la presència patronal única i canònica de la Immaculada Concepció.