.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

.

.

dissabte, 29 de setembre de 2018

Dels set Arcàngels...




Ontinyent, a dissabte vint-i-nou de setembre de 2018. Diada de sant Miquel.

Set notes, set magnífics, set samurais, set barons de la fama, set pecats capitals, set dies de la setmana, set sacraments, set mars, set virtuts del Bushido, set dons de l'Esperit Sant, set vides d'un gat, set belles arts, set braços del Menorà, set savis de Grècia, les darreres set paraules de Jesús, set cels de l'Islam, els set Dolors de Maria, set colors de l'arc de sant Martí, set boles de drac, set xacres, set regnes de Ponent a Joc de Trons, els set inferns de Dant... Set Arcàngels.

El fet mateix que de les Religions del Llibre siga la cristiana la més restrictiva en la reconeixença dels Arcàngels, la categoria angèlica que constitueixen la Segona Esfera dels nou Cors de la Jerarquia, fa que fins i tot els seus noms siguen discutits i el culte negat. Miquel (Qui com Déu?), Gabriel (Home fort de Déu - Missatger de Déu) i Rafael (Medicina de Déu) no entren en el joc de la discussió perquè són reconeguts i venerats per les tres religions, sent capdaltars devocionals ben concorreguts i de celebració marcada al calendari, sobretot el primer d'ells. 

Què fem, però amb els jueus Uriel, Ragüel, Sariel, Zadkiel, Remiel, Jofiel, Haniel i Camael? I els musulmans Izraïl, Malik, Munkar i Nakir? I els cristians Uriel, Selafiel/Sealtiel/Saeltiel, Jegudiel/Jehudiel, Baraciel i Samael de la "tradició"? Huit, nou, quatre... Quin desgavell és aquest que ni amb els noms tenim seguretat... Doncs farem això mateix, seguir com anem i celebrar-los tots hui... Que eixa és una altra. Un amic que m'esdevingué enemic segons la tradició Fusteriana, feia burla de l'agrupació en el 29 de setembre santmiquelià de les dates pròpies de sant Rafael (24 d'octubre) i de sant Gabriel (18 de març), i nomenava aquest dia el de "la Santa Cooperativa"...

Perquè..., què els has vist junts als tres Arcàngels en una sola imatge representativa, devocional o no? Imagina't la sorpresa que vaig tindre la primera vegada que, sent menut, vaig trobar-me aquesta representació pictòrica que et presente com a capçalera... Els set Arcàngels junts, i amb el dimoni que sant Miquel, príncep de les milícies celestials, venç al capdamunt de tot son Cor... Estava fosc a la capella de Sant Antoni del Palau de Cocentaina, i brutíssim. Ara, però, s'està a la Sala d'Ambaixadors i totalment restaurat. No puc dir-te ni l'autor ni del barroquíssim any que es presumeix seria pintat; ni tinc la informació ni em resultaria fiable. Bé t'he parlat de la malfiança informativa que em desperta la pinacoteca de l'Ajuntament de Cocentaina, amb tants anys fent passar els Sants de la Pedra pels Sants Metges. Que puga tindre foto del quadre també és miracle, però d'un sant ben laic com ho és Juanjo Alcaide, que cert dia de Fira, en veure que jo no m'aclaria fent i enfocant sense flaix, em pren la càmera i nyas... Qui val, val, i qui no, doncs per a aprendre de qui val...

Si els filacteris que hi ha al peu de cada Arcàngel aparegués clar, no hi hauria dubte en l'atribució representativa, però malgrat neteja i adobament, no és així... Els atributs tampoc no ajuden, perquè el mateix Gabriel ostenta un espill que no queda massa clar que siga símbol seu tampoc, que ens movem en corrents teològiques, literàries i artístiques massa perilloses...

Si encetem el camí per l'esquerra, amb túnica rosa, i amb una corona tancada reial i una mena de fuet de tres tires acabades amb esperons, sembla que tenim a l'Arcàngel Jegudiel (Lloança de Déu), més que res perquè aqueix fuet és el seu senyal més comú, que si fos pel filacteri...

El segon apareix amb son nom, Uriel (el Foc o la Llum de Déu), vist de vermell i du en la mà l'espasa acostumada, per més que també se'l sol representar amb un llibre.

El tercer és Gabriel, amb un espill on es reflexa i un fanal.

El quart és Miquel, amb la bandera que du el seu lema i nom traduït al llatí.

El cinqué és Rafael, que obre una mena de capsa amb una mà i ens mostra (o prova d'amagar) el jove Tobies que sol acompanyar-lo tant i com ell el va acompanyar a l'episodi bíblic.

De blau i amb els braços creuats, l'"Oració de Déu", que correspon a l'Arcàngel Jueu Zadkiel. El filacteri sembla que mescle aquest nom amb el de Selafiel que de tantes maneres s'escrivia... Tot és mescla i remescla en aquest camp per llaurar...

El darrer és Baraciel, de verd esperança i sostenint un bon manat de flors virolades, la "Benedicció de Déu".

La representació dels set no és tan única, que les hi ha en la història de l'art (ací te'n passe dues més), fins que cap al segle XVIII decaigué la devoció general... Però com aquesta nostra, tan propera, tan "de sempre"...









Bo, siguen tots ells festejats pels devots i que les seues benediccions i ajudes s'escampen arreu, que fan falta vist com roda el món aquests dies...