Un matí de palmes apoteòsic a Elx...

Santrafel, a tretze d'abril de 2025. Diumenge de Rams.

Si em pose a mirar-me a dintre, m'obsedeix ara mateix una idea: i per què fer tant de quilòmetre per acudir a una festa que ja coneixes? Doncs perquè ara mateix, tot el vell és nou i no vull que m'ho conten! Necessite reviure una vegada estic revivint la vida mateixa... I faré com calga per poder tornar a sentir-me jo mateix, és a dir, consumidor d'una bellesa festiva marcada, proteínica encara, m'ho permetràs. D'acord del tot al que ara mateix sé que necessite per seguir sent...

Per això, matine per acudir a la inaparcable ciutat de les palmeres per veure les palmes blanques trenades; junt el paper arrissat sexènnic, el teixit festiu que més m'encisa... Un mar de branques de palmera tractada perquè no clorofilitze gens i mantinga net un daurat que es diu blanc, l'olor del qual m'atrapa de sempre. És aquella olor de la infantesa que impregnava l'armari on s'hi guardaven la meua palma, recta, naturalitzada, i la de la meua germana, sargada en trenes sempre precioses. Un mar que contrasta amb el mar verdíssim de la ufanor palmerenca d'aquest oasi il·licità enmig del desert vinalopònic, tan aspre... Els contrastos entre el que és viu i ja és mort, que serà beneït en deixar de ser signe de record de victòria per passar a protegir dimonis que ataquen la llar, són això mateix, massa contrastos per a pensar-los seriosament... Millor deixar-se anar entre la multitud vestida de margalló, i gaudir de tanta cosa com, així, ja no podran contar-me, perquè les he viscut!

Margalló no sé, però roba... I palmes, i rams encara en la vila de les palmes... Tots els contrastos possibles en un matí que havien anunciat de pluja intensa. I allí un home de poble com jo, perdut entre la coneixença geogràfica i la desconeixença cordial. Tanta que havia pensat fer aquest escrit directament en castellà, de tant com n'he esmorzat hui... Però ca! Si a cada persona que em dirigia em responia en la meua llengua... Potser per la meua cara indagadora, això, de poblet, les meues pintes desmanyotades i que tenen ells la pròpia cultura tan arraconadeta al bagul del si mateix que, quan algú els inquireix, encara veus un somriure i tot ans de respondre't... 

I així, com que jo també vull tindre mans, aquest Diumenge de Rams he recuperat el gust per l'estrena de roba... Res de calcetins! Calcetins, calçotets, samarreta interior, camisa i gorra noves... I una talla menys de pantaló! S'haurà vist ganes! Qui t'ha vist i qui et veu, Sergiet... 

I paga la pena tot l'esforç, la matinada, l'aparcatge, el caminatge...??? Sí i sí. I tant si has vist el joc com si no has jugat mai. 

No té res d'especial ni sorprenent aquest acte més que la gran quantitat de palmons i palmes, i això és prou, i massa! Jo ho recomane si no ets alèrgic a la multitud i tot allò que la seua solta pública comporta. Ausades que n'he vist de casos d'incivisme. Però és el pa nostre de cada dia eixa sal de la terra que és el proïsme pujat de to... I hui n'era bancal abonat per influèncers foranis exorbitats, fotògrafs esmaperduts, comentaristes radiofònics superats i tanta gent de mal procedir en vida. Com recorde les paraules de l'amic Alcaide: un fotògraf ha de passar desapercebut en la festa. Jo ho intente i ausades que sóc voluminós... Però clar, tots som turistes amb drets en aquesta albada vacacional, i passa el que passa... Sort que m'agrada distreure'm en detalls que, d'habitud, solen passar-se per alt... 

Anem allà!

 Encara queden artesans de la palma que mostren en públic la seua destresa al mercadal daurat...

Filigranes enlaire...

Un Sant Calze bastant futbolístic, els ha eixit...

I una Mare de Déu dels Desemparats valenciana que treu la respiració de tan ben feta. Quin art el de les mans i la ment que han pensat i trenat tal meravella...

I la necessària, i esperadíssima, referència local. Heus ací el Ternari del Misteri... Després tornarem a ell...

Daurats que resplendeixen en ser que el sol apareix rera algun núvol... 

I l'apoteosi Assumpcionista... La Mare de Déu d'Elx que se'n puja al cel entre àngels fets victòrica palma...

I un pas andalucista sevillà i tot... Amb decoració floral, simbòlica, tèxtil.. Un ple de gràcia, vaja!

I sobre un munt de roses groguíssimes que camina un natzaré...

I si s'escau i hi ha prou art, et cap en aquestes mones sacres de la bellesa més popular i casolana un Sant Sopar sencer... 

"Al cielo con ella!"... I tocaven les palmes!

Plànol de detall en contrast...

No he sabut identificar la figura. Què du aquesta "marededéu"? Un àngel a la mà? 

Sota la mirada d'una dama vella i una basílica més jove, van desenvolupant-se aquestes gaiates que llum fan per elles soles... 

Fins i tot hi ha Cantó, el guardacostes, que troba la Mare de Déu d'Elx surant a l'aigua a la platja del Tamarit... Quin luxe de llegenda, aquesta de la representació...

Si aquesta pietat no és art, vine i m'ho expliques. ART.

Soledat efímera i coronada d'espines, però soledat encara. Traspassada...

Sí senyora, precviosa la dormició de Maria...

I l'encreuellat palmat, ve acompanyat per confrares, que caldrà suposar de la palma... Res, deixa, un acudit meu d'exconfrare...

Endevina endevinalla. Quina d'aquestes se n'ha vingut, convenientment beneïda, amb un servidor?

Comença l'alegre processó de les meravelles...

Ausades quina Pietat, de veritat t'ho dic. La foto no li fa justícia...

El que em faltava, un Moisés separant el mar de palmes...

I la palma trenada pren el vol...

I entre músiques militaritzadores i poca banda, un raconet valencià... 

De vegades costa entendre que aquesta desfilada és religiosa... Els acòlits i la creu de guia com fan tard i passen escopetats...

Anem anant...

Margallons, o ves a saber com definir-ho...

Solemnial disciplina...

Ei, quines maces, les de les maceres...

I arriba el Crist de la Burreta. Cosa de veure, i olorar, el preciosisme dels arreglaments de palma...

I un luxe d'acompanyament musical, tu. Que ha vingut de Lorca la banda de l'Amargura, el Paso Blanco. Quasi res, diu la partitura... I com sonava?

I res, en acabar, a fer la volteta i prendre instantànies dels voltants de la Basílica... No he entrat, massa extrema dreta hi ha. Jo, quan el Misteri tapa tots els forats...

Per cert, ací està el Ternari homenatjat... Veus com en palma quedava preciós?

A la fi, un quartet hem acabat fent... Bona visita ha estat, bona vista hem fet... Espere que si mai no t'hi has apropat, t'haja servit aquest reportatget per a fer-te goleta i gana per a l'any que ve. I si no pots acudir-hi i t'ha elevat un poc el nivell d'estima per allò més nostre en la sang, això que tu i jo hem guanyat. Tu satisfet, i jo, encantat. Apoteòsic, xe!