Mati de plantada de falles? Doncs a plantar-se a Xàtiva toca!

 

Santrafel, a dissabte quinze de març de 2025. Idus de març.

Mati radiant d'entrepluges marçals, d'aquells que dius vorem com vindrà la vesprada... Què no l'aprofitarem per anar a caminar tot buscant més salut? I per a què vull camejar polígons industrials de l'adotzenat Ontinyent de cultura gamellenca si estan muntant les Falles a la que hauria de ser la nostra capitaleta departamental, i tampoc no arriba... 

Doncs bé, vist el panorama, puc aprofitar l'interludi posthivernenc per plantar-me jo també a la ciutat socarrada (de nova planta, ja ho saps...). Fa anys que no m'hi passege per d'entre els vells carrers xativins i podria arribar a pensar que no veig com es planten els cadafals efímers des dels meus temps universitaris valentins. Però no ho diré perquè això només seria obrir la porta al necessari i posterior pensar que m'estic fent vell... I no estic jo ja per a tristeses, ja vaig tindre prou ahir barallant-me amb l'endocrí que va atendre'm i tal...

Bé. Cal superar allò d'igualar Xàtiva amb metges. Per això no hi ha dubte. Aparcarem allà on podrem i tirarem a anar anant per on trobem el rastre dels molestos petardets... No hi ha problema, ulleres de sol i bona música per anar entretenint la caminada i avant... I res millor que tornar al lloc dels fets per treure'm del tot de damunt el trauma que m'eren les Falles de Xàtiva quan, de menut, la vesprada del sant Josep, els meus pares ens duien a fer un tomb que se'm feia cruelment llarguíssim i del que em queda la tristor dels dits dels tants ninots amputats pels petardets infantils i un regust d'aspre de xufa en la gola del record que, just des de llavors, bé m'odie.

Ha canviat tant i tant... Segueixen sent dels monuments menuts, abraçables per abarcables, encara com si familiars... Lluny això sí d'aquell vell art tan bell com tullit que se'm quedà de menut i que després vaig fruir de valent en les monumentals valencianades que a tantes tandes vaig beure'm... Ara només m'interessa l'art, ni tant sols la sàtira que ja no tenen de tant blanquejar... Per això no m'importa caminar-me sense veure-les acabades ni res. Açò té la seua pròpia gràcia, que n'és molta. I de tant en tant encara pots llegir les cartelleries per instal·lar. Ha passat en l'ahui matinal i he de dir que m'ha ben complagut llegir hòsties lingüístiques dades en jocs conceptuals de paraules... 

Sempre he preferit viure'm les Falles de nit, però ara, al solet que tan cal que m'anime a seguir. I no ho canvie més. N'he gaudit del passeig, compartit en un breu momentet amb un amic que allí dalt, just al carrer més Blanc, m'he trobat.. 

I ací tens del camí la fruitada. Molts encara traball mentre els altres, gaudint, fan resum d'aquest món. Ens du el temps aquest art decadent del faller que era tant i era més, ara a penes poc brot però que és suficient pel que marca l'ahui, bones filles de l'ara mateix que en colors i en volums queda al joc atrapat i que, prompte seran fum només, beneint un nou temps, exorcisme del molt que, burlant, reflecteix com vivim, tal com som... 

I jo, a la meua, ben tranquil. Poc a poc. A veure com aguante i quant. I lluny d'aglomeracions exagerades. A gaudir d'allò més senzill i proper. Poc a poc com t'he dit. Sense por. Sense pressa... 

Queden doncs les imatge i els mots que en l'enguany del passeig sabatí m'han vingut, -m'he guanyat- i en aquest diari mru que ara anote, veloç, i que encara et regale...

Multiculturalitats...

No diràs que no coneixes molta gent amb aquesta pinta...

"Treballem, treballem, que la civada guanyarem!", i la Falla enllestirem!

Ombres valencianes... 

Crítica social, legal, legal...

Com era això que les bruixes duien entre cames perquè... Calla, Sergi, que hi ha xiquets llegint. Res, roba estesa...

Tendreses marcianes...

Aaaaamunt amb el bou assegut... Si no hi ha ajuda...

I encara que siga fora de context, la tendresa sempre s'acaba entenent.

Preciós l'enllestiment de l'obra de tot l'any. A traure el taller al carrer...!

És tan gratificant poder apropar-te tant als grans embalums mentre són al terra. I en no res, en rematar garbes, quedaran tan alts com llunyans.

Temes de sempre que esperes cada any...

I clar, ves a saber, en estar fora de context, què representarà aquest animalet en ser dins l'auca fallera... De moment, i com que la meua imaginació és febrenca, pense que és un senyor alcoià que ha vingut a Xàtiva a vore Falles... 

Han arribat, amb la llengua fora, però estan ja ací... 

Les modes valencianes que s'estenen, envelats protectors per les Falles infantils en ser que amenaça pluja, i bona cosa de pluja... Però mira per on, enguany que s'estila posar aigua en allò que s'haurà de cremar. Heus ací una piscina d'on surtirà, mai millor dit, tot l'art més colorit i ben rist i estimat i... 

"Qui de jove no treballa, de major dorm en la palla!". Perquè per molt que la gent dels casals la veus agombolada al voltant del monument i amb una cerveseta en la mà, les Falles no es munten soles, no. I demà pel matí han d'estar enllestides...

Molt m'ha complagut imaginar-ne les volumetries finals... 

Heus ací aclarit que, com els escocessos amb el kilt, els soldats romans no duien res a sota les faldilles. Ni collons...

Ja ha arribat Trump, amb els aranzells...

No queda clar qui és més ninot. No desentone, vitat?

Encara hi ha detalls que em recorden l'art d'abans...

Si fa o no fa, amunt o avall...

Treballar no fa por a qui estima les coses que fa. O això diuen...

Des que els monstres són dolços, el món és millor, i a pitjor va... Quines coses!

No és que hi haja temes eterns, només... És que, a més, en el mes es repeteixen. Ja ho veuràs...

Una vera escampada d'enginy i de gràcia... Me'ls he llegit tots, fins on he pogut. Critiquen molt Xàtiva i el seu Ajuntament. No he vist cap referència a Ontinyent com les que feien abans des de la més xxxx enveja, he, he, he... El temps no ha anat a millor...

I per suposat, hi ha lloc, sempre hi cap més, per a la tendresa...

I pel joc de belleses...

I pels símbols per tots entenedors...

Més menudes, però encara treballades. Em plauen...

I que no falte per res la crítica ambiental... És necessària!

I entre panys d'edificis, es miren, al lluny la muntanya...

I detalls de bellesa...

Perspectives de joc constructiu d'alegries...

"Hi ha qui té la fama i qui carda la llana". Granera i dominó. És així com es fa el món...

A la fi, com a cabres. Pastura...

Colors que són goig...

I més art, i també fugisser. El de Toni Espinar als racons del Raval presos hui pels petards...

Dansa...

Mirada que dansa...

Preciositat...

Essència enriquida un colp a l'any per un art que trenca les quotidianitats...

Creuament de conceptes sota un mateix cel...

Qu'est ce que vous dites, monsieur...?

Per Al·lah, no puc consentir-ho, que estem en ple Ramadà i...

I passejar per entre els ninots quan, fent colla, s'hi fan confidències...

Home clàssic, amant de la literatura, busca parella dentista que...

Amb tantes coses topem, estimats Sancho i Rucio...

Anys i panys sense xafar-lo, però el Raval segueix sent alegria. Bé ho veig...!

Encara per nàixer, a punt d'eixir de l'úter tallerenc... (nota: fixa't en el precinte publicitari del formatge "Flor de oro". Impagable!).

L'única veritat veritable. La germanor fallera s'ha de fer sempre al voltant d'un bon plat. Un dia de paella, altre de torrada.. Però sempre ben ple...

Mala taina, el pallasso, deu ser Trump, o algun dels seus acòlits. O una víctima...

Eixa careta d'aviador em recorda un xiquet ben estimat... He, he, he...

Disparar-los tots. 
Però és que no tinc por...!

Pam i pipa... El nas se n'ix de l'enquadrament...!

 Hi ha qui ja està enllestint i qui enllesteixc el començar. És el que té la vespra de quan les Falles han d'estar plantades...

Volem tantes coses...

Els tres papes: Alexandre, Benet i Calixt...

Postaleta mercadal festiva xativina, pròximament, socarrada...

Deu haver-hi espionatge industrial. És molt sorprenent que a Xàtiva s'hi coincidisca en temes, ninots i l'ús d'aigua com a element... No sé jo...!

Això mateix, qui és qui...?

A la fi, soc qui soc, que no soc jo..., i tal...

Altre resum perfecte de la vespra de la festa...  No pots acabar de muntar la Falla si no estàs ben alimentat. Au, a dinar tots plegats al bell mig del carrer!

I que es confonguen realitat i ficció i no sàpies ja qui és qui...

Au, una besada de part del tio Sergi Carrasca i disfruteu d'unes bones Falles. I que no ploga (massa...).

I, sobretot, sobretot, impediu que les Falles es convertisquen només en açò...