De ben fredes i calentes, a les Falles de Gandia...

3/17/2025

De ben fredes i calentes, a les Falles de Gandia...

Santrafel, a dilluns dèsset de març de 2025.

Com que em convé caminar, he decidit que no ho faré hui al polígon industrial més pla del meu lleig poble. Què tal si, mullar-me per mullar-me, me'n vaig a Gandia, me la patege tota i vaig gaudint de les seues Falles? Fana tenen. Veiem si és justificada també, ja que estem...

No conec Gandia. He estat les vegades comptades suficients en la capitaleta de la Vall d'Albaida oriental, sobretot de xicotet quan li tocava a ma tia atendre l'òptica i em duia perquè em distraguera allí pel centre... Ausades com s'esvara amb la pluja, he corprovat...! I res, que m'he acabat patejant Gandia, Benipeixar i Beniopa com qui no vol la cosa, meravellant-me dels detalls d'uns monuments que m'han agradat uns pocs i m'han avorrit uns massa... No soc com els turistes que tant obren la boca davant el qualsevol cosa, no, que tinc el criteri dels anys. Això sí, hi ha un fet que m'ha rebentat les espectatives i em cal dir... Ahir vaig estar-m'hi per Xàtiva i hui, en trobar-me ja no ninots idèntics sinó Falles completes, la decepció ha estat sorprenentment feixuga. Done gràcies que el recorregut aleatori que m'he marcat, amb el criteri de l'anar caminant, m'ha permés de descobrir llocs ben interessants en el patrimonial i històric, i decepcions falleres absolutes... Si m'hagués tocat començar per la plaça del Mercat, igual hauria pegat la volta i me n'hauria tornat a casa... Entenc, i sé, que fer Falles no dona per a viure en els temps que corren i que bé has d'aprofitar motlles i idees, però que el tercer premi de la secció primera de Gandia siga la mateixa Falla que el tercer premi absolut de Xàtiva dona molt, molt, que pensar, a les comissions contractadores i al sistema local, que falla..., i al turista curiós i amb cert bagatge també. La culpa és meua per no informar-me abans d'establir prioritats de visita que em vacunen, atés que a mi bé m'entra tot. Però clar, la informació és tan escassa com enorme l'ego xovinista faller. A Gandia, una guerra absoluta humorística, humorística diu..., entre comissions. A galtades lingüístiques immisericordes...

Arribe a llegir i contemplar crítiques immisericordes a la competència, ben salvatges als polítics ajuntamentals i a dos absoluts protagonistes. La ministra gandienca exalcaldessa i el president de tots els valencians panxacontents...

I mentre escolte els madrilenys queixar-se que todo esta en valensiano, un valencià prou correcte gràficament i llenguat, amb excepcions d'aquelles tan lamentables que, abans, i al meu territori de secà morocristià tatxàvem, justament, de "falleres", jo vaig oint, mirant... Evite tastar, odie olorar tant d'orí que de moment els narius t'infamen mentre pense que si ací es veu tot tan net, què seria de mi a les Valències... I vinga a caminar i caminar, i a xopar-me en ser que plou —i ben fort després de la mascletadeta— i a assecar-me en ser que el sol apreta, mentre seguisc veient ninots ben treballats en volums fallers descuidats, volumetries poc denses que ajuden a crear amb els buits unes profunditats artísticament interessants, i crítiques punyents a la gestió de la famosa dana, lloances a la llengua que parlem i alamont de falleres anunciant cervesa i fallers als qui falten hores d'haver dormit...

Au, anem allà amb fotos i comentaris... No seran molts, i elles són massa... Però clar, és que si anara anotant-me cada pensada... Ja tinc prou amb la selecció musical que m'acompanya i que em salva de xarangues desentonades i el bum-bum regguetoner de certes megafonies. Quan passa una senyora banda, que hi passen, em trec els auriculars i m'ature a escoltar, mes que siga els pasdobles de sempre. En ser ben sonats, sempre et duen l'enyor d'adés i l'alegria de l'ara mateix, amb tanta fam de viure com passe...

I vull conéixer noms mítics, el Prado, Corea... Perquè no hi ha res com saber d'oïdes i llegides i, de sobte, en trobar, en descobrir, en assaborir encara, l'aprenentatge es fa estima...!

Va sent hora ja de dir..

Falles ben acabades i intel·ligents com la de Corea, prestigien el conjunt. Un any de tradicions criticades a sang...

Amb tants anys, m'han tocat tantes modes de vestits femenins que ja tot m'ho crec i em ve bé. Però clar, em ve a la ment Quevedo i aquell seu sonet que complet et copie, perquè amb la ironia puges delitar-te... Per més que, deixa'm dir-te que, personalment, m'agraden aquestes campanes...

"Si eres campana, ¿dónde está el badajo?;
si pirámide andante, vete a Egito;
si peonza al revés, trae sobrescrito;
si pan de azúcar, en Motril te encajo.

Si chapitel, ¿qué haces acá abajo?
Si de diciplinante mal contrito
eres el cucurucho y el delito,
llámente los cipreses arrendajo.

Si eres punzón, ¿por qué el estuche dejas?
Si cubilete, saca el testimonio;
si eres coroza, encájate en las viejas.

Si büida visión de San Antonio,
llámate doña Embudo con guedejas;
si mujer, da esas faldas al demonio".

Heus ací una manera interessant d'incloure els monuments existents dins la Falla...

Veritats aMazóniques...

Dins la font, hi havia un tararot...

Les Falles infantils solen ser un prodigi de color i alegria...

Visca sempre en Carnestoltes...!

Per què hem desenvolupat com a societat un odi visceral als polítics i una estima per la gent que ajuda a la gent? Per què serà...?

No hi ha millor crítica que fer una pregunta. Ni res més valencià que capgirar la imatge d'un algú sobre qui preguntar...

La vida real: com s'estoren les falles en veure ploure... Perquè no saben com desitjaran la pluja en ser que arribe l'hora de les flames...

Ben interessants les miniatures quasi diorama betlemístic que els artistes s'espolsen...

I la combinació de falletes menudes amb els fallots tan grans a la vora en una mateixa mirada, m'encisen...

Incredulitat davant l'art i la bellesa...

S'estila enguany això d'afegir espais d'aigua en les Falles... I si estan tan ben integrades com en aquest cas del Prado, cal aplaudir...

ART efímer amb majúscules.

Quin ART, i em repetisc... I quina necessitat de crítica...

Dolceses infantils...

Benipeixcar

Xàtiva

Hi ha premis a les escenes LGTBI+, i totes les comissions participen, la qual cosa fa que en les Falles més menudes, aquesta temàtica ocupe bona cosa del monument... I semblant-me bé, anava a dir una barbaritat sobre els valoradors que... Mira, hi ha coses que ni la sàtira irònica em permetria...!

Siguen grans i petites, sempre hi trobes gestos atractius, i encara gràcia...

Què és la festa sinó una alteració momentània i colorista de la quotidianitat?

Ministra gandienca omnipresent. Una vegada que una en tenen...

Deixa que vigile el corral...

Ací hi ha per a tots, i totes... Misser Puigdemont mai no ix ben parat. Deu ser català...

De ben segur, mots turistes no entendran la nostra mirada sobre el sexe...

De ben segur, molts turistes no entendran que usem la nostra llengua i que no siga per fotre'ls...

Ve la mort aMazónica. I a mi em ve un altre poema, del gran Estellés...

"De dalt a baix em creuarà la mort.
De dalt a baix m'engolirà la nit.
De dalt a baix em deixaran en terra.
De dalt a baix em vestiran de fusta.
De dalt a baix em miraran les gents.
De dalt a baix em tancaran després.
No podien posar el mort dins el taüt.
Començà a plorar; es posà cabut.
Quan tancaven, treia un braç, una mà,
Alçava la tapa fent força amb el cap,
La mare li deia: —No siguis així...
El pare li deia:
—No ploris més, fill...
Li posaren el cap novament al coixí.
—Mare, vindrà a veure'm?
—Clar que hi vindré, fill...".

Quant de mort que hem tingut i que siga la Falla el bon lloc per cridar fort i al vent contra qui n'ha fet gestió de la parca, de Caront en la barca,.,..,

Té raó la dona. Serà cosa que jo també m'aprope...

No acabe d'entendre la mania que s'hi repeteix a tantes Falles sobre les fotografies..., o sí!

Foto ideal per tapar les bafarades i omplir-les després indefinidament i infinita, a tall de meme...

"Mirades que han quedat varades fixes ja per sempre....". Que diria el tio Paco...

Nyas coca, la ministra gandienca...

Saint-Exupéry volant imaginativament en aeroplà, sempre xiquet...

Veritats bonistes principesques que sempre fan bé de llegir, recordar..., o bé conéixer!

Príncep etern, i petit...

Adobem...

Verds de primavera que ve...

Muralla festiva...

Dolça dolçainera...

Què és sinó el món que una mar de taurons i nosaltres pirates...

Mal va la cosa quan tanques tan altes separen tant d'art i talent de la gent...

Ací i enllà, l'antic Egipte, que enguany ha triomfat... Si ahir parlava d'espionatge industrial i d'idees festives...

Jo tenia una coneguda a Beniopa que servia el seu candor just així, i...

Ací només?

Bíblia del desastre aMazònic complet. Pren-te el teu temps que la cosa és llarga, i carregada de raons...

Ensenyem-la abans que, qui siga, ens la talle...

Quadre costumista del segle XXI.

Dis-li bruixa, artista faller, o jo mateix...

Modernors...

Festa i paisatge identificador. Més muntanya que no mar... És Gandia!

Ultraprotecció solar... No se'n va amb l'aigua. I és sort...

L'única estretor que he trobat, i és alegre...

"Pam i pipa, pam i pipa... El lleó no em fa por, perquè soc bon caçador..."

Mira tu com esclata i es crema eixe humà...

Ja que no hi ha veritat, ens riurem amb la mentida que tal cosa bé denuncia...

Ninot indultat...

Jo també, per més que saps que no dic el mateix sobre molts dels qui també diuen sí...

Mosca collonera...

L'únic que se l'estimarà?

Preciositats coloristes...

Mira, l'única escena que m'afecta com a valldalbaidí que soc! Tan necessària com és l'autovia i les excuses que posen perquè no es comprove com pensen de diferent els compromisaris de l'interior amb els de la perifèria... He, he, he...