Dijous Llarder, que visca el Carnestoltes de Santrafel!

 

Santrafel, a vint-i-set de febrer de 2025. Dijous Llarder.

Visca sempre el Carnestoltes, i que visca Santrafel...

No pots imaginar-te com de mal m'ha pres el no disfressar-me per eixir a eixa Rua tan desorganitzada com meravellosa que és el Carnestoltes de Santrafel... Amb els meus companys i companyes i l'alumnat que al joc s'hi presta, hauria estat tant bonic o més que l'any passat... Però les circumstàncies ja les saps. I sort encara que he pogut baixar per mesclar-me amb tots ells i elles i per fotografiar tot allò que davant meu s'ha ficat...!

Abans que res, vull agrair les tantes mostres d'estima que he rebut. En no res, m'haureu d'aguantar, ara quan torne... He, he, he!

He gaudit molt, mirant-me'ls tan recontrafeliços... I m'han agradat molt també les disfresses. El meu institut, el Pou Clar, anaven d'esportistes... Que si volei, futbol, tennis, atletisme, boxa, fòrmula 1... Excepte el meu alumne Mauritz, que ens ha sorprés a tots amb una disfressa que ell mateix ha creat d'un cavaller indefinible però ben al·lucinant... Heus-me ací amb ell i el seu germà Damien, l'esport del qual era fer la guerra... He, he, he.

La gent del Bonavista han lluït disfresses que parlaven de la conveniència de l'estalvi en bé de la societat, de la defensa de la natura... 

La gent fantàstica de la Vall Blanca, mare...! Que representaven la Fira, i ausades que ens han fet gaudir amb eixa muntanya russa tan divertida, i amb la tòmbola... Que fins i tot han tret la Coca de Fira...!!!

La Solana ha tret també bona cosa d'abelletes, i marietes, i mosques... I un rusc també!

I què em direu de la "batukada" del Pou Clar? Tot és començar... A vore si la cosa s'assenta i fan cosa duradora i amb creixences. D'ànims veig que no els en falta...!

Redell, i em trobe el meu cosí Martín (sí, tinc un cosí a l'ESO i li faig classe...) i s'ha fotut el braç... I jo pensant-me que era cosa carnestoltenca, i no... Li hauria d'haver signat el guix... 

Vinga Arnau, que no hi ha ningú amb més marxa a tota la cercavila! 

I què pensaves, que no anava a dir res de l'escoleta La Roda? Que són una vertadera gràcia... I veure mares, pares i iaios disfressats acompanyant els ninos i nines, que no són altra cosa, rebonicos... Em du records de tants i tants Carnestoltes passats. És tot tan alegre...

I que no ens falten mai les xanques, veritat?

La vida també és aquesta alegria de treure l'escola al carrer tot fent festa. Gràcies al tant públic i als participants per la joia certa que segueix sent pels anys aquesta commemoració ja gairebé oblidada als nostres carrers. Si no fos per les escoletes...

I a l'any que ve més. I espere que puga participar-hi de valent i a cor que vols... Molt de temps falta encara perquè rode la roda... Però tot vindrà!

Au Carnestoltes, quantes bèsties amb tu que anem soltes!