Un gener de telletes de coloraines...

 

Santrafel, a divendres trente-u de gener de 2025.

Aquest mes de gener m'ha passat com si fos tot un any, intentant recuperar-me i, ben convençut n'estic, aconseguint-ho a passos curts, unes vegades cap avant, altres cap enrere... El més curiós del tot és que m'han tornat les ganes de fer, de dir la meua, de contar allò que sé, que veig, que trobe, que em diuen... Així, quan començà la setmana dels Sants Barbuts, justament quan portàvem mig mes, em vaig proposar reprendre el recompte...

Però clar, com ho faig? Doncs mira, atenent que la gent j no vol llegir molt, què tal si escric poc? Un fullet volant de literatura de cordill barata on puga soltar allò que cada dia em duga? Doncs sí, vaig a omplir el meu espai de telletes diferents de coloraines per a bastir un mosaic ben meu que explique el món i que puga ser compartit. Dit i fet, en quinze dies, ja hi ha deu exemplarets, que ací t'agrupe per si et vinguera de gust recollir-los i llegir-los. La gràcia és que són del tot efímers, i s'esborren ràpidament del blog..., no tant al Facebook, on també els compartisc.

Em diu algun amic lector que no soc gens original. Que en certa manera repetisc la fòrmula que usava a principis de segle, aquell "Costumari Desacostumat" que vaig quedar-me amb les ganes de publicar en llibre. No és cert del tot... Aquell Costumari tan personal es publicava quinzenalment primer i setmanalment també, segons l'oratge, en una vertadera revista de paper, l'enyorat "Crònica"... Aquest és molt més lliure perquè el faig quan em ve de gust i la periodicitat ve donada per la mateixa necessitat de compartir. Però en el fons, en el fons, un Costumari Desacostumat és... Sí! I per què no reprendre aquella marca? No ho sé. Ho consultaré aquesta nit amb el coixí mentre intente dormir... Demà és ja febrer i podria ser un bon moment per a...