Compte amb la mentida podrida del "miracleln"

 

Santrafel, a divendres vint-i-quatre de gener de 2024.

Una amiga m'envia, al·lucinadeta, aquest missatge pel whatsapp... Ei, Sergi, que això no ho viurem fins a dins de 823 anys!!! Jo m'ho llisc i, després de riure'm no sé si respondre-li que de segur que jo no ho veuré, no pense estar viu allà per l'any 2848...!!!

No, no ho faig. Ja em conec això del "miracleln", aquesta estafa en línia, i li responc tot explicant-li que no, que no és així, que és una nova cadena d'aquelles per a crèduls. Afortunadament no l'han creada per a treure diners, però sí per prendre el pèl a la gent necessitada de miracles en quatre dies... Què tindrà a veure que febrer tinga quatre dilluns, dimarts..., fins a diumenge amb que, si tu ho passes a cinc persones tindràs un benefici "bíblic". Miracles bíblics? Ves espai per si, badoc com ets, encara et toquen les deu plagues d'Egipte, que miracle foren, per més que ja explicades dins el rondallari universal. Ah, i els onze minuts? Perquè amb el canguelo de perdre l'oportunitat miraculosa, no busques enlloc què significa l'estafa del "miracleln".

A veure. Tenim clar que febrer té 28 dies? Sí?, aleshores, multiplica'm els dies de la setmana per les quatre setmanes de febrer. Vint-i-huit? Sí? Aleshores, la repetició dels dies de la setmana quatre vegades serà normal! A no ser, clar, que siga un any de traspàs, o bixest. En tenir, llavors, 29 dies, un dia de la setmana es repetirà una vegada més, sí o sí... Cada 823 anys? Noooo, cada quatre! 

Odie les cadenes aquestes. Em ve aquesta basarda d'un trauma fondo vingut de la meua fosca infantesa quan vaig quedar molt tocat per la il·lògica supersició d'un familiar proper amb aquestes coses. Mira que el tinc identificat el moment, però no hi ha manera. No he entés mai la mala folla de la gent que les enceta tot intentant aprofitar, supose que pel propi divertiment, les pors econòmiques, religioses i les inseguretats familiars dels incauts que no només hi cauen sinó que, a més, propaguen aquesta pesta a canvi de tranquil·litzar, ja veus la pusil·lanimitat i l'estultícia, pobres, la pròpia consciència. Fins i tot vaig arribar a bloquejar de totes les meues xarxes socials a una "amiga" que, dia sí dia també, em feia arribar estampetes religioses amb amenaces horripilants que em caurien a sobre si gossava trencar la cadena. Toxicitats...

Amb l'amiga de l'enviament aquest miraclenístic vam acabar rient de com va el món. Hi ha tanta gent entre boires que necessiten creure en qualsevol cosa per sobreviure... I creure és dolent si no hi ha darrere una veritat que recolze tot l'esforç de creure. I escampar allò que creus i és incert, hauria de ser delicte. Atempta contra el viure.