Per aquest Tots Sants, una nova Castanyera...

 

Santrafel, a dimecres trenta d'octubre de 2024.

Potser algú em dirà que no és dia, en un dia tan trist... Però què vols que et diga si la vida és un plorem i a seguir...? Igual a alguna benvolguda mestra o a algun esforçat professor li ve bé que hui, un servidor, vos oferisca un nou dibuix de l'estimada Castanyera... El primer dels Esperits Bons, fecunds, de l'Hivern que arriben per dur-nos-el... I ella ja comença a arribar ja mateix, demà...

Per què una nova versió? Molt senzill. Me l'ha demanada l'amiga Eva, veïna i conserge de l'institut on treballem. Una excel·lent persona. No li agradava alguna versió de les que jo havia ja publicat, que ausades que n'he tret... Ací i ací en tens mostra. 

Ella volia que a la Castanyera l'acompanyara un gat perquè li duia un record infantil: ella mateixa pintant el dibuix senzill d'un animalet d'aquests, que li són passió... I què fa el tio Sergi?, doncs dibuixar-li'n una amb un gat esquematitzat, com el que ella em va contar... I la Castanyera amb somriure infantil i traçada senzilla, com sol fer ací el tio Carrasca perquè els seus alumnes ho passen bé pintant i aprenent... He afegit per això la cançonella i, hui, només he pogut que mostrar-la als alumnes de tercer d'ESO, que diuen que ja són massa majors per aquestes coses.

Massa majors? Ha sigut pillar-ne una un alumne perquè bona part de la classe es posara a demanar-me'n i a pintar-les. I al final, me n'han regalat unes quantes en torna, demostrant-me el seu preciós art.

Castanyera de segon de Bat... Gràcies Amàlia...!

Ei, que em discutien si ho havia dibuixat jo i tot! Si és que encara no em coneixen... És que està molt bé... Moltes gràcies, que per a això m'he llevat jo hui a les cinc del dematí... Però què no coneixeu les meues Velles Quaresmes?, si porteu pintant-les des de l'escoleta infantil... Ah, però són teues? Vaaaaaaja... Sí, com és de xicotet el món... I ja veus que són cosines i d'una edat molt semblant. Una ens du l'hivern i l'altra ens allibera d'ell quan més volem que vinga la primavera... 

Au, ací teniu una nova versió. Que mengeu enguany castanyes ben calentones, torrades com cal, i moniatos, i panellets, i ossets i..., què penses, que anava a deixar-me la glòria dels nostres dolços festius valldalbaidins? Les fogasses d'Ontinyent, xe... Res de millor!

Visca la nostra manera de viure la vida, que, amb nosaltres, ja veig que s'acaba...