.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

divendres, 4 de març de 2022

"El braç podrit", en el cinc-cents aniversari de la mort de l'agermanat Vicent Peris.






La Vall d'Albaida, a divendres quatre de març de 2022.

És cosa gran que el velluter sogorbí que fou el més radical dels encapçaladors de la Germania Valenciana, i heroi romàntic suprem de la nostra folclorista Renaixença, acomplisca aquests dies cinc-cents anys de suplici a la forca i no se'l recorde de manera més o menys solvent, ja no dic digna... 

També cal dir que és de boigs provar a fixar el dia, quan el dia sembla clar. Que m'he trobat sempre una dansa macabra en quant a una fixació concreta... Morí en l'assalt de sa casa a València el 18 de febrer de 1522? L'assalt fou per l'octubre anterior? Que si me'l tancaren i només fou penjat públicament quan els reialistes entraren a València el 3 de març de 1522, a l'endemà..., que això és hui fa cinc segles? 

Un servidor, atrevidíssim com era allà pel 2003, i també radical (que el rector i l'alcaldessa malparlaven entre ells i de mi com "el bouet"), vaig fer-ne conte lliure (en massa sentits) d'aquell cas de la mort d'en Vicent Peris dins la col·lecció que em van encomanar, durant l'estiu aquell, des del Periòdic d'Ontinyent. Un seguit de narracions breus que parlaven de puntuals episodis de l'anecdotari històric ontinyentí i que mai no he publicat aplegades ni corregudes perquè certa mà poc neta m'ho ha impossibilitat. I ara dubte si hi caldria...

Perquè no diràs que no pot ser curiós allò que el braç tallat d'en Vicent Peris acabà penjat d'un mur de l'església de l'Assumpció de Santa Maria d'Ontinyent, cara el que ara és la plaça de la Vila...

És aquell Ontinyent que mai no ens han contat del tot, i que entra dins de la sorpresa majúscula general atesa la buidor de la memòria que es manté incòlume. Tan rics en històries com fórem... Tal com va dir-me aquell rectorot una vegada, total, què la gent no és més feliç sense saber algunes coses? Sí, que aqueixa és la recepta més socorreguda a l'hora de poder manipular-la...

Doncs bé. Siguen hui el cinc-cents aniversari de la mort d'aquell agossarat, ací tens una revisió mínima d'aquell conte de fa dèneu anys. Per recordança.