.


c

c

.

"Núvol negre, núvol blanc/ les cabòries se me'n van
amb vosaltres, cel enllà./ Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes/ i ruixeu tot el camí".

Núvols. Joana Raspall.

.

.
.
.

.

.

dissabte, 13 de febrer de 2021

Quan les màscares del Carnestoltes no et deixaven resar...


 La Vall d'Albaida, a tretze de febrer de 2021. Dissabte de Carnestoltes.


Aquesta setmana, mossén Ramón em comentava que ho tenia tot preparat per tal de  recuperar el vell costum del res de les Quaranta Hores pel Carnestoltes. Aquells tres dies que s'allargassaven de Diumenge de Carnaval fins el Dijous Gras per connectar ja amb el Dimecres de Cendra que encetava la Quaresma... Em comentà que per raons pragmàtiques —que vaig trobar del tot adequades per lògiques— els cerimonials els concentraria de Divendres Gras al Diumenge de Carnestoltes; així els possibles assistents trobarien una organització capsetmanera més adients als temps que corren... Perquè ausades que feia que jo no escoltava d'unes quaranta hores carnestoltenques, aquelles que es feien per tal que passara prompte el temps de disbauxa i perill social als més timorats, que es deia... Vaig estar a punt de dir-li que si coneixia el toc de campanes de tal cerimònia de la Vila, a Ontinyent, però se'm va passar. Anava a contar-li que escriuria aquests dies sobre el tema, potser sobre les ordenances que hi havia en altres temps per evitar les molèsties que els disfressats provocaven, sobretot entre els catòlics practicants mentre practicav..., quan una urgència d'aquelles que ni t'esperes va fer que Ramón, pobre meu, pegara a córrer deixant-nos amb un seguirem parlant en poder bastant això, carnestoltenc. "Mera" que és bo, aquest home. Com me l'admire...




Ja a casa, vaig mirar on havia jo publicat d'aquelles coses i on tindria els apunts... I sí, a la primera, en la revista Almaig de 1999, quan jo era puntual en la publicació d'articles anuals i ells encara no m'havien faltat i tal... Sí, l'article es deia «"Pecats vells, penitència nova" La festa i l'expansió pública a partir d'algunes ordenances municipals i bans de bon govern a la Vall d'Albaida en el pas del segle XIX al XX».

El títol ho diu tot... Però ara, em toca rebuscar per parlar-te del joc que es duein els disbauxats per tal que la seua presència als carrers fora regulada per lleis d'abast local... En primer lloc, les disfresses estaven molt regulades per evitar conflictes. A Aielo de Malferit es deia el 1881:

 " Art.8º.- Nadie podrá salir de máscara ó disfraz por las calles en ningún tiempo sin permiso de la autoridad local."

A Ontinyent, el 1899, deixaven ben a les clares quan podien usar els veïns de màscares pel carrer…

"Artículo 28. Las máscaras públicas solo tendrán lugar durante los tres días de carnaval o cuando la autoridad las acordare como festejo público en alguna solemnidad especial " .

Sembla ser que els dies de celebració del Carnestoltes a Ontinyent serien només tres. Podem pensar que els tres últims d’acord amb la tradicional celebració de les Quaranta Hores i que no hi havia cap interés comercial per, com es fa ara, anar traslladant festes al cap de semana…

Per la vesprada, podien desfilar les màscares fins a boqueta de nit, al so del toc de l'Ave Maria, per tal d'evitar la nocturnitat, i així, la traidoria.

 "Artículo 30. En los citados días podrán discurrir las máscaras por las calles, plazas y paseos, desde las dos de la tarde hasta las primeras oraciones".

"Artículo 35. Nadie podrá usar la máscara por la calle dadas las primeras oraciones" .

Les disfresses i els disfressats guardarien unes normes ben clares, les ordres consistorials de Benissoda i Bocairent resumeixen les possibilitats prohibitives que Ontinyent especificarà:

" 3º. Si saliese alguna máscara o disfraz en tiempo de Carnaval, previa la autorización competente, no podrá llevar armas aunque el traje lo requiera, ni continuarán disfrazados dado el toque de primeras oraciones; nadie podrá quitar el antifaz o mascarilla y solamente la Autoridad, en caso de que algún disfrazado se excediere en algo que perjudique a tercero." (Benissoda, 1893).

" Art. 28.- En los tres días de Carnaval se permitirán disfraces por las calles, con careta o sin ella, sólo hasta el anochecer; prohibiendose el uso de trajes sacerdotales u órdenes religiosas, uniformes, insignias y condecoraciones militares o civiles, así como de armas, aún cuando los disfraces que se adopten lo requieran." (Bocairent, 1882).

No es consentiria la burla a cap tipus d'institució existent, un fet heretat fins fa ben poc en les desfilades de disfresses d'Ontinyent, ni es permetria res que pogués ofendre la moralitat pública.

"Artículo 31. Se prohibe a las máscaras el uso de los trages de Magistrados, Subalternos de Tribunales Superiores, de Eclesiásticos seculares o regulares, vestiduras de las que sierven para ceremonias religiosas, distintivo de órdenes civiles ó militares y uniformes concedidos a personas y clases determinades o a cuerpos civiles o militares existentes o extinguidos." (Ontinyent, 1899).

"Artículo 32. Será castigado severamente el máscara que en su disfraz o en la exhibición de algún objeto, ofenda a la moral, a la religión o a la decencia" (Ontinyent, 1899).

 Les màscares no podien ser escusa per l'enfrontament entre persones o bandositats:

"Artículo 33. No autorizando loa máscara para insultar a otro, será castigado con arreglo a las leyes el que de palabra u obra ofendiere o maltratare a qualquiera, o faltase a la moral o a la decencia."


(Ontinyent, 1899).

 Es per això que no es permet que un participant trega la carassa a altre per poder reconèixer-lo. Solament l'autoritat ontinyentina i benissodenca, en cas d'identificació necessària, podia fer-ho.





"Artículo 34. Será castigado como atentador contra la justa libertad que se permite en estas diversiones, el que se atreviese a quitar a otro la máscara. La facultad de hacer descubrir el rostro reside solo en la autoridad, que hará de ella el uso que aconseje la prudencia en los casos de necesidad absoluta." (Ontinyent, 1899).

Per no afavorir les possibles bregues es prohibien les bromes i tot tipus de molèstia als vianants no implicats en la festa, així com tota intromissió en la quotidianitat de les activitats d'església i tribunal.

"Artículo 38. Se prohibe durante el carnaval establecer burlas o engaños y mucho más de aquellos que puedan perjudicar al vestido de los transeuntes." (Ontinyent,  1899).

 "Artículo 36. Será severamente castigado el que con máscara o disfraz penetrare en la Iglesia o en local donde se hallare constituido Tribunal o Autoridad en el ejercicio de sus funciones. " (Ontinyent, 1899).

Perquè cal tindre per segur que, si es prohibia, és perquè es feia...

 



Cap comentari: