Tenen barba tots els "Sants Barbuts"? I la tenen blanca?

 

Soterrament de sant Pau l'Ermità per part de sant Antoni Abat.
Ermita de Sant Antoni Abat, o de Baix. Bocairent.

La Vall d'Albaida, a dilluns onze de gener de 2021.

Sembla que enguany la dita aquella que fa la més freda de l'any la "Setmana dels Sants Barbuts" serà certa. Després de les nevades que ha dut la borrasca batejada com a Filomena ("a mi pesar"...), seguirà el menú hivernenc amb un bon grapat de dies d'aquells que no voldries separar-te del calefactor... 

Moltes vegades hem escrit sobre aquesta setmaneta i els famosos sants que li donen nom, aquells sants de barba llarga l'onomàstica dels quals coincideix aquests dies sense cap intenció conspiranoica, però que conformen la nostra cultura tradicional generenca. Si ja diem que els sants de gener porten capa i barret, en arribar a aquests dies encara som més específics: "La setmana dels barbuts, setmana d'esternuts", o "quan venen els tres barbuts, venen els freds carrascuts"... El que els faltava als i les "Carrasques", refredar-se... 

Dos són els sants que marquen totes les consideracions celebratives de la setmaneta ditxosa. 

Sí, sant Pau l'ermità, mestre de sant Antoni abat en les històries de l'ascetisme eremític,
de barba en tenia..., i ben blanca...!

L'un és sant Pau l'Ermità, celebrat el dia 15 de gener, i l'altre el famosíssim alumne seu, Antoni de la Thebaida, sant Antoni Abat o del Porquet, dit també, ves per on, el de les barbes blanques... 

Si no té barba el sant Antoni abat de Canals...

Ara s'estila això de la barba i tothom la du, fins i tot un servidor i això que cómoda no és...; gats i gossos la passegem com si anaren a benedicció... Però abans, abans de les modes canviants, la barba era senyal de valor i força..., només cal recordar allò tan medieval de deixar-se la barba fins perdre una batalla en la que l'enemic te la tallara, sí, les històries aquelles del "mesar la barba" del Cid castellà i tot allò, que com que el pobre Ruy de Vivar no perdia, diuen que li feia dos voltes la volta al cos... Però això era pels guerrers eixerits... que la bona barba també marcava la vellesa humana i, per tant, la saviesa en fer-se blanca. Quanta més barba blanca, més vell i més savi, sigues Antoni Abat, Ramon Llull o els mateixos rei Melcior i el Pare Noël... I així, identifiquem sant Antoni Abat amb eixa llarga barba que també lluirà a les nostres terres l'última mostra que ens queda dels reis de Folls carnestoltenc (que diuen que per Sant Antoni encara és Nadal — el betlem es retirava el 2 de febrer— però ja arriba el temps del Carnaval). Em referisc al Rei Pàixero de Biar que, enguany, no desfilarà per al nostre disgust pandèmic... Eixa barba inefable de cotó-en-pèl que enyorarem...

Però mestre i alumne eremites egipcis no són els únics sants barbuts dels d'ara, que el refrany que hem anotat fa referència a un tercer... Eixe tercer lloc solen ocupar-lo diversos sants menys coneguts, i dependrà justament d'eixa coneixença qui puge a l'altar de la fredor, i va per barris, o comarques... 

Sant Hilari de Peitieus, ara Poitiers, doctor de l'Església.

Un dels més socorreguts és el qui avança la setmana al dia 13, sant Hilari de Poitiers, però també trobarem bastants indrets que festejaran dins la tríada sant Honorat d'Arle, sant provençal commemorat el dia 16 de gener i que tingué molt predicament com a advocat contra les inundacions; per això mateix és patró del poble de Vinalesa, on l'honoren amb una de les festes gastronòmiques més reconegudes d'entre les valencianes, les tan hivernenques calderes d'arròs... 

Altre santet occità, Honorat d'Arle... 

Un tercer candidat hi ha a entrar en el sacre podi, el sant Maure Abat del dia 18, per més que per les nostres terres, poca barba li afegim a aquest santet... 

Sant Maure Abat. Curiosament la major part de les representacions l'afaiten ben afaitat

Però hi ha més sants barbuts, espera... Una mena de segona divisió o sant menors que funcionen tant com a devocions zonals o com a motiu d'allargassament de la setmana a conveniència... En aquest darrer cas trobem l'entronització com a sant barbut de Fructuós o Fruitós, bisbe màrtir de Tarragona, el dia 21. 

Sant Fructuós de Tarragona, morí en la foguera, cremant...

En el cas de les devocions puntuals també hi ha un grapadet de sants que poden sumar-s'hi al joc, com ara sant Benet Biscop, altre mestre famós com Pau l'Ermità, però aquest medieval, britànic i de Beda el Venerable, i que es celebra en data matinera, el 12 de gener.

Sant Benet Biscop, altre santet de barba blanca...

O hi ha també un sant ben conegut a Sardenya, sant Efisi de Cagliari, (15 de gener), patró d'aquesta vila sarda. De formar part del grup, hi aportaria la barbeta més curiosa de totes...

Sant Efisi de Cagliari.
La seua festa més popular s'hi celebra el primer de maig, entre flors...

I què direm del rei Canut IV de Dinamarca, sant amb bona barba, sí... I commemorat el 19 de gener.

Sant Canut, amb barba de gran danés.

O del beat Faci de Cremona (18 de gener).

Faci de Cremona, orfebre reputat i fundador d'hospitals

Fins i tot hem arribat a escoltar que hi ha algun atrevit que barbeja el jovençol sant Vicent Màrtir (22 de gener), patró de València (però només de les creus cap endins) i d'Osca i que no mai ens atreviríem a imaginar amb pilositats facials, no..., ni sense la seua roda-molí de pedra...

El màxim que li hem pogut trobar a sant Vicent de la Roda
és un bigot... Així el va pintar al segle XVII Urbano Fos.

 I sort que deixen de banda altre jove, sant Sebastià, (20 de gener), que sempre l'hem ocupat en guardar-nos de la pesta a l'hivern (que de l'estiu s'encarrega sant Roc) i que sempre s'ha pintat sense barba... Bo, sempre, sempre... Segur que hi ha algun cas que ens ve desseguida a la ment que contradiu eixa idea...

Encara que el Sant Sebastià atribuït a Jacomart,
a la Seu de Xàtiva, de barba en té... Com a mínim,
tanta com deien que en duia l'Ausiàs Marc...

El que sí que està clar és que per la jovenesa me'l pintaven imberb. Per això hi ha qui m'ha dit que si tingués barba seria en la versió de l'ara mateix i pel postureig; no de bades, bé que ho saps, se li atribueix el patronatge del món gai...

Xe, altre que de portar calcetins, els duria dels curtets...

Siga com vulga, abriga't i no passes massa fred...