Cinquanta-dos...
Santrafel, a dimecres dèsset de setembre de 2025. Trobe del tot significatiu que aquests cinquanta-un anys que deixe hui enrere hagen estat els més prolífics en escriptura poètica de tota la meua trajectòria vital. I el que més em sorprén d'això, a l'hora de fer-ne anàlisi resumidor, és que la major part dels poemaris siguen de viatge, de camí, de moviment, quan he passat tant de temps sense poder eixir de casa per les raons de salut que... I que no tinga tampoc cap referència escrita al fet aquest de la salut! L'any va començar de manera dolorosa. Un dolor incandescent per tot allò que patia, que em feien patir i que veia que els meus propers també patien. Fou molt dura, molt, la preparació pel nou temps que vingué després de l'operació. Una recuperació que mai no fou tal i que encara endurí més la burocràcia generada per la mala praxi mèdica. Si he arribat ací ha estat pels amics, gràcies Isabel, gràcies Juanjo, i per l'assumpció necessària d'un axioma cert: c...
