"Aixàtiva" en falles...-
Santrafel, a dèsset de març de 2026. Com que Xàtiva per a mi és sinònim de mala cosa, metges, analítiques, mai no aparcar..., que no hi ha manera que les tantes bones com sé que té, com diuen que té, se'm queden en el subconscient, anar a les seues Falles és provar a passejar la seua tristesa per veure si prenc una mica d'alegria. Ausades que me l'han fet trista, la ciutat, i tan abandonada pel que veig quan passege. De pas, ara que els costums ja han canviat (i t'ho he contat alguna vegada) vull veure si em reconcilie amb aquell trauma infantil meu de quan em duien els meus pares a veure aquelles falles de cartró amb els ninots mutilats pels petardets que... Ara ja no fan això. Ara, si t'encantes, amb tant de vespreig, pots endur-te al damunt el contingut d'algun got ple de perbeure etílic que qui va i ve, ja no sé si disfressat o vestit de llaurador de possibles, et llença mentre atén el seu mòbil a la carrera. Exagere? Ho he vist aquesta vesprada mateixa....