Els Nanos del Raval de Cocentaina de 2025...
Santrafel, a dijous vint-i-set de març de 2025. Dir de Nanos... Dir dels Nanos no em cansa. Em fa sentir vital, ja veus la paradoxa que em provoca una festa que diuen que és ben morta. Dir, dir... La festa del dir sense moure els llavis tot i parlant des del subconscient comunal per perbocar opinió sempre crítica amb el món, l'immediat i el que per davant que ens passe... I no em cansa, malgrat que, com em diu un conegut saludat, potser siga jo qui més ha parlat dels Nanos, cada any, cada any... Que si reportatge, si versos, si imatges, sí... Però és que potser siguen les dels Nanos del Raval de Cocentaina de les cròniques que més m'agrada fer, i repassar. D'ací la col·lecció, des de l'estima i l'admiració, d'estampetes anuals d'una celebració que és tota una càpsula temporal de vida que em complau anar magatzemant, perquè mai no caduca... I això del caducar, deixa'm que et diga, aquest any m'ha tocat el voraviu. Què no han hagut almenys tres Nanos ...