D’Ontinyent des del riu d’Ontinyent...
Santrafel, a Diumenge de Fira, dèsset de novembre de 2024. Ha presumit de sempre el meu poble d’unes fonts que no eren tantes i d’un riu que el feu créixer abans que l’oblidara del tot. En la festa arriba a lligar estretament la nissaga amb la claror de l’aigua que tants anys tèrbola ha baixat, i encara baixa quan hi ha aigua... Baixe a caminar, molt espai perquè estic molt cansat, a vora el riu. Vull visitar les tantes obres que al seu voltant han anat desenvolupant-se. Fa ben poc, baixava per comprovar, o millor corprovar, com havia anat aquella obra faraònica de la invenció de la muralla de Tramuntana. Vaig quedar esmaperdut per la feina ingent alçada, per l’esforç que s’ha fet en ordenar aquella immundícia que havia resolt heretar-nos els segles d’omissió veïnal d’aquell tresor... I mentrestant, el ridícul encastat de l’ahui postural d’uns polítics que no saben fer sinó és mesclant a una mesura de calç, tantes d’arena, un ascensor al no-res mentre tanta, tanta cosa falta enc
