Maquillatges Ontinyent...
Santrafel, a primer de març de 2026. Isc a caminar. M'he posat una pistola moral al pols i m'he dit que si plou, la deixem caure. Si caic, ja m'arreplegaran... Així que res, pose música a les orelles i bones botes als peus. L'ànim, no sé on el tinc. I via fora, que tot està per fer i qualsevol camí m'ha de ser possible. Duc els meus passos, que ells no em duen, cap al pont del Pla de Sant Vicent i és arribar a l'horrible creuament, necessitat d'una rotonda però ja, que connecta la vella carretera amb l'entrada al polígon fondal que du el nom d'aquell sant mal home, que em trobe una novetat. Han allargassat, a l'altra banda de les empreses, el carril que compartim ciclistes i peatons. Bo, "mera", una novetat no sé si útil. Igual fer més ampla la vorera, condicionar el talús de la carretera... I quan arribe front allò que queda de l'ermita, la corfa cada vegada més maltractada, m'hi quede a quadres. Gelat. De pedra... Allà al da...
