Ves-te'n a fer espàrrecs...
Santrafel, a diumenge quinze de març de 2026. Les Idus de març. Ahir va ser un dia d'aquells que necessitava, plogut a estones, amb ullades de sol que presagiaven més pluja lleugera, ambient fred, ànim buit, enteniment espés... L'ideal per combatre'l era el caliu, i vaig trobar-lo a Otos... Vaig anar a passar el dia amb Ferran i Empar, i els seus pares. A Empar li devia els regals del seu primer aniversari, i ausades que li varen agradar... Vam acabar a les tantes de la nit els dos jugant amb uns cartonets de colors que ella anava posant sobre el dors de la meua mà esperant que li diguera el nom... Quina preciositat de xiqueta... Però clar, Ferran, que ja s'ha fet molt major, tenia uns deures molt interessants a fer... Havien anat divendres a l'escola a collir espàrrecs, espàrecs a Otos i a l'Acadèmia aquella també... Tocava fer un plat a casa on usaren d'aquestes titges ja molt granades per l'abundància de pluja i la premura en l'arribada de les c...
