Les meues bubotes...
Santrafel, a vint-i-nou d'octubre de 2026. Un servidor creu fermament en els fantasmes. No puc negar les evidències quotidianes. Són ents ben vius que caminen al meu voltant encolomats en la seua ciència suficient i adornats amb més pecats capitals dels que hi ha registrats. Ànimes penades ben vives i sovint a sou de l'Estat quant no aspirants a. Altra cosa és allò ectoplasmàtic. D'això ja puc dubtar molt més perquè, en no tindre una evidència més que epidèrmica, no puc assegurar. No professe jo més fe que a la tradició, i aquesta és més canviant i reconsagradament poc classificable que la pobra Quarantamaula... Així que res, ara que venen els dies del Samuín cèltic, el moment de recordar els fidels difunts, les Animetes Santes, i de celebrar-nos també a nosaltres mateixos com a vius que malviuen en la realitat però proven de nadar cap a l'Esperança, m'ha pegat a mi per crear bubotes o mumerotes... I res, que si no volia rebentar o cantar les quaranta merescudes a...
