Feliços dihuit anys, amic...
El meu cotxe a l'entrada del Canyó del riu Lobos, vora la font d'Engómez... Santrafel, a vint-i-tres de gener de 2026. No he tingut company més fidel en els meus viatges, ni confiable... Però m'ha costat trobar fotografies d'ell, perquè ha volgut ser tan discret que si apareix en cap imatge, sempre serà de refiló, pobret meu... Tan discret i celat que el tercer dia que va estar amb mi, demà en farà just dihuit anys, una veïna, en recular el seu vehicle, es va encastar dins d'ell tot destrossant la porta del conductor. No l'havia vist, va plantar-me amb el rostre alçat, quan sabia jo de raó que l'havia mirat, i ben mirat, abans; i calculat el fet... Des d'allí ja no va ser el mateix. Però per a mi, ha estat el de sempre... I ha anat envellint a l'amuntavall de les carreteres, sobretot per dur-me a treball tants anys com panys... Suportant les pixades de la colònia il·legal de gats que ha mantés la veïna aquella de la finca de la vora de baix i que ...
