A l'aplec beneixamut de les danses mariolenques...
Santrafel, a vint-i-quatre de maig de 2026. Pasqua Granada de Pentecosta. Tan depressa em va el món que eixa sensació de com roda i roda s'ha instal·lat dins d'un jo mateix marejat. Què no va i em diuen divendres a Biar, mentre celebràvem l'inici dels vint-i-cinc anys de Sagueta Nova, que a l'endemà dissabte celebraven a Beneixama el vinté Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola? Inesperada cita, no em quadren les dates... Bo, si hi ha forces provaré d'anar. Pot ser una ocasió feliç aquesta... La gent beneixamuda, quan es posa, i s'hi posa sovint, fa mans i mànegues perquè tot isca lluït. I no actua a la babalà, no, que tenen fonament provat! Xe, que isca un bon dia i avant... I a la fi, és això que dius mal m'hauria sabut no acudir-hi... Me'n vaig a la bona hora en no poder quedar-me a sopar i abans que eixa salut trontollosa meua em done disgust. Em diran que he fet bé, que el sarau final es retarda cosa bona... Així que l'experiència em result...
