Hui que fa un any de la meua operació...
Santrafel, a dimecres deu de desembre de 2025. Hui fa un any que vaig entrar a quiròfan. Feia molt de fred en aquell recinte. Molt. Massa. Els dies anteriors havien estat molt més freds encara. Hi arribava esgotat; tant que no sé ni com vaig arribar-hi. Estava bastant preocupat perquè els senyals i les advertències havien estat foscament premonitoris. Les possibilitats que tot eixira mal eren altes.. Així i tot, només hi havia una cosa que em preocupava; que em tragueren d'una vegada els dos tumors dels quals tan poc m'havien contat i tant espantat m'havien... La resta? Ja s'ho farien, ja... En trobar-me de nou a l'habitació, sort dels amics que hi vingueren i amb qui vaig comptar. Sempre els he d'estar agraït... Van mentir-los amb tres versions diferents del resultat. Potser és el que més amargor va crear-me. Sí. Això i els problemes burocràtics que m'organitzà un substitut de metge de capçalera negat que em dugué a conflictuar amb la mutualitat, la Segur...
