Els meus nous goigs. A sant Sergi...
Santrafel, a dimarts vint-i-quatre de febrer de 2026. Sant Sergi de la Capadòcia. Ahir, una alumna em preguntava com podia ser que, sent jo ateu confés, celebrara el meu sant... Dona, és que soc amo de les meues pròpies contradiccions... No, seriosament; ser ateu és una opció a la que m'ha dut l'experiència humana. Un servidor, no per aqueixa experiència humana, ha deixat de tindre la seua pròpia espiritualitat. Vaig ser pujat en un àmbit cultural concret i les creences anaven canviant a mesura que entenia i comprenia unes coses i altres, fins que tot va ser-me presentat com el gran teatre de les necessitats i les passions mundanes que no és el creure però sí el món de qui creu. Un món sovint, gairebé sempre, contrari als ensenyaments positius que els qui els professen mostren com a negatius del tot amb llur comportament. Allò dels fets i les paraules. Els fariseus solen anar sempre de punt en blanc, com els sepulcres. Per suposat, tot això no li ho vaig soltar a l'alumn...
