Botes, i foc, al Divendres de Dolors biarut.
Santrafel, a vint-i-huit de març de 2026. Dissabte de Passió o de Llatzer. Arribe a Biar i me'l trobe més que tranquil, buit, reposat a la llum d'un capvespre que note ja fred... No hi ha l'ambient del passat quan el carrer Romero concitava la festa del llençament de Botes, i tardarà molt encara la gent en arribar-hi vora la foguera, situada en la zona ara d'aparcaments de baix del Plàtan... M'aprope primer de tot a la foguera. El carrer Romero, trist, sol, sense botes... Efectivament, es tracta d'una mostra palmària de l'actual tendència a la domesticació festiva que els qui en saben estan tractant d'estudiar ara mateix i la publiquen en estudis convençuts. Aquesta és una exemplificació d'una festa que malda per sobreviure, per trobar lloc en la modernor absoluta entre la deixadesa institucional que permet mentre no moleste massa i no fomenta més perquè no toca. Que sura entre l'oblit de formes i el reforçament d'altres que van apareixe...
