De Rams a Xàtiva...
Santrafel, a vint-i-nou de març de 2026. Diumenge de Rams. Ara que només puc ser fidel a mi mateix, necessite de llum i color i alegria. I no hi ha major alegria simbòlica que la dels Rams en la nostra cultura tradicional d'arrel. Bo, sí, la Ressurrecció; però per arribar a eixe punt àlgid, primer cal passar el dol rar, ràpid i trufat de dolç de la nostra Setmana Santa. Com que no em refie, i faig molt bé, de la meua salut, opte enguany per la reserva. Si l'any passat no tenia prou món per a menjar-me i en un sol dia del Ram vaig acaparar Elx, Novelda i Alberic, enguany m'ho he pensat ans d'eixir de casa. I no només per la ventada que tomba qualsevol bona intenció, no... A veure, Sergi. I quina processó de Rams pots tenir a prop que siga comunal, que passege burreta, que tinga gent, costum, i alegria? Doncs a prop de casa... I recorde el que la meua alumna socarrada, penitent ella, va dir-me que a Xàtiva podia trobar bona cosa. Dona, doncs i per què no? A veure si all...
