"Quan Déu vullga", que "no podem fer res"... Ai...
Santrafel, a vint-i-set de desembre de 2015. Tercer dia de Nadal. He eixit a comprar, en contra del meu seny. Entre a la tenda i hi havia dues clientes davant meu. La venedora, ben servicial i amable, atenia a la primera de les parroquianes. M'entretinc veient, entre els vidres de l'entrada, les obres que hi ha al carrer, ahui aturades. De sobte, en acabant de ser atesa, la primera clienta es gira i pregunta a la segona que com està sa mare... La pobra dona li diu que mal, que molt mal. Ja no ha hagut conversa sinó monòleg de la primera mentre jo insistia en mirar els ferratges que seran cimentació del nou sòl de la plaça i la venedora feia cara de voler estar en altre lloc... " Claro, pobreta, l'enfermetat que té i lo maleta que està. Si costa anar-se'n d'este món. Però p'això estem, pa patir, pa patir. I no se n'anirà quan ella vullga sinó quan Déu voldrà. Qu'estes coses són aixina. Déu sap quan mos se vol andur. Poseu-li fe i demaneu que no p...
