Llàgrimes i espurnes. A les Fogueretes de Cocentaina del 24...
Santrafel, a dijous díhuit d'abril de 2024. Vespra de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina. Són molts els anys que, puntualment, he fet apunt de l'acte aquest de les Fogueretes de la Mare de Déu socarrada. Ara, tots els escrits em són memòria agraïda. Sempre he aprofitat i, mentre contava tot allò que el meu cos copsava, he explicat origens, significances, motivacions, he proposat, m'he enyorat, he aplaudit, he advertit, m'he emocionat, he criticat, l'he poetitzat sovint, i l'he acompanyat sempre de fotografies noves; això que et dic, memòria... Enguany no voldré fer-ho... L'acte, com sempre, m'ha estat emotiu per més que dins de mi siga del tot contradictori. M'agrada l'evolució lògica que ha tingut cap a la supramodernitat postpandèmica aquesta que ens diuen que gogem i malvivim, la pirotècnia, el so... Sí, però m'enyore sobremanera l'extrema senzillesa que el feia únic quan, en l'abans meu ja pregó, s'encenia una a una c
