Fanco! Fanco! Fanco!
Santrafel, a dèneu de novembre de 2025. Ara que s'acompleixen els cinquanta anys del traspàs d'un dictador que mai no hem traspassat, car els nussos gordians que nugava els nugava de manera ben nugada, tothom diu la seua respecte on estava en el moment que. Què va fer quan. Com va sentir-se en. Un servidor sap perfectament on estava, i no perquè ho recorde, en absolut... Però m'ho han repetit tantes i tantes vegades que em conec perfectament l'escena. Tenia jo dos anys i dos mesos, innocent de mi... Sembla ser que quan ma tia va entrar a ma casa, els meus pares li van dir que callara i que passara espai al menjador, que el xiquet estava fent una cosa divertida... Com es baquejarien aquells joves progres que en majorejar tant dretitzaren, com diu la dita que passa. El xiquet estava davant la televisió única i blanquinègrica, fent com veia que feien aquelles persones que parlaven a crits. I tant que els imitava... Braç en alt i bramant "Fanco!, Fanco!, Fanco!"...
