De com perdre's al bosc més cordial per trobar-se
Santrafel, a dilluns tretze d'octubre de 2025. Això no era i l'era un home cansat. Després d'un tràngol difícil que s'havia allargassat per anys, i aprofitant un d'aquells alts de moral que sovint succeïen uns d'altres de desesperació autèntica, va decidir començar a nyugar nucs deixats anar arreu i en tot temps. En tots els seus viatges, curts però intensos, i no tan abundants com ell hauria volgut, per més que tots ells havien estat sucosament assaonats, i romanien en la seua ànima, encara tenia algunes espines ficades en la memòria com a actes fallats, com a desconeixences imperdonables o a tall d'oportunitats que no havia sabut com aprofitar. Per això, molt de tant en tant tornava allà on havia estat feliç per tal d'acomplir dues màximes que tenia ben assumides per bé que contradien tota tradició. Tornar pot fer-te més feliç perquè en retrobar sumes estima i coneixement al coneixement i l'estima que ja havies creat deia la primera. La segona er...
