Nit de fosca setembrina... Al Sopar Estellés de Real.

 

Santrafel, a dèneu de setembre de 2026.

I dedicat a l'amic Juan Ortega.

Això, fosca setembrina, i una certa fredor que agraíem i més sabent de l'agost d'on eixim.

Ara bé, eixa fosca de nou fred va penjar-se en l'ambient. Però al tall de l'humida roba estesa en el fil d'aram de tota la vida ,que esperes que s'asseque en el no res del rerestiu i no pot fer-ho perquè no troba la mida justa per... 

A mi que em plau deixar-me tot el que m'haja de deixar, que mai no és prou o no m'és molt, per acudir a aquesta cita, doncs això, que vaig passar-ho molt bé retrobant tantes persones que m'estime i, com no, recollint del tio Paco ensenyaments d'aquells dignes dels exemplis que mai no saps si són de tipus lul·lià, de l'Eiximenis o del Pepe Rubianes... Carregats d'una saviesa sorneguera fruit d'una vida tan ampla. I si a això li sumes el posar-te al dia amb les històries d'aquesta gent que tant t'arriba, millor que millor... Jo, de part meua, els contava l'anècdota de l'aranya que m'ha tingut en drassana més de mig mes i encara no m'ha calafatejat del tot... Però jo tire avant, a nadar... 

I res, a escoltar estellesades bones, a escoltar-ne d'altres poetes, a descobrir altres veus que ignorava i que m'atrapen i a deixar anar un poc del meu que faig... I mentres tant tots sopen, jo a fer fotografies d'aquelles disimulades i amb el mòbil, d'ací les qualitats que vos oferisc i per les que ja d'abans vos demane perdó. Tant sovint importa més captar la rapidesa fugaç del moment estelar que no la perfecció absoluta, que en absolut no existeix. L'instant colpidor de l'abraçada sempre m'és més urgent, perquè és el perfum mateix que cal copsar per guardar quan vol viure's la vida. I l'amistat agraïda en du molts d'instants d'aquests d'essència... Altra cosa és estar sempre a l'aguait, i això, miserablement, m'està fallant darrerament... 

Ací, més que no una crònica, trobaràs un rastre d'instants irregulars en l'art i plenament conjuntats en el sentiment. Tot roda, com no, al voltant del tio Paco, que per això vaig posar-me al seu davant, per copsar moments, per capturar gents, perquè... Pot haver millor esquer? 

I res, que aplaudírem Ina, Aitana i Enric amb el seu art, que vaig alegrar-me molt de retrobar somriures (gràcies, Pepa Blasco, per les besades), i encara et diré més, va ser al·lucinant la conversa darrera a la saleta aquella menuda de ca Pepa i Paco... Arribava al meu llit jo a les quatre i ben content d'haver pogut esbandir les tantes preocupacions que atenallen la meua quotidianitat tot parant-me a escoltar, a mirar, a parlar, a tocar, a gustar... No hi ha res com posar els sentits en l'estima...

Així que res, des d'ací mateix pots accedir a tot el tuacte. No em deixa l'ordinador penjar les intervencions dels distints recitadors perquè li agrada dificultar allò bo, però des de la gravació oficial de l'entitat organitzadora, l'Associació Josepa Blasco de la que espere que em passen els papers per tal d'associar-me, podeu trobar ben fàcilment els recits i, com no, els refils d'Ina i d'Aitana qui, per cert, trobe que cada vegada canten millor, si és que això és possible, perquè ausades...

M'enduc a casa l'estima en conserva, les ganes de llegir algun cert poeta que desconeixia i la idea de futur que es planteja immediata, amb tants concerts com presentacions de llibres com tantes altres activitats que s'hi prometen a Real. Si és que això de la metàfora peixatera... Si açò sembla l'encesa deniera escrita per la Ibars, musicada per l'Enric i cantada per Ina i... 

Algun llòbrec atziac diria, i amb ametles amargants a boca i esperit, que si el sant de més lluny fa més miracles, Sergi. La meua resposta també ha de ser diàfana... I tant que sí, perquè he trobat un sant, una capella sencera, d'ànimes que fan per dar, per donar-se, i no per prendre.

I per suposat, em va faltar que algú, un algú determinat que bé m'estime, recitara "Els amants"... 

Per cert, quan la meua germana va preguntar-me per whatsapp que com es troba Paco, la meua resposta fou també categòrica: menjant tramússols... 

I ací teniu la gravació de la meua intervenció en la festa, la lectura de dos poemes dels que enguany he escrit. Com que m'han demanat que els passe, els republique per ací ja que estem. I clar, mentrestant, he d'agrair a l'amic Enric Murillo que enresigrara la meua lectura...