Ací que arriba la Vella Quaresma de 2026...

 

Santrafel, a Dijous de Comares, cinc de febrer de 2026.

Ei, tranquil·litat, i bons aliments, per suposat... Que vos presente hui l'amiga Vella Quaresma, l'enèssima que he dibuixat, que ja són molts anys de coneixer-nos, a ella i a vosaltres... No vol dir tot plegat que calga retallar-la i pintar-la i enganxar-la ja mateix, per favor! Deixeu espai pel Carnestoltes!!!! Que encara falta una setmana perquè comence i ja esteu cantant-li les absoltes...!

Nooo... Si la presente hui és perquè, així, done temps a que vos arribe, especialment a les escoles i les entitats que la treballareu... Que ja sabeu que si desitgeu una versió personalitzada, només cal que m'ho digueu i vos la facilite...! No... Cal pintar-la en estar acabant-se el temps d'en Carnal, per suposat. I de penjar-la, ja ho sabeu, a un vidre que done cap a fora de casa o de l'escola o del treball... Així, com deien abans, en arreplegar les males energies, les podreu cremar totes juntes en la nit de Pasqua Florida, com pertoca... 

Aleshores, quan la penjarem? Hi ha un calendari al full volant que ara vos passe. Fixeu-vos bé. Dimecres de Cendra. Enguany, dihuit de febrer. El primer peuet li dura sempre poc... Si esteu a casa, cal tallar-lo dissabte per la nit. A l'escola, tan bon punt acabeu divendres. I calendari segueix sent. Per a uns del temps que dura el temps de privacions Quaresmals, per a d'altres la cosa curiosa aquesta de la tradició i, encara, pels més hui en dia, per saber les setmanes que et queden per tal de pillar unes bones vacances...

La Quaresma bé que ho sap, tot això, i m'ho comenta mig compungida. Són tants anys que ja les ha vist de tots els colors. No veus també que ha arribat a tants i tants llocs? A saber on arribarà enguany... A veure si hi ha sort i ens ho conteu... La pobra... Si en podria contar d'històries. Em contava aquest matí la d'aquell rector que deia que ella mateixa era un acte de violència contra la tercera edat, just un senyor que va estar implicat en un cas d'assassinat... Ja veus, i com aqueixa, tantes altres... Jo vaig anotant-me-les totes, que algun dia podrem fer-ne un bon recull, ara que, perquè no se m'obliden, vaig apuntant per tants racons. A la fi, com li sol passar a ella, acabarem per no recordar els racons on anotem... 

Doncs res, que ací està, ben eixerida. Que s'hi assembla enguany a una certa amiga meua? Això he provat. I alguns dels peus me'ls han suggerit alguns alumnes de primer de Batxillerat del meu institut. La cosa de les ratetes, és marca de la casa, tan relacionades com estan amb el final mateix de la Vella Quaresma al foc pasqual... Sí, les arracades són les graelles netes que ella s'endú perquè mengem bona cosa de verdures, o de peix... Que enguany ens duu una bota plena de sardines, ben apretadetes i salades. Quan es buidava, abans, a Biar, les llençaven el dia dels Dolors pel carrer Romero, de bona costera, per provar la perícia i la força dels jovençols... Potser per això el guardapeus que porta s'hi assembla a tants dels d'allí. Un servidor sempre és fidel a les coses que mereixen de fidelitat... 

Què més puc dir-vos de l'enguany de l'enguany? Que tornem a repetir el catxirulo. Enguany du dibuixades unes trebanelles. Ja veus, si podem carregar de cultura d'arrel tradicional la mateixa tradició, mel de ca Telm...! 

Com sempre, espere que vos agrade. Quede a la vostra disposició. I si voleu fer el favor d'enviar fotos de com l'useu, o informacions del com, del quan, del... Del que siga, vaja!, ací sempre vos atendrem amb estima. Perquè si no fos per l'estima que li tenim a la Vella Quaresma... Ai!

Salut, i bon Carnestoltes, xe! Quin món aquest de pressa...