Què cal fer, segons diuen tantes tradicions, per entrar al nou any amb bon peu...?

 Santrafel, a dimarts trenta-u de desembre de 2024. Diada de l'Home dels Nassos...

Conjurar futurs sempre ha estat un passatemps atractiu pel dubitatiu, el despreocupat i el bleda. I la Nit de Capdany sempre ha sigut procliu a fer i desfer per tal de provar a assegurar-nos, com a mínim sort, sempre lligada al desig de salut, en el temps que, sent el mateix, hem estat temptats de trossejar per poder empassar-nos millor la vida.

En dates recents, hem introduït costums que ens arriben d'altres terres europees properes, com ara vestir roba interior de color vermellós o beure en copes que continguen alguna peça d'or, un anell és el més socorregut, alguna beguda espirituosa adient per a l'ocasió. Ja fa més d'un segle introduírem el menjar el raïm, de la sort diguem ara de la varietat aledo dolça, tardana i embossada al Vinalopó... I per sort, no hem copiat italiànics costums com el sopar llenties, que ves per on poden arribar-te a sentar mal, tan pobres com diuen que són..., on es pose el marisc, tan digest... Vos imagineu copiant els russos i ficant-nos dins l'aigua gelada? Doncs hi ha gent per ací que ho fa demà pel matí, però en l'aigua freda d'algun port de mar com ara el de Barcelona..., per més que jo he vist sovint gent llençant-se el matí de Ninou al Pou Clar d'Ontinyent, que té, al meu parer, més mèrit! 

Els nostres avantpassats no tenien eixos problemes culinaris, no. Per a ells era important anar hui a missa i confessar-se per acabar l'any en bé amb Déu... Això sí, no s'hi podien senyar, que hui deien que no tocava...

Un servidor, encara segueix, m'és costum, llavant-se atrafegadament i a mans plenes, el rostre en ser que toca la mitjanit. Tal com també sol fer-se la nit de Pasqua Florida quan canten glòria i ho anuncien les campanes. Després, si el calendari usat durant l'any és menut i amanoset, el creme en la pica. Si és grandot, serà millor fer-lo a trossos. Llàstima que no tinga llar, que és on cal llançar-ne les restes perquè es facen cendra. Jo, modernot, els recicle... El foc el deixe de banda en el tema dels ciris..., no siga cosa que per encendre un ciri nou i fer-lo durar tota la nit, se'm creme el tot! Sí, encenc una espelma nova, si pot ser vermella, però l'apague en anar a joc... El que faig és encendre tots els ciris led que per casa tinc, i sí, eixos no els apagaré fins demà migdia... Altra de les coses que no poden faltar-me és, demà de matí, agranar tota casa, des del capadins i sempre en direcció a la porta d'entrada, per veure si així se'n va la mala sort aquella...

Hui és dia màgic també, per si no ho sabies, el de Sant Silvestre, ben celebrat a centreuropa. Ací, d'ell poc es diu. La gent li resava algun parenostre tot i encomanant-se per tal, ja veuràs què curiós, acabar, com ell tanca l'any, qualsevol cosa que volgueren començar. I és dia de bruixes... Tant poder tenen les dones aquestes com els dies de major volada fetiller, al nivell de la Santjoanada i tot...! No aneu per despoblat si no voleu passar por, però ja no per les bruixes, que tal i com va el món... Mòbil en la mà i esprai del que pica en l'altra per si de cas! Hi ha qui, per evitar-les aquesta nit, feia set voltes a sa casa. Una cosa com la dels Tres Tombs de Sant Antoni, però certament més cansada, però no tant com la història vella aquella de les prenyades a la Catedral de València, no... Jo no m'he cregut mai allò que em contaven que aquesta nit, les bruixes del per ací, s'hi reuneixen a un cert indret de la Mariola que no diré per tal de celebrar les seues questes i festes... Més que res perquè en no haver-hi pujat mai en nit com aquesta, ni pensament de fer-ho tampoc, no puc saber-ho del cert. Si no vols que t'entren a casa, diuen que cal que poses una granera del revés al batent de la porta, com sol fer-se encara quan tens alguna visita que vols que se'n vaja prompte i no emprenye... Cap por tindria jo, que diuen que en les festes bruixícoles, si s'escolta el batallar d'una campana, queden totes elles fetes cendra... Preparada la tinc. Pobretes..., han d'acabar la festa ans que no isca el solet primer de l'any (que hi ha atrevits que pugen als cims a veure'l eixir, quin fred...), ja que si ouen el cant del pollastre, també acabaran fetes cendres, quina mania amb el foc inquisidor, redell! Que sant Silvestre ens allibere d'elles!, si no és que és el seu sant afavoridor i no farà per..., que hi ha opinions divergents pel que fa a eixe punt!"

Hi ha gent, fins i tot d'aquella dels parenostres i capellanies, que es fan fer aquesta nit la prova eixàrmica popular per saber si estàs pres d'ull o no, allò del platet amb aigua i oli i sucar-hi el dit... Si t'ix el no, a rodar i beure. Com t'isca que sí, ja estàs buscant despús-demà qui te'l traga eixe mal!

Ah, per espantar les bruixes i atreure sort, també s'acostumava a fer bona cosa de soroll al voltant de la mitjanit, però això tampoc no cal dir-ho molt fort, perquè ja ens ve de sèrie. No? I hi ha costums que millor gairebé ni citar tampoc, però per altres causes diguem..., humanitàries, com ara  l'apedregar gossos per aconseguir virtut quan el que veritablement assoleixes és ser un autèntic bèstia... Pobres animalons casolans... Si escoltaves miolar molt els gats aquesta nit, també era tingut com a mal presagi, veges tu..., per allò de les bruixes

Fer un tomb pel teu poble de nit (esquivant bruixes i borratxos), plantar un arbre o visitar un lloc proper on no s'ha estat mai, demà, també hi ha gent que m'ha contat que li és natural i li du fortuna bona.

Vos deixe, que vull preparar per aquesta nit una ordalia de la que m'han pralat molt, la del calendari de la ceba, que aprofita les capes d'un d'aquests vegetals per, amb un poc de sal a sobre que hi abocaré, saber quan plourà més o menys en l'any. Segur que és sistema més confiabe que els de certa Generalitat calamarsosa per avisar d'aiguats que puguen vindre.

I viviu els vostres propis rituals... Borratxera bona, esmorzar xurros amb xocolata, escoltar el concert aquell de valsos vienesos, follar com a descosits o plorar perquè ja no..., calmar-vos amb el vestit de la Pedroche, partir-vos l'engonal amb els cartellets televisius de "Cachitos"... El que siga!, que tot és per a bé si no se'n vos va la cosa de mare...! 

I no patiu massa que l'any proper serà bo! Pot ser pitjor? No, no... He, he, he... Ho dic perquè el món, segons s'ha dit sempre, només pot acabar-se el dia que la vespra de Capdany, caiga en diumenge!

Tanqueu bé el cicle i disposeu-vos a reconéixer les superacions que heu fet. I que els propòsits de canvi siguen més morals que no tangibles. Potser cap dels dos seran fàcils d'acomplir, però si aconseguim els primers, el món serà millor per a tots. Bon any 2025