La meua germana Noemí fa 50 anys!!!!

 

Santrafel, a divendres vint-i-set de desembre de 2024.

El primer que ha soltat la meua germana quan ha entrat aquest matí a casa ha estat "estic fent-me major"... M'he rist que m'han fet mal les ferides i tot... I tant que t'estàs fent major, com que hui has acomplit els cinquanta anys...

Jo ja li havia preparat fa temps els regals. Abans de l'operació i tot perquè volia que, passara el que passara, tingués un bon record meu en el seu dia. Jo sempre he estat de fer escarafalls i galindoines en els aniversaris de compte redó familiars, sí. Ara que la meua família és ella, no podia ser d'altra manera. Algun cosa divertida i que li recordara la infantesa volia jo... Li he fet eixe muntatge que ací veus, tinc tot el dia l'enllumenat festiu del balcó encés i la senyera penjada a la finestra, com s'escau. Festa gran l'haver arribat!

Espere que els regals que li han preparat Abel i Tono li hagen agradat. De moment, m'ha contat com s'ha emocionat quan li han entrat una tortada a l'habitació de bon matí i l'han feta bufar els ciris... Ja me'ls imagine als dos unflant els globus que li han regalat amb el número màgic.

Ha estat un molt mal any tant per a ella com per a mi. El recordarem, però, com a un moment fosc que calia superar. Els dos ho hem pogut fer i acabarem aquest desembre contents i ben espaiet. Creuarem els dits de cara al vint-i-cinc que ja se'ns ve al damunt... Res no impedirà que siga ben nostre l'espai de temps que ens hem merescut. En poder ser, tocarà volar més i més amunt...

Jo, ben feliç de poder veure-la, i veure-la contenta, esperançada i, sobre tot, il·lusionada, i amb por, per totes les coses que han de venir. Ei, poc a poc, tenim-ho ben clar. I sempre avant i amunt!!!!