Els meus "refranys" morals del 24...

 

Santrafel, a dilluns 30 de desembre de 2024.

Ha estat un any massa difícil. Quan dic massa, curt em quede, aquest 24. Espere tindre temps demà per a deixar-hi constància. De les pitjors coses que podria consignar ha estat corprovar de primera mà com és de nefasta bona part d'aquells que nomenem "proïsme".

Sí, bé sé que l'home és el pitjor llop per a l'home, però en eixe enguany enganyós també que m'ha fet cicatritzar tant, una de les blastoestimulines que ha anat tapant ferides ha estat contar com és el llop i com se'l combat... I ho he fet, i n'estic ben content, a la meua manera..

Com bé saps si em segueixes, cada dia, i des de fa molt temps, publique un refrany. Quan no trobe al refranyer alguna idea a expressar, faig jo mateix la meu dita... Com distingir-les?, perquè van signades, sí, amb el meu logo en menut al costat dels símbol que indiquen de què tracta la neoparèmia... Així, dic el que vull dir d'una manera més amable que no ho fora si em llence a la piscina de l'explicat, on no faig peu sovint i potser...

Aquest any 24, i era d'esperar, ha estat l'any que més reflexions d'aquestes autocuratives per a mi, d'atac intens pels afectats i referent del meu malestar pels passejadors. Ara, vull passar-te'n unes quantes perquè puguen quedar, ja que s'esborren al dia. I també per servir-me de record quan necessite repassar-les, perquè totes elles em són lliçons de vida.

Per les noves circumstàncies personals, supose, i espere, que l'any 25 siga més de dites populars o tradicionals que no d'historietes meues. Si algun cosa em du aquest capdany és humor. I esperança...

Envoltats de llops, tindre esperances és, potser, un signe massa important. De deixadesa?, d'inconsciència? No. De voluntat.