I un retorn impensat a la Fira...

 

Santrafel, a dilluns quatre de novembre de 2024.

Fora de tot allò previst, perquè ni de forces físiques ni morals me'n queden ja massa, torne a la fira. El meu nebot Abel em diu que si no podríem anar i, com vaig a dir-li que no si no hi ha com ell? I si així puc mostrar el meu recolzament a la idea... I amb ell és que passege, fotografie, trobe, i, sobretot xarre, xarrem, amb tanta gent, tanta opinió, tanta postura... I a poc, anem comprovant, i corprovant, que el món és molt més fosc que no sembla i que cal tindre el cor ben fort per, amb tant de vent contra les veles, poder governar-nos en el navegar.

Passen tantes coses ahui que em dol no poder contar ni tant sols en aquesta ma casa. Què diré d'interessant? Que no hi ha com firar esmorzar al forn de Borruix? Que com és de sa conversar amb la gent de De cap a peus? Que Ràdio Cocentaina segueix tenint la mateixa veu? Que rodes per on rodes, vícis i virtuts es repeteixen? Que és un plaer trobar i retrobar gents d'ací i d'enllà a la que voldries ta casa?  Serà, però, aquesta una Fira de silencis; això sí de molts records que no voldria que es perderen. Com vaig fer despús-ahir, que siguen les imatges les que parlen. Si jo ho faig, podria arribar a soltar, i no sé si és broma, alguna barbaritat constitutiva de delicte...

Ara ja ve el temps de la postfira. No sé com s'ho faran per reprendre allò ajornat. Em donen pistes. Pot ser una tardor preciosa. La Fira, que sempre és porta... 

, a 

Sempre he dit que a la Fira pots comprar de tot... Però de formigoneres, no n'havia vist mai...